Ilex canariensis
.jpg)
Ilex canariensis Poir., conegut en castellà com acebiño, és una espècie d'arbust o arbre menut perenne pertanyent a la família Aquifoliaceae. És originària de la Macaronesia.[1][2][3]
És un element comú en la laurisilva, el fayal-brezal i la pinada canària humida.
La seua fusta ha segut tradicionalment utilisada com a llenya, en ebanisteria i per a l'elaboració d'utensilis quotidians.
Descripció
[editar | editar còdic]És un arbust o arbre menut de fins a 10 m d'altura, en fulls ovadas, lluentes, de 5-7 per 2,5-4 cm, en vores normalment sanceres o en unes quantes espines menudes; àpiç obtús o redonejat. Les florés en pétals blancs, situades en les aixelles foliares subterminales. Fruts esfèrics, d'aproximadament 1 cm d'amplitut, carnosos, de color roig en madurar i situats sobre pedúnculs de 3-8 mm de llarc.[4][5]
Es tracta d'una espècie dioica, en eixemplars masculins i atres femenins. La floració es produïx en primavera i estiu, entre abril i juliol.[6]
I. canariensis forma part del grup d'arbres de la laurisilva canària que presenten una estratègia madura persistent per a la seua dispersió. Açò significa que estos arbres produïxen chupones que substituïxen a l'arbre original quan mor, sent les plántulas molt escasses, a pesar de trobar-se entre els arbres en major producció de llavors d'estos boscs. Esta estratègia s'enfoca més a permanéixer en un ambient estable i favorable que a trobar nous llocs per a prosperar.[7]
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]És un endemisme dels archipèlecs macaronésicos de Canàries —Espanya— i Madeira —Portugal—.
En Canàries es troba en totes les illes a excepció de les més orientals ―Fuerteventura, Lanzarote i La Graciosa―.
En Madeira solament es localisa en la illa homònima.
Diversitat
[editar | editar còdic]Presenta dos subespecies acceptades:[2]
- I. canariensis subsp. azevinho (Sol. ex Lowe) G.Kunkel, pròpia de Madeira. Es diferencia pels seus fulls, que són ovado-lanceoladas de fins a 9 cm de llarc i 3 cm d'ample, i pels seus fruts ovaliformes largamente pedunculados.
- I. canariensis subsp. canariensis, #present en les illes Canàries.
Taxonomia
[editar | editar còdic]Ilex canariensis va ser descrita per Jean Louis Marie Poiret i publicat en Encyclopédie Méthodique. Botanique en 1813.[8]
- Etimologia
- Ilex: nom genèric procedent del llatí i que era el que donaven els romans a la carrasca, que té un fullage similar al acebo europeu i ocasionalment es confon en ell.[9]
- canariensis: epítet geogràfic que aludix a la seua localisació en les illes Canàries.[10]
- Sinonímia
Les subespecies presenten els següents sinònims:[2]
Subespecie azevinho:
- Ilex azevinho Sol.
- Ilex azevinho Sol. ex Lowe
Subespecie canariensis:
- Ilex perado Link
Importància econòmica i cultural
[editar | editar còdic]La seua fusta ha segut utilisada en Canàries des d'época aborigen. S'ha constatat arqueológicamente el seu us per part dels antics gomeros per a la fabricació d'armes i taulons funeraris. Aixina mateix, els estudis antracológicos han demostrat la seua utilisació com a llenya en totes les illes a on creix de forma natural.[11][12]
Despuix de la conquista i colonisació europees en el sigle xv, la fusta de I. canariensis va anar tradicionalment utilisada com a llenya i per a la realisació de carbó vegetal, aixina com de matèria primera per a l'elaboració de diferents utensilis, aperos de labranza, llances o vares de pastor, en ebanisteria, etc.[13]
L'espècie també posseïx valor com planta ornamental pel seu fullage i colorit dels seus fruts.[6]
La seua presència en la geografia insular ha donat orige a varis topònims en les illes de Tenerife i La Gomera. En esta última illa dona nom ademés a una localitat del municipi d'Hermigua: Els Aceviños.[14]
Estat de conservació
[editar | editar còdic]Està catalogada com espècie baix preocupació menor en la Llista Roja de la UICN.
El seu aprofitament es troba regulat a nivell de la comunitat autònoma de Canàries en incloure's en l'Anex III de l'Orde de 20 de febrer de 1991 sobre protecció d'espècies de la flora vascular selvada.[15]
La majoria de les seues poblacions canàries es troben en àrees de la Ret Canària d'Espais Naturals Protegits.
