Hidroxiapatita
La hidroxiapatita, també cridada hidroxiapatito o hidroxilapatito, i fins a fa alguns anys també apatito-(CaOH), és un mineral i un material biològic format per fosfat de calcio cristalí, de fòrmula ideal Ca5(PO4)3(OH) .
L'hidroxiapatita com a mineral
La hidroxiapatita forma part del grup de l'apatita, junt en la fluorapatita i la clorapatita. També formen part d'este grup atres minerals estructuralment semblants, pero que contenen un atre anión en lloc del fosfat o un atre catión en lloc del calcio.[1] El nom de hidroxiapatito procedix de l'apatito, senyalant la presència de ions OH- com l'atre anión majoritari acompanyant al fosfat. Este anión pot estar substituido en part per ions fluorur, clorur i carbonat. La substitució per ions carbonat dona lloc a un mineral que es coneix com a carbonat-hidroxiapatito, colofana o dahllita, i que actualment no es considera una espècie mineral independent, ya que el contingut de ion carbonat és chicotet i el ion hidròxil és sempre predominant.[2] El terme dahllita s'ha utilisat també en la lliteratura mineralógica antiga per a designar a l'apatito fibroso, siga com siga la seua composició.
Propietats físiques i químiques
El hidroxiapatito és prou més rar que el fluorapatito, especialment en forma de cristals. Els cristals tenen morfologia de prismes hexagonals, generalment curts o tabular, freqüentment en gran desenroll de les cares de piràmide. Els cristals poden ser incoloros, blancs o de distints tons de vert. Sol aparéixer com a masses colomorfas poc compactes, de colors clars, a voltes teñir de roig o marró per òxits de ferro o argila. També es troba com a masses radiadas. Són molt freqüents les substitucions del hidròxil per carbonat i fluorur.
Referències
- ↑ «Apatite Group. Mindat».
- ↑ Pasero, M., Kampf, A. R., Ferraris, C., Pekov, I. V., Rakovan, J. i White, T. J.(2010).«Nomenclature of the apatite supergroup minerals».European Journal of Mineralogy, 22, 163-179.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Hidroxiapatita» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.