Parc nacional dels Picos d'Europa
El parc nacional dels Picos d'Europa és un espai natural protegit espanyol de 67 127 hectàrees[1] situat en la cordillera Cantàbrica en les províncies d'Astúries (27 027 ha), León (24 719 ha) i Cantàbria (15 381 ha). És una de les millors reserves mundials dels ecosistemes lligats al bosc atlàntic i inclou la major formació calcàrea de l'Europa atlàntica.
El seu orige ho trobem en l'iniciativa política de Pedro Pidal, marqués de Villaviciosa, inspirat despuix del seu viage al parc nacional de Yellowstone, en Estats Units. Gràcies a ell, el massiç occidental va ser declarat parc nacional el 24 de juliol de 1918 per Alfonso XIII baixe el nom de «parc nacional de la Montanya de Covadonga», sent el primer espai protegit del país.[2] Inicialment comprenia 16 925 ha, el 30 de maig de 1995 es va ampliar la seua extensió fins a les 64 660 hectàrees[3] i finalment, el 3 de decembre de 2014 es va tornar a ampliar fins a les 67 127 actuals.[1]
El 10 de juliol de 2003 l'Unesco va aprovar la proposta que ho convertix en reserva de la biosfera.[4]
En l'actualitat, el parc nacional dels Picos d'Europa constituïx en 1 913 858 visitants (2015), el tercer parc nacional més visitat d'Espanya, despuix del parc nacional del Teide (Tenerife) i el parc nacional de la Serra de Guadarrama (Madrit-Castella i Lleó).[5]
Geografia
[editar | editar còdic]
El parc nacional dels Picos d'Europa es localisa en la part central de la Cordillera Cantàbrica. Comprén una superfície de 67 127 ha,[1] en una població de 4600 habitants, lo que supon una densitat de tan sol 14,06 hab/km², distribuïdes tant en la partix sur de la Cordillera com en la nort.
La cota més alta del parc se situa en els 2648 m. s. n. m. en el pico de Torrecerredo i la més chicoteta de 75 m. s. n. m. en el riu Deva lo que supon una diferència de 2573 m.
La demarcació es distribuïx entre els municipis asturians d'Amieva, Cabrales, Cangas de Onís, Onís, Peñamellera Alta i Peñamellera Baixa, els lleonesos d'Oseja de Sajambre i Posada de Valdeón i els càntabres de Camaleño, Cillorigo de Liébana i Tresviso.
El territori està ademés declarat Zona d'Especial Protecció per a les Aus (ZEPA), Lloc d'Interés Comunitari (LIC) i Reserva de la Biosfera (Unesco), lo que denota la seua calitat natural i paisagística.
Vega de Liordes, enclavament del sector lleonés del parc nacional de Picos d'Europa pertanyent al municipi de Posada de Valdeón va registrar -35,8 °C el 7 de giner de 2021.[6]
Mapa perimetral
[editar | editar còdic]Hidrologia
[editar | editar còdic]L'aigua i el gèl han segut els grans modeladores del paisage dels Picos d'Europa creant una orografia molt diversa. Aixina la vertent nort, banyada pels naiximent dels rius Dobra, Cares i Sagella, presenta un vertiginós paisage de caiguda cap a la mar, recorrent, en a penes 10 quilómetros, més de 1000 metros de desnivell.
Geologia
[editar | editar còdic]
Els elements geològics del parc es deuen a la combinació de l'acció glaciar en els massiços calizos que conformen la Cordillera Cantàbrica.
L'alçament que fa 65 millons d'anys varen sofrir estes terres va produir un rejuvenecimiento dels paisages donant l'oportunitat als rius i glaciars de molejar estes montanyes.
D'esta manera, gràcies a l'erosió dels gèls cuaternarios i dels posteriors rius formats es conta, entre uns atres, en el desfiladero dels Beyos i la gola del Cares, dos de les hoces més espectaculars d'Espanya.
