Laurus novocanariensis
_01_ies.jpg)
Laurus novocanariensis Rivas Mart., Lousã, Fern.Prieto, I.Dies, J.C.Costa & C.Aguiar, conegut en castellà com a loro o llorer canari, és una espècie d'arbre perenne de la família de les Lauraceae. És originària de Macaronesia i noroest d'Àfrica, sent un dels components principals del bosc de laurisilva atlàntica.[1][2][3]
Anteriorment era considerat com Laurus azorica (Seub.) Franco.
De manera tradicional ha tingut us maderero, medicinal i culinari.
Descripció
[editar | editar còdic]És un arbre perennifolio de fins a 20 m d'altura, molt ramificado, de copa prou densa, en tronc i branques de vert a gris. Els brots són de color castany. Fulls de 5 a 17 cm pecioladas i en disposició alterna de forma variable: ovadas oblongas, elíptiques, lanceoladas... i coriáceas, de color vert intens i lluent, més pel fes que pel envés. Posseïxen glándulas menudes en les aixelles del raquis i dels nervis laterals.
És una espècie dioica, és dir, hi ha individus femenins, les flors dels quals són les que duen frut, i eixemplars masculins, les flors dels quals es caracterisen per tindre molts estams. Les florés són menudes, blancoamarillentas i dispostes en cims axilars.
Els fruts són ovoides, d'1-1,5 cm, i adquirixen un color negre en madurar.
Florix de novembre a abril. En tractar-se d'una planta dioica per a que la llavor quede fertilizada i siga viable és necessari que es troben en una mateixa població eixemplars masculins i femenins.
- Cariología
L. novocanariensis presenta un número de cromosomas de 2n=36.[4]
Ecologia
[editar | editar còdic]És una espècie nativa dels archipèlecs macaronésicos de Canàries ―Espanya― i Madeira ―Portugal―, trobant-se també en el suroest de Marroc.
En Canàries és freqüent en les àrees forestals d'El Ferro, La Palma, La Gomera i Tenerife. En l'illa de Gran Canària la seua presència es reduïx a algunes localitats del nort. En Fuerteventura encara pervivia un eixemplar en la década de 1930 en l'entorn del pico de l'Albarzer que va desaparéixer posteriorment. No existixen proves de la seua presència en Lanzarote. En les illes occidentals és component principal de la comunitat vegetal denominada Lauro novocanariensis-Perseetum indicae o monteverde humit, i que es caracterisa per ser un bosc dens de talla alta. L'espècie és ademés indicativa de la distribució original de la laurisilva.[5][6][7]
En Madeira solament es localisa en la illa homònima, considerant-se extinta en Porte Sant. Creix entre els 100-1500 m, sent comuna en totes les formacions boscoses de l'illa.
En Marroc es troba de manera relíctica en les montanyes del suroest del país. Ací creix a una altitut d'uns 1850 m s. n. m., participant en els boscs caducifolios de Quercus canariensis Willd. i Quercus rotundifolia Lam..[8]
En els troncs d'esta espècie és comuna trobar les cecidias produïdes per l'acció del fongo específic Laurobasidium laurii (Geyler) Jülich, conegut popularment en Canàries com a mare del loro.[9]
Diversitat
[editar | editar còdic]Es reconeix una varietat d'esta espècie, provisionalment acceptada:[10]
- L. novocanariensis var. longifolia (Kuntze), pròpia de Madeira.
Taxonomia
[editar | editar còdic]Este tàxon va ser descrit i publicat originalment com Laurus canariensis per Philip Barker Webb i Sabin Berthelot en Histoire Naturelle dones Iles Canaries en 1846. Posteriorment va ser renombrada i inclosa com Laurus azorica pel botànic portugués João Manuel Antonio do Amaral Franco en Anais. Institut Superior de Agronomia en 1960.[11][12]
Finalment, per les diferències observades sobretot en les senyes moleculars del genoma del cloroplasto es va considerar al tàxon com una espècie separada. Aixina, va ser renominada per l'equip format pels investigadors Salvador Rivas Martínez, Mário Fernandes Lousã, José Antonio Fernández Prieto, Eduardo Dies, José Carlos Augusta dona Costa i Carlos Aguiar com a L. novocanariensis, sent publicat el canvi taxonómico en Itinera Geobotanica en 2002.[13][14]
- Etimologia
- Laurus: nom genèric derivat de la denominació llatina antiga del llorer comú.[15]
- novocanariensis: epítet que fa referència al nou nom en que es coneix esta espècie.[16]
- Sinonímia
Presenta els següents sinònims:[2]
- Laurus azorica f. grandifolia P.Silva & Q.J.P.Silva
- Laurus canariensis Webb & Berthel
- Laurus magnoliifolia Cav.
