Anar al contingut

Persea indica

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Persea indica (Persea indica)


Persea indica (L.) Spreng., coneguda en castellà com viñátigo, és una espècie d'arbre perenne de la família de les Lauraceae. És originària de Macaronesia, sent un dels components del bosc de laurisilva atlàntica.[1][2][3]

És una espècie tradicionalment apreciada en ebanisteria.

Descripció

[editar | editar còdic]

Es tracta d'un arbre perennifolio que pot alcançar fins a 30 metros d'alt, en copa àmplia. El tronc és generalment curt i pronte ramificat, de fins a 80 cm de diàmetro, en corfa grisa-obscura i fisurada. Les fulls són simples, alternes, oblongo-lanceoladas o anchamente lanceoladas, de 10 a 15 cm de llarc i fins a 5 cm d'ample. Són de color vert obscur i lustrosas, tornant-se de tons rojos en envellir. Flores groguenc-verdosas en #inflorescència terminals largamente pedunculadas. Els fruts són bayas carnosas, negruzco-purpúreos, d'uns 2 cm.[4][5]

La floració es produïx en primavera i estiu, entre els mesos d'abril i juliol.[6]

Ecologia

[editar | editar còdic]

Es tracta d'un endemisme dels archipèlecs macaronésicos de Canàries ―Espanya― i Madeira ―Portugal―, estant considerada com introduïda en Azores ―Portugal―.

En Canàries l'espècie es troba de manera abundant en l'illa de La Gomera, sent freqüent localment en El Ferro, La Palma i Tenerife, i molt esporàdica en Gran Canària.[7] En Fuerteventura l'espècie es troba extinta, puix la seua presència en el passat ha segut constatada en ser trobats carbons d'esta espècie en jaciments arqueològics datats entre els sigles iii i x.[8]


P. indica es desenrolla en l'archipèlec canari entre els 400 i 1500 m s. n. m., en zones umbrías en abundant humitat edàfica, caracterisant la comunitat vegetal denominada monteverde humit o Lauro novocanariensis-Perseetum indicae, bosc dens de talla alta que es desenrolla en les vertents nort i nordest de les illes, en àrees directament influenciades per les boires del alisio.[9][7]

Per la seua banda, en els archipèlecs portuguesos es localisa de manera natural en l'illa de Madeira, en ambients i rancs altitudinals iguals als de Canàries, mentres que en Azores va ser introduïda en el sigle xviii des de Madeira per al seu aprofitament maderero, estant present en totes les illes.[10]

Els fruts i brots florals formen part important de la dieta de les colomes endèmiques de la laurisilva Columba bollii, Columba junoniae i Columba trocaz.[11]

Taxonomia

[editar | editar còdic]

El tàxon va ser originalment descrit i publicat pel botànic suec Carlos Linneo com Laurus indica en Species Plantarum en l'any 1753. Posteriorment, i despuix de varis canvis taxonómicos, l'espècie va ser renombrada com Persea indica pel botànic alemà Curt Polycarp Joachim Sprengel en 1825, sent publicat en Systema Vegetabilium.[12][13]

Etimologia[14]
  • Persea: nom genèric que deriva del grec perseia = de Pèrsia.
Sinonímia

Presenta els següents sinònims:[3]

Importància econòmica i cultural

[editar | editar còdic]

S'ha constatat arqueológicamente l'us de la fusta de P. indica per part dels aborigen de Tenerife per a l'elaboració d'armes. Ademés, els estudis antracológicos han demostrat el seu us com a llenya pels aborigen en Tenerife, La Gomera, La Palma, Gran Canària i Fuerteventura.[15][8]

Despuix de la conquista i colonisació europees la fusta de P. indica, que va aplegar a conéixer-se com a caoba de Canàries, va ser molt apreciada per a la construcció de barcos, l'ebanisteria i l'artesania.[16]

Tradicionalment s'ha aplegat a utilisar com planta medicinal, si ben la seua llacor posseïx certa toxicitat, utilisant-se infusions de la seua corfa per al tractament de problemes en la pell.[16]

Sobre el seu valor simbòlic, esta espècie es considera el símbol natural vegetal de la Gomera segons una llei del Govern de Canàries.[17]

En ser del gènero Persea és compatible com porta-esgalls de l'albocat Persea americana.[4]

Estat de conservació

[editar | editar còdic]

Està catalogada com espècie baix preocupació menor en la Llista Roja de la UICN.

El seu aprofitament es troba regulat a nivell de la comunitat autònoma de Canàries en incloure's en l'Anex III de l'Orde de 20 de febrer de 1991 sobre protecció d'espècies de la flora vascular selvada.[18]

Aixina mateix, la majoria de les poblacions canàries es troben en àrees de la Ret Canària d'Espais Naturals Protegits.