Una atra de les formes erosivas més sobreixents són els alvencs (lligga's clots profunts, abismes) formades sobre la roca calcàrea localisant-se algunes de les més profundes del món.
Entanques glaciars en la seua característica forma d'O, circs glaciars excavats en les penyes i llac glaciars nos indiquen la presència d'una activitat glaciar que encara hui es manifesta en neus perpètues en els alts i abrics rocosos.
Flora
[editar | editar còdic].jpg){kind=link}
La riquea de la flora i fauna d'este recint protegit pot vore's en els distints tipos de boscs que es troben.
La varietat de litologias i la coexistència dins del parc d'un macrobioclima templat oceànic i d'un atre submediterráneo, creen una diversitat extraordinària de la flora i la vegetació del territori que, en llínees generals, està caracterisada per:
- Predomini del bosc atlàntic caducifolio en espècies com: el hi haja, pi selvat, avellaner, acebo, gran varietat d'orquídees, saxífragas, etc. i menuts boscs de caràcter mediterràneu com: carrasques, quejigos, sabinas, madroños, etc.
- En Posada de Valdeón està el mont Corona que és l'únic bosc autòcton de tilas d'Europa. Solament es troba algun atre en Japó.
- Flores d'alta montanya que representen una bona part dels endemismes del parc nacional.
- La presència d'espècies vegetals típiques del clima actual, i unes atres que han permaneixcut en determinats enclavaments frut de condicions climàtiques diferents en époques passades, aixina la presència de tàxons eurosiberianos, mediterràneus, pero també boreoalpinos, inclús espècies de distribució atlàntic–macaronésica (propi de les Illes Canàries), i mediterràneu-iranianos (propi de zones molt més caloroses).
Fauna
[editar | editar còdic]La riquea faunística del parc nacional es pot descriure com a excepcional perque en ell està representada tota la fauna cantàbrica. La singularitat d'esta fauna radica que ací es troba el llímit sur de moltes espècies pròpies del nort d'Europa i el llímit nort de moltes espècies de distribució mediterrànea. Una atra de les raons d'esta riquea és el seu paisage humanisat per un us agroganadero històric, que ha creat un mosaic de bosc, xara i pasturage ideal per als animals. Ademés, l'existència de riscs i pedreras motiva l'aparició de varis animals especialistes de la penya.
La diversitat del parc nacional aplega a contindre:cita requerida
- El 82 % dels amfibis presents en la península ibèrica.
- El 63 % dels reptils presents en la península ibèrica.
- El 72 % de les aus reproductores en Espanya (170 espècies observades).
- El 88 % dels mamífers terrestres presents en la península ibèrica.
Es troben en el parc numeroses espècies animals protegides, tals com el urogallo cantàbric (Tetrao urogallus), les visites cada volta més numeroses del quebrantahuesos (Gypaetus barbatus) o l'orso pardo (Ursus arctos arctos). Un dels animals més representatius de Picos d'Europa és l'isart cantàbric (Rupicapra pyrenaica parva), del que existixen vàries escultures en distints punts del parc. Aixina mateix, s'ha reintroducido a la cabra montesa (Capra pyrenaica victoriae)«Fauna». Parc nacional Picos d'Europa. Consultat el 29 d'agost de 2020.</ref>
Entre les espècies més emblemàtiques cal destacar: perdiu pardilla, acentor i cheu alpí, pico mijà, llop ibèric, o coleòpters com Rosalia alpina.
Rutes i senderes
[editar | editar còdic]
. Dins del parc nacional discorren un total de 30 sendes homologades de Menut Recorregut (PR), cobrint les àrees més representatives d'este espai natural: entanques glaciars, hayedos, rouredes, boscs mixts, avellanares, encinares, prats de fondo de vall, pasturages alpins, llac glaciars, crestes, penyes, picos, etc. Hi ha innumerables rutes d'alta montanya, per eixemple als peus del pico Torrecerredo (2650 m) i 200 atres picos i montanyes que superen els 2000 metros d'altitut. Tot això complementat en vàries àrees recreatives.
