Anar al contingut

Euphorbia atropurpurea

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Euphorbia atropurpurea (Euphorbia atropurpurea)

Euphorbia atropurpurea Brouss. ex Willd., coneguda en castellà com tabaiba mejorera/majorera o tabaiba roja, és una espècie d'arbust perenne suculent pertanyent a la família Euphorbiaceae. És originària de la Macaronesia.[1][2]

Descripció

[editar | editar còdic]

D'hàbit arbustiu, pot sobrepassar els 2 metros d'altura en tallos i branques suculentes sense espines. Té fulls llargues, de color vert azulado, formant una roseta en l'extrem de les branques. Les florés tenen bràcteas de més d'1 cm, de color roig obscur.

Els fruts són càpsules roges en tres llavors de color marró obscur.

De la mateixa manera que atres espècies del gènero Euphorbia, tota la planta posseïx un làtex de color blanc, pegajoso i tòxic.

Florix d'hivern a primavera ―decembre a maig―.

Distribució i hàbitat

[editar | editar còdic]

És endèmica de l'illa de Tenerife, en el archipèlec de CanàriesEspanya―.

Es desenrolla entre els 300 a 1100 m s. n. m. en el sur i oest de l'illa, des del vall de Güímar fins al massiç de Teno, creixent en barrancs i ales sobre substrats rocosos en certa humitat.[3] Una menuda població es localisa també en la vall de Tejina, en el nordest de l'illa.[4]

Conforma una associació vegetal pròpia, el tabaibal mejorero o Euphorbietum atropurpureae, que es desenrolla en els dominis del bosc termófilo i de les zones superiors del tabaibal-cardonal.[3]

Diversitat

[editar | editar còdic]

L'espècie conta en dos varietats i una forma acceptades:[2]

  • I. atropurpurea var. atropurpurea.
  • I. atropurpurea var. modesta Svent.. Esta varietat posseïx fulls i bràctees més menudes, sent els fulls més jóvens de color vert o en ralles morades. Glándulas de néctar estretament elíptiques. Frut molt menut, minuciosament tacat. Es distribuïx en la vall de Tejina.[4]
  • I. atropurpurea f. lutea A.Sants. Es diferencia per presentar flors grogues i absència de tons morats en els fulls. Es troba restringida a la regió de Teno.[5]
Hibridació

I. atropurpurea hibrida de forma natural en Euphorbia lamarckii i en Euphorbia aphylla, donant lloc als nototaxones Euphorbia x navae Svent. i Euphorbia x petterssonii Svent. respectivament. També s'han citat híbrits en Euphorbia bourgeana en l'Ala de Güímar.[6]

Taxonomia

[editar | editar còdic]

Euphorbia atropurpurea va ser nominada pel naturaliste francés Pierre Marie Auguste Broussonet en Elenchus Plantarum Horti Botanici Monspeliensis en 1805, i publicada pel botànic alemà Carl Ludwig Willdenow en Enumeratio Plantarum Horti Botanici Berolinensis en 1809.[7]

La varietat modesta va ser descrita i publicada pel botànic suec Eric Ragnor Sventenius en Additamentum ad floram canariensem en 1960,[8] mentres que la forma lutea ho va anar pel botànic espanyol Arnoldo Sants Guerra i publicada en Botànica Macaronésica en 1988.[9]

Etimologia[10]
  • Euphorbia: nom genèric que deriva d'Euphorbus, mèdic grec del rei Juba II.
  • atropurpurea: epítet latino que procedix de ater, negre, i purpureus, purpúreo, aludint al color purpúreo intens molt obscur de les #inflorescència.
  • lutea: epítet llatí que significa 'groc', aludint al color de les flors.
  • modesta: del llatí modos o médium, en el significat de modest, humil.
Sinonímia

Presenta els següents sinònims:[11]

  • Euphorbia atropurpurea f. atropurpurea Brouss. ex Willd.
  • Kanopikon atropurpureum (Brouss. ex Willd.) Raf.
  • Tithymalus atropurpureus (Brouss. ex Willd.) Klotzsch & Garcke

Importància econòmica i cultural

[editar | editar còdic]

S'utilisa com planta ornamental pel seu vistós porte i floració. Esta planta requerix pocs contes, pero necessita calor i cert grau d'humitat ambiental. Es propaga per llavors i més rarament per esquejes.[12]

Estat de conservació

[editar | editar còdic]

Encara que l'espècie no ha segut evaluada per la Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalea, sí es troba protegida a nivell de la comunitat autònoma de Canàries per l'Orde de 20 de febrer de 1991 sobre protecció d'espècies de la flora vascular selvada en el seu Anex II.[13]

També està inclosa en el apèndix II del Convenció sobre el Comerç Internacional d'Espècies Amenaçades de Fauna i Flora Selvades.[14]

Noms comuns

[editar | editar còdic]
Vore també: Tabaiba (planta)

Es coneix com tabaiba mejorera/majorera, o com tabaiba roja pel color de les seues flors.