Noms comuns

[editar | editar còdic]

És conegut en Canàries com viñátigo o viñático, sent un canarismo d'orige portugués ―del llatí vineaticus, 'relatiu a la vinya'―. La veu va aplegar a les illes des de Madeira i Azores, a on també és conegut en els noms de vinhático, vinhático-dones-ilhas o loureiro-real.[19][20]

En l'illa d'El Ferro se li coneix també en la denominació de cárisco, estant considerada com un terme de procedència aborigen canària que va sobreviure en el parla insular. Per al filòlec i historiador Ignacio Reis pot traduir-se com a 'fusta per a construir' des d'una possible forma original karisk, mentres que el també filòlec Maximiano Trapero relaciona el terme en el «compost bereber format per la morfema gar- (en valor despectiu) i la raïl lèxica isc 'herba', en el significat aproximat d'herba de mala calitat o planta de poc valor».[21][22][23]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ «Persea indica (L.) Spreng.». Banc de Senyes de Biodiversitat de Canàries. Consultat el 15 de maig de 2022.
  2. ↑ «Phoebe indica (L.) Pax». GBIF - Global Biodiversity Information Facility. Secretariat de GBIF. Consultat el 15 de maig de 2022.
  3. ↑ 3,0 3,1 «Persea indica (L.) Spreng.» (en anglés). Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens. Consultat el 15 de maig de 2022.
  4. ↑ 4,0 4,1 Kunkel, Günther (1981). [1], Las Palmas de Gran Canària: Edirca, pp. 86. ISBN 84-85438-19-1.
  5. ↑ «Persea indica (L.) Spreng.». Flora Vascular de les illes Canàries. Consultat el 15 de maig de 2022.
  6. ↑ Centre Ambiental La Tahonilla(2017).«Viñátigo (Persea indica)».Catàlec de Flora Canària.Consultat el 15 de maig de 2022.
  7. ↑ 7,0 7,1 Bramwell, David (2001). , 4ª edició, Madrit: Roda, pp. 131. ISBN 978-84-7207-128-5.
  8. ↑ 8,0 8,1 (2006).«Una visió de les illes Afortunades, a partir dels restants arqueològics».Tabona: Revista de Prehistòria i d'Arqueologia.Universitat de l'Estany.Sant Cristóbal de l'Estany:(15)
    71-90.ISSN 0213-2818.Consultat el 15 de maig de 2022.
  9. ↑ (2006) [2], Santa Creu de Tenerife: Grafcan, pp. 231. ISBN 978-84-611-3811-1.
  10. ↑ (1960).«Lauráceas macaronésicas».Anais do Institut Superior de Agronomia.Institut Superior de Agronomia.Lisboa:23
    89-103.Consultat el 15 de maig de 2022.
  11. ↑ Martín, Aurelio (2000). [3], Tenerife: Conselleria de Política Territorial i Mig ambient del Govern de Canàries. ISBN 84-89279-12-3.
  12. ↑ «Laurus indica L., Sp. Pl. 1: 370 (1753)» (en inglés). International Plant Names Index. The Royal Botanic Gardens, The Harvard University Herbaria and The Australian National Herbarium. Consultat el 15 de maig de 2022.
  13. ↑ «Persea indica Spreng., Syst. Veg., ed. 16 [Sprengel 2: 268 (1825)]» (en inglés). International Plant Names Index. The Royal Botanic Gardens, The Harvard University Herbaria and The Australian National Herbarium. Consultat el 15 de maig de 2022.
  14. ↑ Kunkel, Günther (1986). [4], Las Palmas de Gran Canària: Edirca. ISBN 84-85438-46-9.
  15. ↑ (1986).«El "banot" com a arma de guerra entre els aborigen canaris (Un testimoni anatòmic)».Anuari d'Estudis Atlàntics.Patronat de la Casa de Colón.Las Palmas de Gran Canària:(32)
    733-784.ISSN 0570-4065.Consultat el 15 de maig de 2022.
  16. ↑ 16,0 16,1 «Persea indica». Arbolapp Canàries. Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC). Consultat el 15 de maig de 2022.
  17. ↑ «Llei 7/1991, de 30 d'abril, de símbols de la naturalea per a les Illes Canàries». Bolletí Oficial de Canàries. Govern de Canàries. Consultat el 15 de maig de 2022.
  18. ↑ «Orde de 20 de febrer de 1991, sobre protecció d'espècies de la flora vascular selvada de la Comunitat Autònoma de Canàries». Bolletí Oficial de Canàries. Govern de Canàries. Consultat el 15 de maig de 2022.
  19. ↑ «vinhático-dones-ilhas» (en portugués). Dicionário infopédia dona Língua Portuguesa. Porte Editora. Consultat el 15 de maig de 2022.
  20. ↑ (2002) «viñático», , Santa Creu de Tenerife: Editora de Temes Canaris, pp. 1725. ISBN 84-95691-32-9. «Etim. Del port. vinhatico (Del lat. vineativus) 'árvore leguminosa do Brasil i dos Açores (Persea indica).»
  21. ↑ (2015) «cárisco», [5], Sant Cristóbal de l'Estany: Institut d'Estudis Canaris. ISBN 978-84-88366-95-5. «cárisco, carisco. (De orig. prehispánico). m. Arbre lauràceu de quinze a vint metros d'altura, de copa àmplia i fullage sempre vert, de fusta molt apreciada de color roig pardo (Persea indica).»
  22. ↑ «cárisco». Diccionari històric-etimològic del amaziq insular (DHEAI). Consultat el 15 de maig de 2022.
  23. ↑ «Cáriscos». Els Guanchismos. Diccionari de Toponímia de Canàries. Biblioteca Universitària de la ULPGC. Consultat el 15 de maig de 2022.

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • (2010) [6], Illes Canàries: Govern de Canàries. ISBN 978-84-89729-21-6.
  • Fernández Palaus, José María (2009). «Laurisilvas macaronésicas (Laurus, Ocotea)», [7], Madrit: Ministeri de Mig ambient, i Mig Rural i Marí. ISBN 978-84-491-0911-9.
  • Kunkel, Günther (1991). , Las Palmas de Gran Canària: Edirca. ISBN 84-85438-80-9.
  • Este artícul conté una traducció derivada de «Persea indica» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Persea_indica&oldid=752899»