Antracología

L'antracología s'encarrega de la recolecció, identificació botànica i conservació dels carbons i fustes recuperats en contexts arqueològics o jaciments naturals. Dits restants són patrimoni cultural i biològic, per tant, tenen un doble interés, tant per al Història humana en la seua relació en l'entorn, com per al Història natural en reconstruir la trayectòria de les espècies i de la biodiversitat vegetal.

El carbó i la fusta són uns materials que contenen múltiples informacions: taxonòmica, ecològica, botànica, etnogràfica, cronològica, etc. Pero per a obtindre alguna d'eixes informacions, el método d'anàlisis amprat és destructiu i, per tant, la seua seqüència d'anàlisis deu ser concertada entre els especialistes, de modo que no es destruïxca cap tipo d'informació.

Informació taxonòmica

Per mig d'anàlisis del teixit vegetal, tant en fusta com en carbó, es coneix el gènero i a sovint l'espècie de les plantes leñosas. El carbó o la fusta no reben cap tractament químic per a la seua identificació botànica.

Informació ecològica

L'identificació de tots els fragments de carbó o de fusta d'un nivell arqueològic o natural nos dona una llista de plantes leñosas que, normalment, tenen afinitats ecològiques; per tant es poden reconstruir les condicions migambientals d'un lloc en un moment cronològic dau.

Referències

• Badal, E., 2006. Carbons i cendres, ¿qué nos conten del passat?, In: Carrión, J.S., Fernandéz, S., Fonts, N.(coord.), Paleoambientes i canvi climàtic. Fundació Séneca, Agència de Ciència i Tecnologia de la regió de Múrcia. pp. 103-116. ISBN 84-932456-6-6

• Badal, E., 2008. La Fusta. Patrimoni cultural i biològic. Mètode 56: 65-71. Valéncia

• Bourquin-Mignot, C.; Brochier, J.E.; Chabal, L. et alii. 1999. La botanique: Col. Archéologiques. Editions Errance. ISBN 2-87772-174-4

• Buxó, R. i Piqué, R. 2003. La recollida de mostres en arqueobotánica. Objectius i propostes metodològiques. Museu d’Arqueologia de Catalunya. ISBN 84-393-6369-9.

• Buxó i Capdevila, R.; Piqué, R. 2008. Arqueobotánica: els usos de les plantes en la península ibèrica. Ariel. Barcelona. ISBS: 9788434422254.

• Carrión, Y. 2005. La vegetació Mediterrànea i Atlàntica de la península ibèrica. Noves seqüències antracològiques. Série de Treballs Varis n.º 104:314.

Diputació Provincial de Valéncia.

• Carrión, Y.; Ntinou, M. i Badal, E. 2010 Olea europaea L. in the North Mediterranean Basin during the Pleniglacial and the Early–Middle Holocene. Quaternary Science Reviews 29: 952-968.

• Figueiral, I., 1995. Charcoal analysis and history of Pinus pinaster (cluster pine) in Portugal. Review of Palaeobotany and Palinology 89, 441-454.

• Figueiral, I.; Terral, J.-F., 2002. Clapix Quaternary refugia of Mediterranean taxa in Portuguese Extremadura: Charcoal based palaeovegetation and climatic reconstruction. Quaternary Science Reviews 21: 549-558.

• Rodríguez-Ariza, M.O.; Montes, E., 2005. On the origin and domestication of Olea europaea L. (olive) in Andalusia, Sapin, based on the biogeographical distribution of its finds. Vegetation History and Archaeobotany 14, 551-561.