Cromatografía en capa fina
La cromatografía en capa fina (CCF) és una tècnica cromatogràfica que utilisa una placa immersa verticalment en una fase mòvil (eluyente). Esta placa cromatogràfica consistix en una fase estacionaria polar (comunament s'utilisa sílica gel) adherida a una superfície sòlida.[1] La fase estacionaria és una capa uniforme d'un absorbent mantingut sobre una placa, la qual pot ser de vidre, alumini o un atre soport.
Està tècnica deriva dels treballs del farmacèutic alemà Egon Stahl (1924-1986), que la va presentar en 1956.[2]
Aplicació de les mostres
[editar | editar còdic]Els productes examinats es dissoldran, quan siga possible, en un dissolvent orgànic que tinga un punt d'ebullició lo suficientment baix per a que s'evapore despuix de l'aplicació, lo més comuna és usar acetona.[3] Freqüentment s'ampren dissolució al 1%, de manera que en aplicar 2 ml resulta en la càrrega 20 mg d'un producte sòlit. Molts reactius de revelat apleguen a detectar 0,1 mg de material; per açò en esta càrrega poden observar-se un 5% d'impurees.
Existix una gran varietat de micropipetas i microjeringuillas per a realisar el procés de sembra de la mostra en analisar-la. També poden usar-se tubos capilars. El procés de sembra es realisa tocant en la punta del capilar (micropipeta, etc.) sobre la placa preparada, deixant una distància a la vora inferior d'un centímetro aproximadament. El punt d'aplicació de la mostra es denomina toc.
Una volta colocat el toc es deixa secar per a evaporar el dissolvent, de manera que en la placa solament quedarà la mostra a analisar.
Elecció del eluyente
[editar | editar còdic]L'elecció del eluyente depén del component a separar i del material en la separació que es portara a terme. Per a la selecció del eluyente, pot ensajar-se prèviament la cromatografía en capa fina en distints dissolvents i mostres patró.
Principals eluyentes en orde creixent de polaridad:
- Éter de petròleu
- Éter dietílico
- Ciclohexano
- Tetracloruro de carbono *
- Acetat d'etil
- Piridina *
- Cloroform *
- Diclorometano *
- Benceno *
- Etanol
- Metanol *
- Aigua
- Àcit acètic
* = composts cancerígenos.
En l'elecció del eluyente influïxen varis factors:
- Preu.
- Purea.
- Volatilitat.
- Presència de traces de metals (catalisadors).
L'elecció del eluyente es realisa de forma empírica. Cal estudiar la polaridad del component i provar en eluyentes cada volta més polars.
- El toc de la mostra sense aplicar cap eluyente.
- Aplicar un eluyente poc polar.
- Aplicar un eluyente més polar.
En aplicar en primer lloc eluyentes poc polars, podem seguir utilisant la mateixa placa per a aplicar atres eluyentes més polars, fins a donar en el més apropiat.
Una atra tècnica per a realisar l'elecció del eluyente consistix en sembrar vàries mostres suficientment distanciades, i aplicar en un tubo capilar distints eluyentes sobre el centre de cada mostra. Açò permet desenrollar cada eluyente radialment per capilaridad, de manera que s'aprecie el eluyente en el qual la separació es realisa d'una manera més eficaç.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ (13 de juny de 1989) Experimental Organic Chemistry: Principles and Practice, ilustrada edició, WileyBlackwell, pp. 159–173. ISBN 978-0-632-02017-1.
- ↑ «Thin Layer Chromatography (TLC): Principle (with Animation) | Analytical Chemistry» (en en-us). PharmaXChange.info. Consultat el 28 d'abril de 2019.
- ↑ (1989) Vogel's Textbook of Practical Organic Chemistry, 5ª edició. ISBN 0-582-46236-3.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cromatografía en capa fina» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.