Les possibilitats de gojar del senderisme en este espai són variades i contínues a lo llarc de l'any puix moltes d'estes senderes estan dissenyats per a realisar-se en bicicletes de montanya, esquís de travessia, raquetes, o crampones i piolets en l'ascensió a certes montanyes.
La Sendera Històrica GR-1, que unix les localitats d'Empúries (Girona) i Finisterre (La Corunya), circula per dins del parc nacional a lo llarc de 62,5 km. Dividits en 5 etapes ben acondicionades, en llocs a on estajar-se i en un recorregut que nos farà descobrir les essències del parc.
En Cantàbria és conegut la sendera circular de Font Done. Existix un funicular que puja des de l'enclavament de Font Done, a una altitut de 1070 m, fins al Portal de Picos a 1823 m, a on se situa un mirador des del que es poden divisar els cims del massiç central al nort o dels urrielles de Picos d'Europa. Salva un desnivell de 753 m en menys de 4 minuts a una velocitat de 10 m/s. Des del cim es poden iniciar rutes senderistes d'anada i regrés fins al refugi Verónica a l'oest o circular a l'est, en baixada, de regrés a Font Done, passant pel Chalet Real (1738 m), el nom de la qual fa referència a Alfonso XIII, el primer en estrenar-la, i el refugi Áliva (1660 m).[7]
La presència de calçades romanes, Reals Cañadas d'ovelles transhumants, vells camins carreters de mercants o secretes vereda pels que maquis i guerrillers camparon anys arrere, aumenten les possibilitats per a que el senderiste goge dels secrets del parc nacional.
Per a completar l'oferta d'activitats en el territori, el parc nacional conta en artesans locals en tallers visitables i un ric patrimoni cultural en el que iglésies romàniques i barroques, molins, batanes, forges, toriles, casa blasonadas, torres medievals, romeria, gastronomia pròpia o jocs que deriven d'una época passada representen els abanderats d'este patrimoni històric, artístic i etnogràfic.
Centres de visitants
[editar | editar còdic]Existixen Centres de visitants a on s'informa del parc i les activitats.
- En Astúries, el més veterà, el de Pedro Pidal, situat en Buferrera, junt als Lagos de Covadonga.
- En Cantàbria, el de Sotama, situat junt a la població de Tama. És un modern edifici de pedra i fusta.
- En León, es proyecta un atre edifici en Posada de Valdeón i s'està construint el d'Oseja de Sajambre, l'inauguració del qual va ser este passat 2019.
Miradors
[editar | editar còdic]
- Astúries
- Amieva: Mirador del Chorco i Mirador de Ordiales.[8]
- Cabrales: Mirador de Camarmeña, Mirador Pedro Udaondo, Mirador del Pou de l'Oració i Mirador del Urriellu.[8]
- Cangas de Onís: Mirador de Entrelagos, Mirador de la Reina, Mirador dels Canonges, Mirador del Príncip i Mirador del Rei.[8]
- Peñamellera Alta: Mirador de Oceño.[8]
- Peñamellera Baixa: Mirador de Sant Esteban.[8]
- León
- Oseja de Sajambre: Mirador de Berrunde, Mirador dels Porros i Mirador del Vallejo de la Forja.[8]
- Posada de Valdeón: Mirador de Pandetrave, Mirador de Piedrashitas, Mirador del Tombo i Mirador de Valdeón.[8]
- Cantàbria
- Camaleño: Mirador de Llesba i Mirador del Cable.[8]
- Tresviso: Mirador de Sant Toribio, Mirador del Balcó de Pilatos i Mirador del Valle de sobres.[8]
Polèmiques
[editar | editar còdic]A pesar de ser el primer espai protegit declarat en Espanya, el parc nacional dels Picos d'Europa carix d'un Pla Rector d'Us i Gestió (PRUG). El que s'havia aprovat ha segut suspés per sentència del Tribunal Suprem d'Espanya.cita requerida
