Illes Salvages
 |
Esta pàgina de desambiguació enumera artículs que tenen títuls similars. |
Les illes Salvages (Plantilla:Lang-pt) és un archipèlec molt salvage situat en l'oceà Atlàntic a 165 quilómetros al nort de les Canàries i a 280 al surest de Madeira,[1] regió autònoma de la que depenen políticament com a part de Portugal.[2]
Consta de dos grups principals: el del nort i el del suroest. En el del nort es troba l'illa Major o Salvage Gran (Selvagem Gran), esta, de forma aproximadament rectangular, té quilómetro i mig de llarc per quilómetro i mig d'ample, en costes molt escarpadas que dificulten el seu accés. Per la seua banda, el grup del suroest està format per dos illes menudes: la Salvage Menuda (Pitó Gran) i l'Ilhéu de Fora (Pitó Menuda), aixina com varis illots. La distància entre abdós grups és de 15 quilómetros.
Encara que Espanya no discutix la sobirania portuguesa sobre les illes i els reconeix mar territorial, sosté que són roques inhabitables i nega que generen zona econòmica exclusiva. Per eixa raó, l'archipèlec és motiu de discrepància entre els dos països sobre els seus llímits marins.[3][4]
Flora i fauna
[editar | editar còdic]
Les illes Salvages posseïxen més de 150 espècies de plantes. Representen aixina mateix un valiós santuari ornitológico. Existixen també espècies úniques (endemismes) de caragols i un reptil (Tarentola boettgeri bischoffi). Les illes tenen característiques desérticas. El naturaliste francés Jacques Cousteau va dir que estes illes tenien les aigües més netes i transparents que jamai hi haguera vist.[5][6]
Història
[editar | editar còdic]Diogo Gomes de Sintra va dir haver descobert casualment les illes, que va batejar de Salvages, en 1438, en retornar a Portugal des de Guinea. No obstant, alguns autors sostenen que es tenia constància de l'existència d'estes illes des de temps antics.cita requerida Durant tot el procés de conquista de Canàries per part de súbdits de la Corona de Castella, els barcos castellans no varen deixar de visitar les illes Salvages, pero sense deixar població per considerar-les inhabitablescita requerida (sense aigua, en perillosos secs i sol pedregoso) i de baix valor econòmic i varen donar per assentat que pertanyien al conjunt de Canàries, pero no es va deixar constància internacional d'això, de la mateixa manera que tampoc ho havia fet Portugal fins a llavors. Les illes varen estar deshabitades a pesar de vàries tentatives. Durant casi tota la seua història, les illes varen ser propietat privada de famílies de Madeira,[7] que allí caçaven, fins que varen ser comprades pel govern portugués, que en 1971 va crear la Reserva Natural de les Illes Salvages,[7] part del parc natural de Madeira, sent una de les Reserves Naturals més antigues de Portugal. La població es reduïx a un grup de guàrdies, pertanyents a el CVN (Cos de Vigilants de la Naturalea) portugués, una família portuguesa, la família Zino coneguts com els "Guardians de les Salvages" i un retén de Fuzileiros navais.[8]
Estatus
[editar | editar còdic]Administrativament, les illes formen part de Madeira, dependent de Portugal. Des d'un punt de vista geològic, pertanyen a la regió Macaronésica (Error de Lua en Módulo:Unicode_data en la llínea 293: attempt to index local 'data_module' (a boolean value).), formada per cinc archipèlecs d'orige volcànic que de nort a sur són: Azores, Madeira, les pròpies Salvages, Canàries i Veta Verda, pertanyents a la placa tectónica africana.