La varietat longifolia:
- Laurus azorica subsp. longifolia (Kuntze) Kunkel
- Laurus azorica subsp. lutea (Menezes) A.Hansen
- Laurus azorica var. longifolia (Kuntze) G.Kunkel
- Laurus azorica var. lutea (Menezes) A.Hans.
- Laurus canariensis var. lutea Menezes
Importància econòmica i cultural
[editar | editar còdic]S'ha constatat arqueológicamente l'aprofitament que els aborigen de Tenerife feyen de la fusta de L. novocanariensis per a la confecció d'armes i vares. Aixina mateix, s'ha descobert l'us per part dels aborigen de Gran Canària dels fulls com a repelent d'insectes en els seus graners colectius.[17][18]
Despuix de la conquista i colonisació europees de les illes, la fusta de L. novocanariensis va ser una de les més explotades. En ella es varen alimentar els ingenis azucareros, i era utilisada per a la construcció, la fabricació de aperos de labranza i per a produir carbó vegetal.[7][19]
Els seus fulls i fruts, aixina com l'oli extret d'estos, han segut utilisats en medicina popular tant en Canàries com en Madeira per les seues múltiples propietats.[20][21]
En l'archipèlec canari també s'utilisen els fulls dels eixemplars femenins com a condiment, si be posseïxen una calitat inferior a les del llorer comú.[7][22]
Posseïx cert us com planta ornamental en parcs i jardins públics.
Estat de conservació
[editar | editar còdic]Es troba catalogada com espècie baix preocupació menor en la Llista Roja de la UICN.
El seu aprofitament està regulat a nivell de la comunitat autònoma de Canàries en incloure's en l'Anex III de l'Orde de 20 de febrer de 1991 sobre protecció d'espècies de la flora vascular selvada.[23]
Noms comuns
[editar | editar còdic]En Canàries es conegut com a loro o llorer, fent-se en algunes zones de les illes la distinció entre eixemplars masculins i femenins, donant-se'ls el nom de loro als primers i de llorer als segons.[24]
La forma loro és un canarismo d'orige portugués que va aplegar a Canàries via les illes de Madeira i Azores, a on li'l coneix com louro, loureiro, louro-dona-terra o louro-de-cheiro.[21][25][26]
Abundant en la toponímia insular canària, sobretot la forma loro, dona nom a alguns núcleus de població com Els Loros en Vallehermoso, Barranc del Llorer en Moya, Font del Llorer en Arucas o Els Llorers en Tegueste.[27]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Laurus novocanariensis Rivas-Mart., Lousa, Fern. Prieto, I. Dies, J.C. Costa & C. Aguiar». Banc de Senyes de Biodiversitat de Canàries. Consultat el 13 de maig de 2022.
- ↑ 2,0 2,1 «Laurus novocanariensis Rivas Mart., Lousã, Fern.Prieto, I.Dies, J.C.Costa & C.Aguiar». GBIF - Global Biodiversity Information Facility. Secretariat de GBIF. Consultat el 13 de maig de 2022.
- ↑ «Laurus novocanariensis Rivas Mart., Lousã, Fern.Prieto, I.Dies, J.C.Costa & C.Aguiar» (en anglés). Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens. Consultat el 13 de maig de 2022.
- ↑ Darlington, Cyril Dean (1956). [1], 2ª edició (en anglés), Londres: Allen & Unwin, pp. 16.
- ↑ (2006) [2], Santa Creu de Tenerife: Grafcan, pp. 231. ISBN 978-84-611-3811-1.
- ↑ (1929).«Beiträge zur Ökologie und Biologie der Kanarenpflanzen».Bibliotheca Botanica.I. Schweizerbart'sche Verlagsbuchhandlung.Stuttgart:(98)
- 1-262.Consultat el 14 de maig de 2022.
- ↑ 7,0 7,1 7,2 Kunkel, Günther (1981). [3], Las Palmas de Gran Canària: Edirca, pp. 82. ISBN 84-85438-19-1.
- ↑ (1980).«Sur la presence au Maroc de "Laurus azorica" (Seub.) Franc».Anals del Jardí Botànic de Madrit.Consell Superior d'Investigacions Científiques: Real Jardí Botànic.Madrit:37(2)
- 467-472.ISSN 0211-1322.Consultat el 14 de maig de 2022.
- ↑ «Laurobasidium lauri». Fiches micológicas. Confraria Vasca de Gastronomia. Consultat el 14 de maig de 2022.
- ↑ «Laurus novocanariensis var. longifolia (Kuntze) comb. ined.» (en anglés). Catalogue Of Life Checklist. Species 2000. Consultat el 14 de maig de 2022.
- ↑ «Laurus canariensis Webb & Berthel., Hist. Nat. Iles Canaries (Phytogr.). iii. 3, 229» (en inglés). International Plant Names Index. The Royal Botanic Gardens, The Harvard University Herbaria and The Australian National Herbarium. Consultat el 14 de maig de 2022.