El terme tabaiba és el nom genèric que reben en Canàries les espècies arbustivas ramificadas del gènero Euphorbia, sent una veu de procedència aborigen.[15]

Sobre el seu apelatiu de mejorera/majorera, tradicionalment ha aparegut en els texts divulgatius sempre com majorera, terme que aludix a alguna cosa originari de l'illa de Fuerteventura. No obstant, açò sembla haver segut un error dels botànics que varen arreplegar el nom dels pastors del noroest tinerfeny. Estos transcribieron mal la veu mejorera en la que la coneixien els pastors, i que segons alguns autors aludia a la seua condició de que millorava la calitat de la llet i carn de les cabres.[16]

Una atra possibilitat per a l'orige de l'apelatiu majorera podria estar en un desplaçament metonímic des de la veu majorera que, segons el Diccionari històric-etimològic del parla canària, designa en Tenerife i La Palma a la cabra en el llom de color negre, per aplicació metafòrica aludint a la coloració obscura de les flors o a les taques igualment obscures que solen presentar els fulls.[17]

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. «Euphorbia atropurpurea Brouss. ex Willd.». Banc de Senyes de Biodiversitat de Canàries. Consultat el 27 d'abril de 2022.
  2. 2,0 2,1 «Euphorbia atropurpurea Brouss. ex Willd.». GBIF. Secretariat de GBIF. Consultat el 27 d'abril de 2022.
  3. 3,0 3,1 (2006) [1], Santa Creu de Tenerife: Grafcan. ISBN 978-84-611-3811-1.
  4. 4,0 4,1 «Euphorbia atropurpurea var. modesta Svent» (en anglés). The Encyclopedia of succulents. LLIFLE (Encyclopedias of Living Forms. Consultat el 28 d'abril de 2022.
  5. «Euphorbia atropurpurea f. lutea A.Sants» (en anglés). The Encyclopedia of succulents. LLIFLE (Encyclopedias of Living Forms. Consultat el 28 d'abril de 2022.
  6. «EUPHORBIA ATROPURPUREA BROUSS. EX WILLD.». Plantes de la meua terra. Consultat el 28 d'abril de 2022.
  7. «Euphorbia atropurpurea Brouss., Elench. Horti Bot. Monspel. 24, nomen. 1805; Willd. Enum. Hort. Berol. 501» (en inglés). International Plant Names Index. The Royal Botanic Gardens, The Harvard University Herbaria and The Australian National Herbarium. Consultat el 27 d'abril de 2022.
  8. «Euphorbia atropurpurea var. modesta Svent., Addit. Fl. Canar. 31 (1960)» (en inglés). International Plant Names Index. The Royal Botanic Gardens, The Harvard University Herbaria and The Australian National Herbarium. Consultat el 28 d'abril de 2022.
  9. «Euphorbia atropurpurea f. lutea A.Sants, Bot. Macaronés. 16: 32 (1988)» (en inglés). International Plant Names Index. The Royal Botanic Gardens, The Harvard University Herbaria and The Australian National Herbarium. Consultat el 28 d'abril de 2022.
  10. Kunkel, Günther (1986). [2], Las Palmas de Gran Canària: Edirca. ISBN 84-85438-46-9.
  11. «Euphorbia atropurpurea Brouss. ex Willd., Enum. Pl.: 501 (1809)» (en anglés). World Checklist of Selected Plant Families (WCSP). Royal Botanic Gardens. Consultat el 27 d'abril de 2022.
  12. «Euphorbia atropurpurea». Plantes i flors. Consultat el 28 d'abril de 2022.
  13. «Orde de 20 de febrer de 1991, sobre protecció d'espècies de la flora vascular selvada de la Comunitat Autònoma de Canàries». Bolletí Oficial de Canàries. Govern de Canàries. Consultat el 27 d'abril de 2022.
  14. «Apèndixs». CITES. La Secretaria CITES. Consultat el 30 d'abril de 2022.
  15. «Tabaiba». Els Guanchismos. Diccionari de Toponímia de Canàries. Biblioteca Universitària de la ULPGC. Consultat el 29 d'abril de 2022.
  16. (2007).«La Zona Baixa».Món Guanche.(18)ISSN 1886-2713.Consultat el 28 d'abril de 2022.
  17. (2002) , Santa Creu de Tenerife: Editora de Temes Canaris, pp. 1094-1095. ISBN 84-95691-32-9.

Bibliografia

[editar | editar còdic]
31-50.ISSN 0212-4130.
  • (1991) , Las Palmas de Gran Canària: Edirca. ISBN 84-85438-80-9.
29-36.ISSN 0211-7150.Consultat el 28 d'abril de 2022.