El Pla Director de la Ret de Parcs Nacionals establix que la caça i la peixca són incompatibles en els objectius dels parcs nacionals. No obstant, cas únic en Europa, estes activitats estan permeses en la part del parc nacional dels Picos d'Europa gestionada per Castella i Lleó, incloent la caça de llops[9] lo que ha provocat una gran polèmica.[10] En la part càntabra i asturiana del parc també es permeten batudes puntuals d'algunes espècies.cita requerida
En 2001 es va inaugurar el Funicular de Bulnes, que comunica els pobles de Poncebos i Bulnes, en el Massiç Central, per a donar servici als habitants de Bulnes, que carix d'accés per carretera. No obstant, l'us turístic d'est remonte és font de polèmiques.[11]
En decembre de 2015, s'aprova un PRUG que llimita dràsticament la possibilitat de realisar proves deportives dins del parc, en uns criteris que per a la majoria d'experts i persones dels sectors implicats no tenen molt sentit, tenint en conte que en qualsevol dia de l'any el número de visitants del parc supera als participants de qualsevol carrera de montanya.cita requerida
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Resolució de 4 de febrer de 2015, de Parcs Nacionals, per la que es publica l'Acort del Consell de Ministres de 30 de giner de 2015, pel que s'amplien els llímits del Parc Nacional dels Picos d'Europa per incorporació de terrenys confrontants al mateix».
- ↑ «nostres-parcs/picos-europa/declaracion-covadonga_tcm30-70314.pdf Llei, de 24 de juliol de 1918, de declaració del Parc Nacional de Covadonga». Archivat des d'el nostres-parcs/picos-europa/declaracion-covadonga_tcm30-70314.pdf original, el 20 de giner de 2022. Consultat el 28 de març de 2020.
- ↑ «Llei 16/1995, de 30 de maig, de declaració de Parc Nacional dels Picos d'Europa».
- ↑ «Picos d'Europa».
- ↑ Anuari Nacional d'Estadística. Número de visites als parcs nacionals
- ↑ DiarioDeValderrueda.és. «Vega de Liordes (León) registra -35,8 graus, la temperatura més baixa de l'història d'Espanya». Consultat el 2021-01-11.
- ↑ «Telefèric de Font Done».
- ↑ 8,0 8,1 8,2 8,3 8,4 8,5 8,6 8,7 8,8 «Miradors».
- ↑ «Astúries permet la caça de més de 80 llops».
- ↑ «Els Picos d'Europa no és un parc nacional, és un matador de llops».
- ↑ «[1]». Consultat el 29 d'agost de 2020 (en és).
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Parc nacional dels Picos d'Europa.
- nostres-parcs/picos-europa/ Pàgina oficial del parc nacional dels Picos d'Europa - Ret de Parcs Nacionals nostres-parcs/picos-europa/ archivat en Wayback Machine.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Parque nacional de los Picos de Europa» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.
- Pàgines en enllaços a archius trencats
- Artículs en passages que requerixen referències
- Picos d'Europa
- Parcs nacionals d'Espanya
- Reserves de la biosfera de Cantàbria
- Espais naturals d'Astúries
- Espais naturals de Cantàbria
- Espais naturals de la província de León
- Reserves de la biosfera de la província de León
- Àrees protegides d'Espanya establides en 1918
- Àrees protegides de la cordillera Cantàbrica
- Reserves de la biosfera d'Astúries
- Àrees protegides d'Espanya establides en 1995
- Àrees protegides d'Espanya establides en 2003
- Àrees protegides d'Espanya establides en 2015
- Boscs antics i primaris d'hages dels Cárpatos i atres regions d'Europa
- Patrimoni de l'Humanitat