Tubo de Thiele
El tubo de Thiele, cridat aixina pel químic alemà Johannes Thiele, és un aparat de laboratori fabricat en vidre, dissenyat per a contindre i calfar un bany d'oli mineral o glicerina i s'utilisa comunament en la determinació del punt de fusió d'una substància. L'aparat s'assembla a un tubo d'ensaig de vidre en un torra o braç lateral.[1]
Operació
[editar | editar còdic]L'oli s'aboca en el tubo, i després el "torra lateral" o "mànec" es calfa, ya siga per mig d'una chicoteta flama o algun element de calefacció. La forma particular del tubo de Thiele permet que l'oli circule gràcies a la corrent de convecció formada, lo que produïx un bany d'oli en una temperatura casi uniforme.
Determinació del punt de fusió
[editar | editar còdic]La mostra es tanca en un tubo capilar tancat, unit a un termómetro en una banda de caucho, que es troba immers en el tubo.[2] Quan s'inicia el calfament, es poden observar el ranc de temperatures per al qual es fon la mostra. Durant dit calfament, el punt en el que s'observa la fusió, mentres la temperatura permaneix constant, és el punt de fusió de la mostra.[3] Un método més modern utilisa un equip específic conegut com aparat de punt de fusió.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Manual pedagògic de pràctiques de química general en microescala. Beatriz Virginia Cervantes Nemer, Javier Loredo Enríquez. Universitat Iberoamericana, 2006. ISBN 688595942. Pág. 49
- ↑ Experiments de química en microescala per a nivell mig superior. María del Carmen Doria Serrano, Universitat Iberoamericana Ciutat de Mèxic. Departament d'Ingenieria i Ciències Químiques, Centre Mexicà de Química en Microescala. Universitat Iberoamericana, 2009. ISBN 6074170010. Pág. 23
- ↑ «Melting Point Determination». University of Calgary.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Tubo de Thiele» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.