- ↑ «Laurus azorica (Seub.) Franco, An. Inst. Super. Agron., Lisboa xxiii. (Laurac. Macar.) 96, 101 (1960)» (en inglés). International Plant Names Index. The Royal Botanic Gardens, The Harvard University Herbaria and The Australian National Herbarium. Consultat el 14 de maig de 2022.
- ↑ «Laurus novocanariensis Rivas Mart., Lousã, Fern.Prieto, I.Dies, J.C.Costa & C.Aguiar, Itinera Geobot. 15(2): 703 (2002) (2002)» (en inglés). International Plant Names Index. The Royal Botanic Gardens, The Harvard University Herbaria and The Australian National Herbarium. Consultat el 13 de maig de 2022.
- ↑ (2016).«Diversity hotspots of the llorer forest on Tenerife, Canary Islands: aphylogeographic study of Laurus and Ixanthus».Annals of Botany.Oxford University Press.Oxford:(118)
- 495–510.Consultat el 14 de maig de 2022.
- ↑ Kunkel, Günther (1986). [4], Las Palmas de Gran Canària: Edirca. ISBN 84-85438-46-9.
- ↑ «Laurus novocanariensis Rivas Mart., Lousâ, Fern. Prieto, I. Díaz, J. C. Costa & C. Aguiar». Flora Vascular de les illes Canàries. Consultat el 13 de maig de 2022.
- ↑ (1995) [5], Santa Creu de Tenerife: Organisme Autònom de Museus i Centres del Cabildo Insular de Tenerife, pp. 125. ISBN 84-88594-00-3.
- ↑ (2014).«The archaeobotany of long-term crop storage in northwest African communal granaries: a case study from pre-Hispanic Gran Canària (calç. ad 1000–1500)».Vegetation History and Archaeobotany.Springer Nature.Berlín:23(6)
- 789-804.Consultat el 14 de maig de 2022.
- ↑ «Laurus novocanariensis». Arbolapp Canàries. Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC). Consultat el 15 de maig de 2022.
- ↑ Pérez de Pau; Medina Medina, {{{nom2}}} (1988). [6], Sant Cristóbal de l'Estany: Institut d'Estudis Canaris, pp. 49. ISBN 84-404-1458-7.
- ↑ 21,0 21,1 «Informaçõés sobre a planta: Laurus novocanariensis Rivas Mart.» (en portugués). Projecto Biopolis. Construindo uma bio-região europeia. CQM (Centre de Química dona Madeira). Consultat el 13 de maig de 2022.
- ↑ «Plantes medicinals: llorer». Infonortedigital. Consultat el 14 de maig de 2022.
- ↑ «Orde de 20 de febrer de 1991, sobre protecció d'espècies de la flora vascular selvada de la Comunitat Autònoma de Canàries». Bolletí Oficial de Canàries. Govern de Canàries. Consultat el 14 de maig de 2022.
- ↑ «Loro». Diccionari bàsic de canarismos. Acadèmia Canària de la Llengua. Consultat el 13 de maig de 2022. «3. m. Occ. (Laurus azorica). Llorer. Etim. Del port. louro 'árvore monopétala, sempre vert, que produz umas bagas escuras i amargues'.»
- ↑ (2002) «loro», , Santa Creu de Tenerife: Editora de Temes Canaris, pp. 1068-1069.. ISBN 84-95691-32-9.
- ↑ (2015) «loro», [7], Sant Cristóbal de l'Estany: Institut d'Estudis Canaris. ISBN 978-84-88366-95-5. «loro. (Del port. louro). m. Arbre lauráceo que pot alcançar fins a vinticinc metros d'altura, de tronc recte en la corfa grisácea, casi plana, fulls ovado lanceoladas, coriáceas, fragants, en nervadura pronunciada i unes menudes glándulas característiques en la base dels nervis principals, flors de color crema verdoso i fruts elíptics, carnosos, en forma d'oliva negruzca en madurar (Laurus azorica).»
- ↑ «Visor de Grafcan». Sistema d'Informació Territorial de Canàries (IDECanarias). GRAFCAN. Consultat el 15 de maig de 2022.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- (2010) [8], Illes Canàries: Govern de Canàries. ISBN 978-84-89729-21-6.
- Barker Webb (1846). [9] (en llatí), Pariu: Béthune, pp. 229-230.
- Bramwell, David (2001). , 4ª edició, Madrit: Roda. ISBN 978-84-7207-128-5.
- Kunkel, Günther (1991). , Las Palmas de Gran Canària: Edirca. ISBN 84-85438-80-9.
- (2009).«Clapix Neogene history of the llorer tree (Laurus L., Lauraceae) based on phylogeographical analyses of Mediterranean and Macaronesian populations».Journal of Biogeography.John Wiley & Sons.Nova Jersey:(36)
- 1270–1281.ISSN 1365-2699.Consultat el 14 de maig de 2022.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Laurus novocanariensis» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.