Pinces de laboratori

Archiu:Doppelkreuzmuffen Anwendung.jpg

Dos pinces de laboratori montades sobre un soport, en dos orientacions diferents.

Les pinces de laboratori són un tipo de subjecció ajustable, generalment de metal, que forma part del equipament de laboratori, per mig de la qual es poden subjectar diferents objectes de vidre (embuts de laboratori, buretas...) o realisar montages més elaborats (aparat de destilació). Se subjecten a un peu o, en cas de montages més complexos (llínea de Schlenk), a una armadura o reixeta fixa.

Estructura

Les pinces de laboratori tenen dos parts:

• Un instrumente que es conecta a un soport o reixeta per mig d'una doble anou. Este acoplament proporciona la possibilitat d'ajust en el soport, tant vertical com horisontalment. També pot fer-se girar un cert àngul per a facilitar el montage de l'aparat.
• Una pinça metàlica en una estructura pareguda a unes tenazas. Es compon de dos braços, que apreten el coll dels flascos o atres elements de vidre.

Tipos

Archiu:Laboratory clamps-different types.jpg

Varis models de pinces de laboratori, subjectes a diferents altures sobre un mateix soporte.

Archiu:Gasthermometer.jpg

Termómetro de gas montat en l'extrem d'una pinça de laboratori.

Les pinces varien segons el tamany, l'àngul d'obertura màxima, les distàncies màxima i mínima d'obertura, i atres detalls de la seua construcció.

El disseny relativament més simple i universal és la pinça de tres dits (vore fotografia, model A), en dos dits en l'extrem d'un braç i un dit d'altura intermija en l'atre braç. El seu àngul d'obertura aplega fins a casi 180 graus, i no té distància mínima, és dir, la distància mínima entre els seus braços és tan menuda que inclús es pot subjectar una vareta de vidre prima en este model. Açò nos permet usar-ho per a montar elements en un diàmetro molt gran o molt menut. El seu tornell d'ajust està montat excéntricamente i té un pas de roll elevat, per lo que no fa falta donar molts regressos al tornell per a conseguir un ràpit canvi de l'àngul d'obertura dels braços. No obstant, en elles es poden danyar fàcilment els utensilis de vidre. La seua ventaja és que si es deteriora la funda de goma que recobrix cada dit, per abocades àcides o cremades, són molt fàcils de reemplaçar.

Un disseny alguna cosa més complicat, pero en una estructura molt similar és el model B, també en tornell d'ajust montat excéntricamente, i que pot ser obert fins a casi 180 graus. Tenen dos dits en cada braç, d'altures complementàries. Està llimitat el tamany mínim d'obertura, per lo que són una miqueta més segures d'usar, pero també una miqueta menys universals. El seu disseny també impedix el recanvi fàcil del revestiment intern dels dits que, no obstant, al ser de corcho, és molt resistent i pot soportar condicions prou dràstiques..

El model C presenta més diferències: No tenen dits sino dos superfícies contínues en forma semicilíndrica, el seu àngul d'obertura és molt menut (un màxim de 25°), el pas de roll és menut per lo que el gir pren més temps i no servix per a subjectar elements de diàmetro molt menut. L'extrem dels braços està forrat en feltre normal, que es deteriora ràpidament baix l'influència de la temperatura i els productes químics agressius. No es fabrica en aleacions d'acer inoxidable, sino a partir de metal cobert d'una capa de cromo, que sol sofrir una ràpida deterioració per la corrosió.

El model D és de menor tamany i té una forma especial dels dos braços per a facilitar el montage dels tubos de cristal fi, com per eixemple buretas, pipetas, tubos estrets. No tenen un tornell d'ajust excèntric i té un àngul d'obertura menuda dels braços, pero el pas de roll és prou gran i l'àngul d'obertura menuda no és un inconvenient, perque no està destinats a subjectar aparats de gran tamany.

Archiu:Thiele Tube.jpg

Tubo Thiele sustentat en unes pinces de laboratori.