La situació geogràfica de les Salvages, més prop de Canàries que de Madeira, va dur a alguns conflictes passagers entre Portugal i Espanya a través dels temps. En 1881, Espanya va propondre a Portugal la construcció d'un far, puix les illes eren un perill per a la navegació cap a Canàries, pero eixa construcció tardaria molts anys, lo que va dur a una proposta de que Espanya erigira el far a les seues expensas (rebujada per Portugal) i a qüestions sobre la sobirania de les illes alçades per Espanya. En 1938 va ser emés per la Comissió Permanent de Dret Marítim Internacional un dictamen en favor de Portugal, encara que Espanya no va tindre l'oportunitat de defendre els seus interessos per estar immersa en la guerra civil espanyola.[7]
Des de la creació de la Reserva Natural de les Illes Salvages en 1971, hi ha hagut varis incidents en peixquers illegals espanyols i portuguesos i en l'administració de l'espai aéreu. En 1976 uns peixcadors canaris varen acodir a les Salvages i allí varen onejar una bandera espanyola, com a iniciativa merament personal i sense vinculació en Administració alguna. El 23 de juny de 2005 quatre barcos de peixca espanyols varen ser capturats al sur de les illes, en la zona econòmica exclusiva que reclama Portugal, i llunt de les aigües territorials d'Espanya. El 8 de juliol de 2005 u dels guardes portuguesos i un biòlec es varen enfrontar a peixcadors espanyols, que els amenaçaven en armes.[9] El 24 de setembre de 1997 caces espanyols varen volar sobre la reserva natural a baixa altitut. El govern portugués va mostrar la seua disconformitat; en conseqüència l'embaixador espanyol en Portugal va demanar disculpes per les accions. En juny de 2007 un avió del SAR espanyol va sobrevolar les illes a baixa altitut, donant lloc a una nova demostració de inconformidad per les autoritats portugueses, ya que es tracta d'una reserva natural a on està vedado el vol a baixa altitut.[10]
Espanya no discutix la sobirania portuguesa sobre les illes Salvages, pero defén que, segons el dret marítim, són roques que no generen zona econòmica exclusiva, encara que sí mar territorial. Per tal raó, l'Estat espanyol no accepta la delimitació de les zones econòmiques exclusives proposta per Portugal entre Madeira i Canàries.[11][3][4]
Galeria
[editar | editar còdic]-
El NRP Schultz Xavier, de la Marina portuguesa, en les costes de l'illa Salvage Menuda.
-
El grup de les Salvages.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Atles Dones Ilhas Selvagens pàgina 29, paràgraf 2º de l'apartat titulat Caracterizaçao geològica i batimétrica
- ↑ Estatut Polític-Administratiu dona Região Autònoma dona Madeira - Artigo 3.º - Território: 1 - O arquipélago dona Madeira é composto peles ilhas dona Madeira, do Porte Sant, Desertes, Selvagens i seus ilhéus. 2 - A Região Autònoma dona Madeira abrange ainda o mar circumdant i seus fundos, designadamente as águas territoriais i a zona econòmica exclusiva, nos termos dona lei.
- ↑ 3,0 3,1 Missió Permanent d'Espanya davant les Nacions UnidesConsultat el 29 de decembre de 2025.
- ↑ 4,0 4,1 Missió Permanent de Portugal davant les Nacions UnidesConsultat el 29 de decembre de 2025.
- ↑ «Madère / Selvagens».
- ↑ «Els îles Selvagens, li laboratoire de l'évolution.».
- ↑ 7,0 7,1 7,2 El País.
- ↑ DNoticias.Consultat el 1 de juny de 2015.
- ↑ Marinha reforça presença nas Selvagens após incidents com peixcadors, Jornal O Públic [1] archivat en Wayback Machine., 2005, June 12
- ↑ Espanhóis violam espaço aéreu nas ilhas Selvagens Correio dona Manhã, June 18, 2007.
- ↑ «[2]». Consultat el 30 d'abril de 2024.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Illes Salvages.- Les fronteres d'Espanya en la mar DT Nº34/2004 [3] archivat en Wayback Machine. José Manuel Lacleta Muñoz, Institut Elcano explicació de la situació actual des del punt de vista espanyol.
- Web sobre les illes Salvages (portugués)
- «Reclamació territorial d'Illes Salvages»
- Diari de Sessions del Senat espanyol, A on el ministre Eduardo Serra nega que Espanya haja reconegut la sobirania portuguesa.
- ilhas-selvagens en Navegar cal
- Togores, A. Les illes Salvages, la disputa més desconeguda d'Espanya La Veu de Galícia. 9 de setembre de 2013.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Islas Salvajes» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.