Espodumena
L'espodumena és un aluminosilicato de liti del grup dels piroxenos. La seua composició química és en un 64,5% SiO2, un 27,4% A el2O3, i un 8,1% Li2O. El seu nom prové del grec spodos = cendra (d'Andrade, 1800). Es pot confondre en l'escapolita i l'amatista de les que es diferencia en la densitat i per mig de rajos X.
La seus génesis és per mig de pegmatites; i sol aparéixer junt a (paragénesis) lepidolites, quars, berilis i turmalines. Té dos varietats la kuncita (rosa) i l'hidenita (verda), que s'aprofiten com a pedres precioses. És un mineral luminescent i la llum que emet és de color groc, crema o taronja.
La espodumena va ser descrita per primera volta en l'any 1800 per una ocurrència en la localitat tipo en Utö, Södermanland, Suècia. Va ser descobert pel naturaliste brasiler José Bonifacio de Andrada i Silva. El nom deriva del grec spodumenos (σποδυμενος), que significa 'cremat a cendres', per l'apariència opaca, grisa cendra del material refinat per al seu us en l'indústria.[1]
Usos i jaciments explotats
La seua importància econòmica residix en el seu aprofitament com a font de liti, i també en ocasions s'usa com a pedra fina. Els jaciments d'este mineral són prou rars, i es poden trobar en Austràlia, Peterhead (Escòcia), Killiney (Irlanda), illa Utö (Suècia), Madagascar, Bikita (Zimbabue), Brasil i diversos punts dels Estats Units d'Amèrica.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Espodumena» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.