Espodumena
La espodumena és un aluminosilicato de liti del grup dels piroxenos. La seua composició química és en un 64,5% SiO2, un 27,4% A el2O3, i un 8,1% Li2O. El seu nom prové del grec spodos = cendra (d'Andrade, 1800). Es pot confondre en l'escapolita i l'amatista de les que es diferencia en la densitat i a través de rajos X.
El seu génesis és a través de pegmatitas; i sol aparéixer junt a (paragénesis) lepidolitas, cuarzos, berilos i turmalinas. Té dos varietats la kuncita (rosa) i la hidenita (verda), que s'aprofiten com a pedres precioses. És un mineral luminescent i la llum que emet és de color groc, crema o taronja.
La espodumena va ser descrita per primera volta en 1800 per una ocurrència en la localitat tipo en Utö, Södermanland, Suècia. Va ser descobert pel naturaliste brasiler José Bonifacio de Andrada i Silva. El nom deriva del grec spodumenos (σποδυμενος), que significa 'cremat a cendres', per l'apariència opaca, grisa cendra del material refinat per al seu us en l'indústria.[1]
Usos i jaciments explotats
[editar | editar còdic]La seua importància econòmica residix en el seu aprofitament com a font de liti, i també en ocasions s'usa com a pedra fina. Els jaciments d'este mineral són prou rars, i es poden trobar en Austràlia, Peterhead (Escòcia), Killiney (Irlanda), illa Utö (Suècia), Madagascar, Bikita (Zimbabue), Brasil i diversos punts dels Estats Units d'Amèrica.
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Espodumena» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.