Euphorbia mellifera
Euphorbia mellifera Aiton, coneguda en castellà com tabaiba selvat o baladre de mont, és una espècie d'arbust o menut arbre suculent pertanyent a la família Euphorbiaceae. És originària de la Macaronesia.[1][2]
Descripció
[editar | editar còdic]Pertany al grup d'espècies dins del gènero Euphorbia que els seus talles carixen d'espines. Es caracterisa pel seu porte arbòreu, podent alcançar els 15 m d'altura. Els seus fulls, lanceoladas i de color vert obscur, es disponen en el àpiç de les branques, i les florés, purpúreas, es disponen en panículas terminals.[3]
La floració es produïx entre finals d'hivern i principis de primavera, de febrer a abril-maig.[4]
Ecologia
[editar | editar còdic]És un endemisme macaronésico present en les illes de La Palma, La Gomera i Tenerife, del archipèlec de Canàries ―Espanya―, aixina com en la illa de Madeira del archipèlec homònim ―Portugal―.
Habita en els clars dels boscs de laurisilva, en altituts compreses entre els 400 a 1100 m s. n. m. en Madeira, i entre 700-1200 m en Canàries.[4]
Dins dels arbres i arbusts de la laurisilva canària pertany al grup dels que usen per a la seua reproducció una estratègia pionera junt en Erica arborea i Erica platycodon. Estes espècies creen un important banc de llavors que es dispersen gràcies al vent, pero estes només poden germinar a on no existixca mantillo ni volta arbòrea (necessiten llum directa), de manera que solament creixen en clars deixats per la mort d'algun arbre o tales. Tant la polinisació com la dispersió de llavors són portades a terme pel vent.[5]
Taxonomia
[editar | editar còdic]I. mellifera va ser descrita pel botànic escocés William Aiton i publicada en Hortus Kewensis en 1789.[6]
- Etimologia[7]
- Euphorbia: nom genèric dedicat a Euphorbus, mege d'orige grec del rei mauritano Juba II.
- mellifera: epítet latino compost de mel, 'mel', i fer, 'tindre o dur', en el sentit de productora de mel'.
- Sinonímia
L'espècie presenta els següents sinònims:[2]
- Euphorbia longifolia Lam.
- Euphorbia longifolia var. canariensis (Boiss.) Oudejans
- Euphorbia mellifera var. canariensis Boiss. in A.P.de Candolle
- Kobiosis mellifera (Aiton) Raf.
- Tithymalus mellifer (Aiton) Moench
- Tithymalus melliferus (Aiton) Moench
Importància econòmica i cultural
[editar | editar còdic]En Canàries es va utilisar la seua làtex, conegut en les illes com a llet de tabaiba, en medicina popular per a tractar durícias i barrugas,[8][9] mentres que en Madeira s'utilisava per a enverinar peixos.[10]
En Regne Unit és utilisada ademés com planta ornamental, en llavors de fonts cultivades.
Estat de conservació
[editar | editar còdic]I. mellifera està catalogada com espècie baix preocupació menor en la Llista Roja de la UICN degut a que les poblacions són grans i estables en Madeira, encara que en Canàries el seu estatus és de gran preocupació per a la conservació en Espanya.
Els eixemplars canaris s'inclouen com «en perill d'extinció» tant en el Llistat d'Espècies Selvades en Règim de Protecció Especial i del Catàlec Espanyol d'Espècies Amenaçades, com en el Catàlec Canari d'Espècies Protegides. Aixina mateix, es troben protegides en l'Anex II de l'Orde de 20 de febrer de 1991 sobre protecció d'espècies de la flora vascular selvada de la comunitat autònoma de Canàries.[11][12][13]
També està inclosa en el apèndix II de la Convenció sobre el Comerç Internacional d'Espècies Amenaçades de Fauna i Flora Selvades.[14]
Les poblacions de la Palma creixen dins dels llímits dels espais naturals protegits del parc natural de Cim Vell, de la reserva natural especial de Guelguén i del parc natural de les Neus. Per la seua banda, les de Tenerife es troben dins del parc rural de Anaga i les de la Gomera en el parc nacional de Garajonay i el parc natural de Majona.[4]
Noms comuns
[editar | editar còdic]Es coneix en les illes Canàries com a baladre, baladre de mont, filga, tabaiba de mont o tabaiba selvat.[15]
En Madeira es coneix en portugués com alhendros, alendros, alindres o figueira do Inferno.[10]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Euphorbia mellifera Aiton». Banc de Senyes de Biodiversitat de Canàries. Consultat el 5 de maig de 2022.
