Franklin Pierce
Franklin Pierce (Hillsborough, Nou Hampshire, 23 de novembre de 1804-Concord, Nou Hampshire, 8 d'octubre de 1869) va ser el catorzé president dels Estats Units de 1853 a 1857, un demócrata del nort que va vore el moviment abolicioniste com una amenaça fonamental per a l'unitat de la nació. Es va distanciar dels grups antiesclavistas promovent i firmant la Llei de Kansas-Nebraska i aplicant la Llei d'Esclaus Fugitius; no obstant, no va poder detindre el conflicte entre el Nort i el Sur, preparant l'escenari per a la secessió del sur i la guerra civil nortamericana.
Va nàixer en 1804, #lo que fa d'ell el primer president naixcut en el
| Sigles: | [[Sigle {{{sa}}} |Sigle {{{sa}}}]] [[Sigle {{{sigle}}} |Sigle {{{sigle}}}]] [[Sigle {{{sp}}} |Sigle {{{sp}}}]] |
| Décades: | [[Anys {{{década}}}00 |Anys {{{década}}}00]] [[Anys {{{década}}}10 |Anys {{{década}}}10]] [[Anys {{{década}}}20 |Anys {{{década}}}20]] [[Anys {{{década}}}30 |Anys {{{década}}}30]] [[Anys {{{década}}}40 |Anys {{{década}}}40]] [[Anys {{{década}}}50 |Anys {{{década}}}50]] [[Anys {{{década}}}60 |Anys {{{década}}}60]] [[Anys {{{década}}}70 |Anys {{{década}}}70]] [[Anys {{{década}}}80 |Anys {{{década}}}80]] [[Anys {{{década}}}90 |Anys {{{década}}}90]] |
| [[Anex:Taula anual sigle {{{sigle}}}|Taula anual sigle {{{sigle}}}]] | |
, i va servir en la Cambra de Representants i el Senat fins que va renunciar al Senat en 1842. La seua pràctica de dret privat en Nou Hampshire va ser un èxit, i va ser nomenat fiscal federal del seu estat en 1845. Va participar en la Intervenció nortamericana en Mèxic com a general de brigada en l'eixèrcit. Va ser vist pels demócrates com un candidat de compromís per a unir els interessos del nort i del sur, i va ser nominat com a candidat del partit a la presidència en la 49.ª votació en la Convenció Nacional Demócrata de 1852. Ell i el seu companyer de fòrmula William R. King varen derrotar fàcilment la boleta del Partit Whig de Winfield Scott i William A. Graham en les eleccions presidencials de 1852.
Com a president, Pierce va intentar simultàneament impondre normes neutrals per al servici civil, a l'hora que satisfea els diversos elements del Partit Demòcrata en mecenage, un esforç que va fracassar en gran mida i va convertir a molts en el seu partit en contra d'ell. Va ser part del moviment expansionista Young American dels Estats Units, va promoure la compra de la Mesilla a Mèxic i va dirigir un intent fallanc d'adquirir Cuba, a Espanya. Va firmar tractats comercials en Gran Bretanya i Japó, mentres que el seu gabinet va reformar els seus departaments i va millorar la rendició de contes, pero estos èxits es varen vore ensombrecidos per les lluites polítiques durant la seua presidència. La seua popularitat va disminuir dràsticament en els estats del nort en acabant de que va recolzar la Llei de Kansas-Nebraska, que va anular el Compromís de Misuri, mentres que molts blancs en el Sur varen continuar recolzant-ho. L'aprovació de la llei va conduir a un conflicte violent sobre l'expansió de l'esclavitut en l'oest americà. L'administració de Pierce va anar encara més danyada quan varis dels seus diplomàtics varen emetre el Manifest de Ostende demanant l'anexió de Cuba, un document que va anar durament criticat. Esperava que els demócrates ho tornaren a nomenar en les eleccions presidencials de 1856, pero el seu partit ho va abandonar i el seu intent va fracassar. La seua reputació en el Nort va sofrir encara més durant la guerra civil nortamericana quan es va convertir en un crític del president Abraham Lincoln.
Pierce era popular i extrovertido, pero la seua vida familiar va ser un assunt sinistre, en la seua esposa Jane sofrint de malalties i depressió durant gran part de la seua vida.[1] Tots els seus fills varen morir en l'infància, el seu últim fill va morir tràgicament en un accident de tren mentres la família viajava poc abans de la pren de possessió de Pierce. Va ser un gran bebedor durant gran part de la seua vida, i va morir de cirrosis en 1869. Els historiadors i acadèmics generalment classifiquen a Pierce com un dels pijors presidents d'Estats Units.
- ↑ Jeffrey W. Coker (2002). Presidents from Taylor Through Grant, 1849–1877: Debating the Issues in Pro and En Primary Documents, Greenwood, p. 54. ISBN 978-0-313-31551-0.