Tabaiba és el nom comú que es dona en Canàries ―Espanya― a vàries espècies d'arbusts del gènero Euphorbia. Les distintes espècies es distinguixen, generalment, afegint al nom un apelatiu d'alguna característica particular de l'espècie en qüestió. Al terreny poblat principalment per tabaibas se li denomina tabaibal.[1]

Etimologia

El terme tabaiba és un guanchisme, una paraula de procedència aborigen canària que sobreviu en l'espanyol de les illes.[2]

En orige era una paraula pròpia dels majos, els primers pobladors de les illes orientals de Lanzarote i Fuerteventura. Despuix de la conquista europea de les illes al començament del sigle xv, els nous colonizadores varen estendre el seu us al restant de l'archipèlec.[3][4][5][6]


Sobre la traducció de la paraula, no es coneix el seu significat original. El historiador austríac Dominik Josef Wölfel no va trobar paralels en les llengües bereberes per ell estudiades. Per la seua banda, el filòlec Ignacio Reis proporciona, des d'una possible forma original tabāba, la seua relació en els térmens abubu i abu del parla rifeña que aludixen a vàries espècies vegetals. El també filòlec Maximiano Trapero considera que la t- inicial es correspondria en el prefix bereber indicatiu del femení singular, sent per tant el verdader nom de la planta el de baiba. Com a térmens possiblement relacionats en el parla bereber proporciona tibi, tibbi o tebibi, que segons ell designen una espècie de malva.[7][8][3]

Espècies

 
Euphorbia regis-jubae en La Palma

En les illes creixen fins a huit espècies reconegudes de tabaibas, sis de les quals són endèmiques de l'archipèlec. Es caracterisen per ser en la seua majoria arbusts suculents ramificats que posseïxen abundant làtex en totes les seues parts. A este làtex, generalment tòxic, se li denomina en les illes com a llet de tabaiba.

Les espècies del gènero que reben el nom de tabaiba són:

Referències

  1. ↑ (2002) «tabaibal», Diccionari històric-etimològic del parla canària, Santa Creu de Tenerife: Editora de Temes Canaris, pp. 1570. ISBN 84-95691-32-9. «Deriv. del ca. tabaiba 'nom genèric de vàries plantes de la família de les euforbiáceas' i el sufix de sentit colectiu –al.»
  2. ↑ (2002) «tabaiba», Diccionari històric-etimològic del parla canària, Santa Creu de Tenerife: Editora de Temes Canaris, pp. 1569. ISBN 84-95691-32-9.
  3. ↑ 3,0 3,1 «Tabaiba». Els Guanchismos. Diccionari de Toponímia de Canàries. Biblioteca Universitària de la ULPGC. Consultat el 7 de maig de 2022.
  4. ↑ «Tabaiba». Diccionari bàsic de canarismes. Acadèmia Canària de la Llengua. Consultat el 3 de maig de 2022.
  5. ↑ (2015) «tabaiba», Diccionari Històric de l'Espanyol de Canàries (DHECa), Sant Cristóbal de l'Estany: Institut d'Estudis Canaris. ISBN 978-84-88366-95-5. «tabaiba, tabaiva, tabaliba, tabayba, tabayua, tabayva, taybayba, thabbayba, tobaiba, tobaibo (m.), trabaya, tubayba. (De orig. prehispánico). f. Nom genèric de vàries plantes de la família de les Euforbiáceas, de fusta molt llaugera i poc porosa: "Euphorbia aphylla", "E. balsamifera", "E. bravoana", "E. broussonetti", "E. lambii", "E. obtusifolia", "E. paralias", "E. regis-jubae", etc. Tb. la fusta d'esta planta.»
  6. ↑ (1991).«Introducció a l'estudi de la fitonimia canària».Revista de Filologia de l'Universitat de l'Estany.Universitat de l'Estany.Sant Cristóbal de l'Estany:(10)
    31-50.ISSN 0212-4130.
  7. ↑ Wölfel, Dominik Josef (1965). Monumenta Linguae Canariae. Die Kanarischen Sprachdenkmäler. Eine Studie Zur Vor- und Frühgeschichte Weißafrikas (PDFPDF) (en alemà), Graz: Akademische Druc, pp. 568.
  8. ↑ (2004-2005).«El substrat amazighe en l'espanyol de Canàries».Antiquités africaines.Centre National de la Recherche Scientifique.París:(40-41)
    13-28.ISSN 0066-4871.Consultat el 7 de maig de 2022.