Cromatografía
La cromatografía és un método químic de separació per a la caracterisació de mescles complexes l'objectiu de les quals és separar els distints components, la qual té aplicació en totes les branques de la ciència; en el principi de retenció selectiva, l'objectiu de la qual és separar els distints components d'una mescla, permetent identificar i determinar les cantitats de dits components. Estos procediments, requerixen de tècniques separativas basades en propietats físiques de certs materials. Les diferències sotils en el coeficient de partició dels composts donen com resultat una retenció diferencial sobre la fase estacionaria i una separació efectiva en funció dels temps de retenció de cada component de la mescla.[1]
La cromatografía pot complir dos funcions bàsiques que no s'exclouen mútuament:
- Separar els components de la mescla, per a obtindre'ls més purs i que puguen ser usats posteriorment (etapa final de moltes síntesis).
- Medir la proporció dels components de la mescla (finalitat analítica). En este cas, les cantitats de material empleades solen ser molt menudes.
La cromatografía pot ser "preparativa" o "analítica". El propòsit de la cromatografía preparativa és separar els components d'una mescla per al seu us posterior, per lo que és una forma de purificació.[2][3] Este procés està associat a costs més elevats pel seu modo de producció.[4][5] La cromatografía analítica es realisa normalment en cantitats més chicotetes de material i servix per a establir la presència o medir les proporcions relatives de analitos en una mescla. Els dos tipos no són mútuament excloents.[6][7]
Esta informació és important ya que conéixer els principis i funcions de la cromatografía es pot accedir a una àmplia informació. Açò permetrà prendre decisions més segures per a millorar la capacitat analítica del seu laboratori.[8]
Etimologia
[editar | editar còdic]Cromatografía deriva del grec χρῶμα chroma, que significa "color", i γράφειν graphein, que significa "escriure". La combinació d'estos dos térmens es va heretar directament de l'invenció de la tècnica utilisada per primera volta per a separar pigments.[9]
Història
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Història de la cromatografía.
La cromatografía, (prové del grec χρῶμα chrōma i γράφω gráphō, que signifiquen respectivament "color" i "escriure, registrar", lliteralment "escritura de color", o "registre de color") , va ser amprada originalment en substàncies coloreadas.
Ya en 1850, Runge va descriure la formació de zones coloreadas quan es depositaven gotes de substàncies colorants sobre paper secante, pero el desenroll més important vi en els experiments de Mijaíl Tsvet[10] [11](1872-1919), que va amprar per primera volta en 1906 el terme "cromatografía". Al començament de l'any 1903, Mijaíl Tsvet, botànic rus, va conseguir separar una mescla de pigments de plantes (clorofilas) en una columna de carbonat de calcio. Més vesprada, en 1910, cromatografió un extracte d'yema en una columna d'inulina. Les seues investigacions, no obstant, no varen ser utilisades per atres investigadors fins a 1931. Esta demora potser es va deure al fet de que els treballs de Tsvet varen ser publicats en rus i en una revista que no tenia àmplia circulació.
El ràpit desenroll de la cromatografía com a ferramenta analítica sensible no va ocórrer fins a 1931, quan Kuhn, en Lederer i en Winterstein, varen amprar la tècnica per a l'anàlisis de pigments de plantes, confirmant els primers treballs de Tsvet i la seua predicció de que el caroteno no era una sola substància, sino una mescla de varis homòlecs estretament relacionats. Al mateix temps, el tamany de les columnes amprades va ser aumentant per a poder recuperar els components separats. La tècnica, per lo tant, no era solament analítica sino preparatòria.
Llavors la cromatografía en columna tenia aplicacions llimitades, ya que els components que es podien separar eren invariablement lípits. Varen passar 10 anys ans que A. J. P. Martin i R. L. M. Synge desenrollaren una tècnica per mig de la qual es pogueren separar composts acuosos o hidrofílicos. Açò va marcar un nou interés en la tècnica i en 1944 Consden, Gordon i Martin varen conseguir separar mescles complexes d'aminoàcits en paper. Al poc temps, en 1947, en Estats Units, la Comissió d'Energia Atòmica va donar a conéixer informació sobre l'us de la cromatografía d'intercanvi iònic per a la separació de productes de fissió nuclear. També per llavors, en eixa mateixa década de 1940, Martin i Synge varen apuntar la possibilitat de que la fase mòvil poguera ser un gas i anys despuix, en 1951, el propi Martin, junt en el seu colaborador A. T. James varen publicar un treball en el que es descrivia el primer cromatògraf de gasos. En els següents anys, la cromatografía de gasos es convertiria en la tècnica cromatogràfica més eficaç per a analisar substàncies volàtils, sent l'indústria petroquímica una de les més beneficiades per este alvanç.[11] Anys despuix, en 1952, A. J. P. Martin i R. L. M. Synge rebrien el Premi Nobel de Química per les seues contribucions a la cromatografía, donada la gran importància que va adquirir esta tècnica.