- ↑ 2,0 2,1 «Euphorbia mellifera Aiton». GBIF. Secretariat de GBIF. Consultat el 5 de maig de 2022.
- ↑ «Euphorbia mellifera Aiton». Flora Vascular de les illes Canàries. Consultat el 5 de maig de 2022.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Marrero Gómez; Carqué Àlber, {{{nom3}}} (2004). «Euphorbia mellifera Aiton», Ángel Banyares (ed.). [1], Madrit: Direcció general de Conservació de la Naturalea, pp. 256-257. ISBN 84-8014-521-8.
- ↑ Fernández Palaus (2009). «Laurisilvas macaronésicas (Laurus, Ocotea)», [2], Madrit: Ministeri de Mig ambient, i Mig Rural i Marí, pp. 5-68. ISBN 978-84-491-0911-9.
- ↑ «Euphorbia mellifera Aiton, Hort. Kew. [W. Aiton 3: 493 (1789)]» (en inglés). International Plant Names Index. The Royal Botanic Gardens, The Harvard University Herbaria and The Australian National Herbarium. Consultat el 5 de maig de 2022.
- ↑ Kunkel, Günther (1986). [3], Las Palmas de Gran Canària: Edirca. ISBN 84-85438-46-9.
- ↑ Pérez Martín (1993). [4], Illes Canàries: Viceconsejería de Mig ambient del Govern de Canàries. ISBN 84-920804-7-7.
- ↑ Pérez de Pau; Medina Medina, {{{nom2}}} (1988). [5], Sant Cristóbal de l'Estany: Institut d'Estudis Canaris, pp. 43. ISBN 84-404-1458-7.
- ↑ 10,0 10,1 «Euphorbia mellifera Ait.» (en portugués). Projecto Biopolis. Construindo uma bio-região europeia. CQM (Centre de Química dona Madeira). Consultat el 5 de maig de 2022.
- ↑ «Real Decret 139/2011, de 4 de febrer, per al desenroll del Llistat d'Espècies Selvades en Règim de Protecció Especial i del Catàlec Espanyol d'Espècies Amenaçades». Bolletí Oficial de l'Estat. Ministeri de Mig ambient, i Mig Rural i Marí. Consultat el 5 de maig de 2022.
- ↑ «Orde de 20 de febrer de 1991, sobre protecció d'espècies de la flora vascular selvada de la Comunitat Autònoma de Canàries». Bolletí Oficial de Canàries. Govern de Canàries. Consultat el 5 de maig de 2022.
- ↑ «Llei 4/2010, de 4 de juny, del Catàlec Canari d'Espècies Protegides». Bolletí Oficial de Canàries. Govern de Canàries. Consultat el 5 de maig de 2022.
- ↑ «Apèndixs». CITES. La Secretaria CITES. Consultat el 5 de maig de 2022.
- ↑ (1997).«Zoonimia i botànica en el Diccionari diferencial de l'espanyol de Canàries (Índex)».Estudis Canaris: Anuari de l'Institut d'Estudis Canaris.Institut d'Estudis Canaris.Sant Cristóbal de l'Estany:(42)
- 73-112.ISSN 0423-4804.Consultat el 5 de maig de 2022.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- (2001) , 4ª edició, Madrit: Roda. ISBN 978-84-7207-128-5.
- Kunkel, Günther (1991). , Las Palmas de Gran Canària: Edirca. ISBN 84-85438-80-9.
- Machado Carrillo (2005). [6], Illes Canàries: Acadèmia Canària de la Llengua. ISBN 978-8-4960-5926-9.
- Silva i Menezes de Sequeira; Espírito Sant, Maria Dalila Paula Silva Lourenço do (2011). el_Checklist_Flora_Portugal_2011.pdf (en portugués), Lisboa: Associação Lusitana de Fitossociologia. ISBN 978-989-20-2690-9.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Euphorbia mellifera» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.