Exfoliació (mineralogia)

Fluorita verda en exfoliació prominent.

La exfoliació o travessia es referix a la tendència dels materials cristalins a dividir-se a lo llarc de plans estructurals cristalográficos definits (vore índexs de Miller). Estos plans de debilitat relativa són el resultat dels llocs regulars dels àtoms i ions en el cristal (vore Rets de Bravais), que creen fractures de superfícies planes repetides que són visibles tant en el microscopi com a simple vista.

Segons alguns autors l'exfoliació no és exclusiva de materials cristalins. El procés d'exfoliació produïx la separació, en una roca gran, de plaques curves a manera de costres. Este procés origina uns tossals grans abovedadas, cridades domo d'exfoliació. Estes estructures d'exfoliació es formen de la següent manera: a mida que l'erosió descobrix la superfície de la roca, es reduïx la pressió cap a avall sobre la roca subjacent i d'esta manera la massa de roca que remanente, comença a expandir-se cap a dalt, desenrollant en el massiç rocós llínees de fractura o plans de separació anomenats juntes; estos formen curves àmplies cercanamente paraleles a la superfície de la roca, la distància entre elles és solament d'uns quants centímetros, pero aumenta a un o varis metros a mida que es profundisa en la roca. Baixe certes condicions, una despuix d'una atra d'eixos fulls curves, es descascaran i es desprenen de la massa de roca. Finalment, es desenrolla un cerro o un tossal de roca, en superfície curva, de tipo dómico. En conseqüència, la roca massiça s'expandix a mida que les pressions confinantes es reduïxen, i este llauger grau d'expansió pot bastar a l'iniciació del procés d'exfoliació.

Tipos d'exfoliació

L'escissió pren formes paraleles als plans cristalográficos:

Biotita en exfoliació basal.

• Exfoliació basal o clavill pinacoidal es produïx en paralel a la base d'un cristal. Esta orientació està donada pel pla {001} en la ret cristalina (vore índex de Miller), i és el mateix pla que el {0001} en els índexs de Miller-Bravais, que a sovint són utilisats per a cristals romboèdrics i hexagonals. L'exfoliació basal és exhibida pel grup de la mica i pel grafit.

• Exfoliació cúbica, es produïx en paralel a les cares d'una gaveta de cristal en una simetria cúbica. Esta orientació està donada pel pla {001} en la ret cristalina. Esta és la font de la forma cúbica vist en els cristals d'halita. La galena mineral també exhibix típicament exfoliació cúbica perfecta.

• Exfoliació octaèdrica, es produïx formant formes octaèdriques d'un cristal en simetria cúbica. Esta orientació està donada pel pla {111} en la ret cristalina. El diamant i la fluorita exhibixen exfoliació octaèdrica perfecta. L'exfoliació octaèdrica es veu en els semiconductorés comuns. Per a cristals de menor simetria, hi haurà un menor número de plans {111}.

• Exfoliació dodecaédrica, es produïx formant dodecaedres d'un cristal en simetria cúbica. Esta orientació està donada pel pla {110} en la ret cristalina. Per a cristals de menor simetria, hi haurà un menor número de plans {110}.

• Exfoliació romboèdrica, ocorre paralela a les cares {10<o style="text-decoration:overline">1</o>1} d'un romboedro. La calcita i uns atres Minerals carbonat exhibixen exfoliació romboèdrica perfecta.

• L'exfoliació prismàtica és paralela a un prisma vertical {110}. La cerusita, tremolita i espodumena exhibixen exfoliació prismàtica.

Trencament

La ruptura dels cristals ocorren quan els minerals es trenquen a lo llarc dels plans de debilitat estructural per tensions externes o a lo llarc de plans de composició de maclas. Les ruptures són molt similars en apariència a l'exfoliació, pero solament ocorren per tensions. Eixemples inclouen a la magnetita la qual mostra ruptura octaèdrica, la ruptura romboèdrica del corindón i la ruptura basal en piroxenos.