Parc nacional de Garajonay
El parc nacional de Garajonay és un espai natural protegit espanyol que s'estén per més del 10 % de la superfície de l'illa de La Gomera, en la comunitat autònoma de Canàries. Va ser declarat com a tal en 1981. Posteriorment, en 1986, l'Unesco ho va catalogar Patrimoni de la Humanitat. El parc és també des de 2012 Reserva de la Biosfera conjuntament en tota l'illa.[1]
Característiques
[editar | editar còdic]Degut a que va ser declarat com parc nacional el 25 de març de 1981, és el quarto i actualment el més recent parc nacional de Canàries.
La seua superfície és de 3984 hectàrees, i el seu territori s'estén per tots els municipis de la Gomera, ocupant el centre i certes zones del nort de l'illa. El terreny del parc, a sovint envolt en una humida boira, està constituït per materials basálticos, deguts a colades i piroclastos, en diversos roques i fortalees.
El parc pren el seu nom de l'alt de Garajonay, la major altura de l'illa en 1487 m s. n. m. La cota mínima del parc és de 650 m s. n. m., en el caseriu del Cedre. La seua declaració obedix a que alberga la millor mostra coneguda en el Vell Món de laurisilva, un bosc humit de variades espècies de full perenne que en el Terciario cobria pràcticament tota Europa. La laurisilva es dona en un règim climàtic uniforme en el que la variació anual de la temperatura és chicoteta i la precipitació és relativament abundant, en humitat casi constant deguda a la mar de núvols.
Va ser declarat com a tal el 25 de març de 1981. Posteriorment, en 1986, l'Unesco ho va catalogar Patrimoni de la Humanitat. El parc és també des de 2012 Reserva de la Biosfera conjuntament en tota l'illa.
Vegetació
[editar | editar còdic]El mont vert canari és l'element determinant de Garajonay, cobrint més del 85 % de la seua superfície. Prop de 50 espècies arbòrees participen en la seua composició, distribuint-se i mesclant-se d'acort en les seues afinitats ecològiques, per a formar varis tipos de boscs diferents: la laurisilva i la fayal-brezal, un bosc més sec i pobre en espècies arbòrees.
Les espècies més abundants de les parts més humides del mont són els llorers (Laurus novocanariensis), viñátigos (Persea indica), tiles (Ocotea foetens), acebiños (Ilex canariensis), pals blancs (Picconia excelsa) o durillos (Viburnum rigidum).
Els components principals del fayal-brezal són fayas (Morella faya) i petorres (Erica arborea), que ací alcança possiblement les majors talles de l'espècie en tot lo món, aplegant a acostar-se als 20 m d'altura.[2]
Destaca també l'abundància de verdets i líquenes recobrint els troncs dels arbres, aixina com la cobertura de falagueres, indicadors de l'elevada humitat ambiental.
Molt interessant és la flora que viu en els roques i paredones rocosos, en els clavills dels quals es pot observar un elevat número d'espècies rares, exclusives d'estos enclavaments. Mereix destacar-se la singularitat de les plantes en flors, que presenten un gran número d'espècies endèmiques canàries —entorn a 120—, algunes de les quals són exclusives del parc. Destaca també, en la flora del parc, la presència de fenomens propis de l'evolució en illes, com per eixemple el jagantisme, pel qual es desenrollen formes leñosas de gran tamany en espècies els parents continentals de les quals, dels que es varen originar, tenen porte d'herbes.
Fauna
[editar | editar còdic]En el parc nacional de Garajonay és considerat ZEPA (Zona d'Especial Protecció d'Aus). La fauna és molt destacada, ya que conta en prop de 1000 espècies distintes d'invertebrats i 30 de vertebrats.
Dels vertebrats estan formats sobretot per reptils i aus, de les que destaquem les espècies endèmiques de la coloma turqué i la coloma rabiche.
Població i aprofitament
[editar | editar còdic]No existixen núcleus de població dins del parc, encara que sí en les seues proximitats. Les senderes que permeten conéixer el parc són numerosos. En l'interior del parc hi ha un àrea recreativa, cridada Estany Gran; i en el lloc conegut com a Joc de Boles, en el municipi d'Agulo, està el centre de visitants.
Turisme
[editar | editar còdic]Garajonay rep cada any una mija de 828 758 visitants (2019), que ho convertixen en el tercer parc nacional de Canàries en número de visites, despuix del parc nacional del Teide en Tenerife i el parc nacional de Timanfaya en Lanzarote. A nivell nacional, Garajonay és per la seua banda, el quint que més visites rep d'Espanya, despuix de: El Teide, Guadarrama, Picos d'Europa, i Timanfaya.[3]
-
Carretera GM-1 en el parc
-
Interior del bosc de laurisilva
-
Sendera a través del bosc
-
Efectes de l'incendi de 2012
.jpg){kind=link}
Incendi de 2012
[editar | editar còdic]El 4 d'agost de 2012 un incendi va esclatar en l'illa de la Gomera. Despuix de cinc dies, l'incendi va penetrar en el parc nacional de Garajonay. L'incendi va arrasar més de 4000 hectàrees de l'illa i casi 750 ha del parc nacional durant dos semanes.[4]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «La Gomera» (en anglés). UNESCO. Ecological Sciences for Sustainable Development.
- ↑ «Les petorres jagantes de la Gomera». naturalezacantabrica.és/. Consultat el 28 de maig de 2020.
- ↑ Anuari Nacional d'Estadística. Número de visites als parcs nacionals
- ↑ «[1]». Consultat el 29 d'agost de 2017.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Parc nacional de Garajonay.- nostres-parcs/garajonay/ Pàgina oficial del parc nacional de Garajonay - Ret de Parcs Nacionals
- Galeria fotogràfica de la selva de Canàries
- Parc nacional de Garajonay-Ret Canària d'Espais Naturals Protegits
- Ficha del parc nacional de Garajonay en la web de la UNESCO
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Parque nacional de Garajonay» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.