El desenroll més recent en el camp de la cromatografía es deriva dels treballs de Stahl, qui en 1956 va presentar una tècnica pràctica per mig de la que una capa prima sílice gel, celulosa o alúmina era disseminada sobre una placa de vidre. Esta tècnica, cridada cromatografía de capa fina, va resultar ser un método d'anàlisis més ràpit i més sensible per a l'examen de mescles complexes i, en molts casos, ha substituït a atres métodos similars més antics d'cromatografía en paper toche.
En 1959, Porath i Flodin varen introduir una nova tècnica anomenada cromatografía de filtració de gel. Esta s'ha convertit en una nova i poderosa ferramenta per a la separació de substàncies d'alt pes molecular, particularment les proteïnes, i ha trobat moltes aplicacions en els camps de la bioquímica, la medicina, la fisiologia i la biologia. La majoria de les tècniques de filtració en gel utilisen columnes i recentment s'han fet treballs en una combinació de filtració en gel i materials d'intercanvi iònic, conseguint que les separacions complexes siguen extremadament ràpides i eficients.
Els primers equips d'cromatografía de gasos varen aparéixer en el mercat a mitan de el XX. A la seua volta, la cromatografía líquida d'alta resolució (HPLC High Performance Liquid Chromatography, en anglés) va començar a desenrollar-se en els anys 1960, aumentant la seua importància en les décades següents, fins a convertir-se en la tècnica cromatogràfica més empleada. No obstant açò s'anirà modificant en el pas dels anys.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «¿Qué és Cromatografía?» (en és). Cientec. Consultat el 2025-07-18.
- ↑ «Capítul 5 - Alvanços recents en la cromatografía monolítica basada en anticossos per a aplicacions terapèutiques».Aproximacions a la purificació, anàlisis i caracterisació de teràpies basades en anticossos.Elsevier.
- 105-116.
- ↑ Alternative bioseparation operations: life beyond packed-bed chromatography T.M. Przybycien, N.S. Licitar i L.M. Steele Curr Opin Biotechnol, 15 (5) (2004), pp. 469-478
- ↑ “Desafius i estratègies en la preparació d'adsorbents cromatogràfics monolítics de gran volum basats en polímero” (és) . Journal of Separation Science 37 (5): 455-464. doi:. ISSN 1615-9314. PMID 24376196.
- ↑ «Capítul 5 - Alvanços recents en cromatografía monolítica basada en anticossos per a aplicacions terapèutiques».Aproximacions a la purificació, Analysis and Characterization of Antibody-Based Therapeutics.Elsevier.
- 105-116.
- ↑ «Cromatografía, una ferramenta essencial de laboratori» (en és). Revista Alvance. Consultat el 2025-08-12.
- ↑ Hostettmann K, Marston A, Hostettmann M. Tècniques d'cromatografía preparativa aplicacions en l'aïllament de productes naturals, Second edició, Berlin, Heidelberg: Springer Berlin Heidelberg, p. 50. ISBN 9783662036310.
- ↑ «The benefits of chromatography in analytical chemistry. - KRSS Ltd» (en en-gb). https://www.krssltd.com/. Consultat el 2025-08-12.
- ↑ Plantilla:Cite OEtymD
- ↑ La cromatografía. Fonaments de tecnologia de productes fitoterapéuticos. Nikolai Sharapin. Editorial Conveni Andrés Bell, 2000. ISBN 9586980014. Pág. 159-190.l
- ↑ 11,0 11,1 Pol, Luis M. (2015). «Cap. 1.5. Resenya històrica de la cromatografía», Fonaments d'cromatografía, Dextra Editorial, pp. 27. ISBN 978-84-16277-58-2.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cromatografía» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.