Noms comuns
[editar | editar còdic]Es coneix en les illes Canàries en el nom de acebiño/aceviño, sent un canarismo d'orige portugués que prové de la forma azevinho en la que es coneix a les espècies de Ilex en Portugal.[16][17][18]
Segons el mege i historiador tinerfeny Juan Bethencourt Alfonso, en l'illa d'El Ferro també li'l coneixia com cárisco, nom que no obstant la majoria dels autors donen per al viñátigo Persea indica en la mateixa illa.[19][20]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Ilex canariensis Poir. in Lamarck». Banc de Senyes de Biodiversitat de Canàries. Consultat el 16 de maig de 2022.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 «Ilex canariensis Poir.». GBIF - Global Biodiversity Information Facility. Secretariat de GBIF. Consultat el 16 de maig de 2022.
- ↑ «Ilex canariensis Poir.» (en anglés). Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens. Consultat el 16 de maig de 2022.
- ↑ «Ilex canariensis Poir.». Flora Vascular de les illes Canàries. Consultat el 18 de maig de 2022.
- ↑ Kunkel, Günther (1981). [1], Las Palmas de Gran Canària: Edirca, pp. 64. ISBN 84-85438-19-1.
- ↑ 6,0 6,1 Centre Ambiental La Tahonilla(2017).«Acebiño (Ilex canariensis)».Catàlec de Flora Canària.Consultat el 18 de maig de 2022.
- ↑ Fernández Palaus (2009). «Laurisilvas macaronésicas (Laurus, Ocotea)», [2], Madrit: Ministeri de Mig ambient, i Mig Rural i Marí, pp. 5-68. ISBN 978-84-491-0911-9.
- ↑ «Ilex canariensis Poir., Encycl. [J. Lamarck & al. Suppl. 3. 67 (1813)]» (en anglés). International Plant Names Index. The Royal Botanic Gardens, The Harvard University Herbaria and The Australian National Herbarium. Consultat el 16 de maig de 2022.
- ↑ Abbe, Elfriede (1965). [3] (en anglés), Nova York: Cornell University Press, pp. 88, 217.
- ↑ Kunkel, Günther (1986). [4], Las Palmas de Gran Canària: Edirca. ISBN 84-85438-46-9.
- ↑ (1995) [5], Santa Creu de Tenerife: Organisme Autònom de Museus i Centres del Cabildo Insular de Tenerife, pp. 130. ISBN 84-88594-00-3.
- ↑ (2006).«Una visió de les illes Afortunades, a partir dels restants arqueològics».Tabona: Revista de Prehistòria i d'Arqueologia.Universitat de l'Estany.Sant Cristóbal de l'Estany:(15)
- 71-90.ISSN 0213-2818.Consultat el 18 de maig de 2022.
- ↑ «Ilex canariensis Acebiño». Arbolapp Canàries. Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC). Consultat el 18 de maig de 2022.
- ↑ «Visor de Grafcan». Sistema d'Informació Territorial de Canàries (IDECanarias). GRAFCAN. Consultat el 18 de maig de 2022.
- ↑ «Orde de 20 de febrer de 1991, sobre protecció d'espècies de la flora vascular selvada de la Comunitat Autònoma de Canàries». Bolletí Oficial de Canàries. Govern de Canàries. Consultat el 18 de maig de 2022.
- ↑ «azevinho» (en portugués). Dicionário infopédia dona Língua Portuguesa. Porte Editora. Consultat el 18 de maig de 2022.
- ↑ (2002) «viñático», , Santa Creu de Tenerife: Editora de Temes Canaris, pp. 45-46. ISBN 84-95691-32-9. «Etim. Deriv. de acebo (Del lat. *aciphum, deriv. regr. de aciphulum 'acebo'.) 'ídem' i el sufix diminutivo port. -inho, per influència de la seua cognada port. azevinho 'arbust espihoso (Ilex aquifolium).»
- ↑ «Acebiño». Diccionari bàsic de canarismos. Acadèmia Canària de la Llengua. Consultat el 18 de maig de 2022.
- ↑ (2015) «cárisco», [6], Sant Cristóbal de l'Estany: Institut d'Estudis Canaris. ISBN 978-84-88366-95-5. «Arbre aquifoliáceo, espècie molt particular de acebo, la fusta de la qual, blanc-groguenca, sòlida i pesada, ha segut molt estimada en fusteria i ebanisteria (Ilex aquifolium maderensis).»
- ↑ (1997).«Bethencourt Alfonso i els prehispanismos del parla del Ferro».Almogaren.Institutum Canarium.Àustria:(28)
- 115-194.Consultat el 18 de maig de 2022.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- [enllaç trencat]
- Arechavaleta Hernández (2010). [7], Illes Canàries: Govern de Canàries. ISBN 978-84-89729-21-6.
- Bramwell, David (2001). , 4ª edició, Madrit: Roda. ISBN 978-84-7207-128-5.
- Kunkel, Günther (1991). , Las Palmas de Gran Canària: Edirca. ISBN 84-85438-80-9.
- Machado Carrillo (2005). [8], Illes Canàries: Acadèmia Canària de la Llengua. ISBN 978-8-4960-5926-9.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Ilex canariensis» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.