Euphorbia berthelotii
Euphorbia berthelotii Bolle ex Boiss., coneguda en castellà com tabaiba picuda o tabaiba gomera, és una espècie d'arbust perenne suculent pertanyent a la família Euphorbiaceae. És originària de la Macaronesia.[1][2]
Descripció
[editar | editar còdic]Es tracta d'una espècie arbustiva, similar a Euphorbia regis-jubae J.Gay, en inflorescèncias groc-verdosas, en les bràcteas florals lliures per la base i persistents en la fructificació. Es diferencia de dita espècie fonamentalment pel porte, que és menor i més achaparrado, aixina com densament ramificat; també destaca el color gris-rojós dels tallos.[3]
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]És un endemisme de l'illa de La Gomera, en el archipèlec de Canàries ―Espanya―.
Forma part de les xares xerófilos de les zones baixes.
S'ha descrit un híbrit de I. berthelotii en I. bourgeana, que ha rebut la denominació de Euphorbia x fernandez-lopezii Molero & Rovira.[4]
Taxonomia
[editar | editar còdic]I. berthelotii va ser nominada pel botànic alemà Carl Bolle, sent descrita i publicada pel suís Pierre Edmond Boissier en Prodromus Systematis Naturalis Regni Vegetabilis en 1862.[5]
- Etimologia[6]
- Euphorbia: nom genèric dedicat a Euphorbus, mege d'orige grec del rei mauritano Juba II.
- berthelotii: epítet latino que indica la dedicació de l'espècie al naturaliste francés Sabin Berthelot.
- Sinonímia
L'espècie presenta els següents sinònims:[2]
- Euphorbia berthelotii Bolle
- Euphorbia lamarckii var. berthelotii (Bolle ex Boiss.) Oudejans
- Tirucalia virgata var. berthelotii (Boiss.) P.V.Heath, 1996
Estat de conservació
[editar | editar còdic]L'espècie no ha segut evaluada per la Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalea, pero es troba protegida a nivell de la comunitat autònoma de Canàries per l'Orde de 20 de febrer de 1991 sobre protecció d'espècies de la flora vascular selvada en el seu Anex II.[7]
També està inclosa en el apèndix II del Convenció sobre el Comerç Internacional d'Espècies Amenaçades de Fauna i Flora Selvades.[8]
Noms comuns
[editar | editar còdic]Es coneix en l'illa de la Gomera com tabaiba picuda, mentres que a nivell divulgatiu també li la denomina com tabaiba gomera pel seu lloc de distribució.[9]
El terme tabaiba és el nom genèric que es dona en les illes a les espècies de porte arbustiu ramificat del gènero Euphorbia, sent un guanchismo, una paraula de procedència aborigen que sobreviu en el espanyol de Canàries.[10][11][12][13]
L'apelatiu de picuda li ve per l'aspecte que presenta el seu fullage.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Euphorbia berthelotii Bolle ex Boiss. in DC.». Banc de Senyes de Biodiversitat de Canàries. Consultat el 29 d'abril de 2022.
- ↑ 2,0 2,1 «Euphorbia berthelotii Bolle ex Boiss.». GBIF. Secretariat de GBIF. Consultat el 29 d'abril de 2022.
- ↑ «Euphorbia berthelotii Bolle». Flora Vascular de les illes Canàries. Consultat el 29 d'abril de 2022.
- ↑ «Euphorbia × fernandez-lopezii Molero & Rovira, Euphorbia World 9(2): 27 (2013)» (en inglés). International Plant Names Index. The Royal Botanic Gardens, The Harvard University Herbaria and The Australian National Herbarium. Consultat el 29 d'abril de 2022.
- ↑ «Euphorbia berthelotii Bolle ex Boiss., Prodr. [A. P. de Candolle 15(2.1): 109 (1862)]» (en inglés). International Plant Names Index. The Royal Botanic Gardens, The Harvard University Herbaria and The Australian National Herbarium. Consultat el 29 d'abril de 2022.
- ↑ Kunkel, Günther (1986). [1], Las Palmas de Gran Canària: Edirca. ISBN 84-85438-46-9.
- ↑ «Orde de 20 de febrer de 1991, sobre protecció d'espècies de la flora vascular selvada de la Comunitat Autònoma de Canàries». Bolletí Oficial de Canàries. Govern de Canàries. Consultat el 3 de maig de 2022.
- ↑ «Apèndixs». CITES. La Secretaria CITES. Consultat el 3 de maig de 2022.
- ↑ Machado Carrillo (2005). [2], Illes Canàries: Acadèmia Canària de la Llengua, pp. 88. ISBN 978-8-4960-5926-9.
- ↑ «Tabaiba». Els Guanchismos. Diccionari de Toponímia de Canàries. Biblioteca Universitària de la ULPGC. Consultat el 1 de maig de 2022.
- ↑ «Tabaiba». Diccionari bàsic de canarismos. Acadèmia Canària de la Llengua. Consultat el 3 de maig de 2022.
- ↑ (2015) «tabaiba», [3], Sant Cristóbal de l'Estany: Institut d'Estudis Canaris. ISBN 978-84-88366-95-5.
- ↑ (1991).«Introducció a l'estudi de la fitonimia canària».Revista de Filologia de l'Universitat de l'Estany.Universitat de l'Estany.Sant Cristóbal de l'Estany:(10)
- 31-50.ISSN 0212-4130.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- [enllaç trencat]
- Bramwell, David (2001). , 4ª edició, Madrit: Roda. ISBN 978-84-7207-128-5.
- Kunkel, Günther (1991). , Las Palmas de Gran Canària: Edirca. ISBN 84-85438-80-9.
- Valera Molina; Sants Guerra, {{{nom2}}} (2002). [4], Madrit: Centre d'Estudis Ramón Areces.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Euphorbia berthelotii» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.