Lamprófido
- No confondre en lamproíta.
Els lamprófidos o lamprófiros són un grup de roques filonianas o hipoabisales de textura porfiritica.[1] Els lamprófidos es caracterisen per tindre entre fenocristalés sol minerals ferromagnesicos, comunament biotita i anfíbol encara que també pot haver augita i olivino.[1][2] Els minerals ya mencionats també poden ocórrer en la matriu de la roca.[2] Els feldespats i feldespatoides en els lamprófidos es troben solament en la matriu.[1][2][3] Solen tindre ocelos de color clar que són més félsicos que el restant de la roca.[4]
Els lamprófidos són molt diversos entre sí tenint estes roques distints orígens (poligeneticos) i una mineralogia variable.[1][5] Els lamprófidos es meteorizan fàcilment originant carbonats, limonita, clorita i serpentina com a productes comuns en el procés.[2]
El terme lamprófido va ser introduït en 1874 per Carl Wilhelm von Gümbel.[6]
Classificació i nomenclatura
[editar | editar còdic]El geólogo Nicholas Roc ha subdividido els lamprófidos en tres classes: els lamprófidos ultramáficos (UML), els lamprófidos alcalinos (AL) i els lamprófidos calc-alcalinos (CAL).[1][7] Dits grups es solapan entre sí i en atres denominacions de roques en el diagrama de classificació TAS.[1] En la classificació de Nicholas Roc són varietats de lamprófidos calc-alcalinos la minetta, vogesita, kersantita i la spessartita.[1][7] La sannaita, camptonita i monchiquita són varietats de lamprófidos alcalinos segons la mateixa classificació i alnöita, ailliquita i damkjernita serien varietats de lamprófidos ultramáficos.[1][7]
l'Unió Internacional de Ciències Geològiques (IUGS) recomana usar la classificació de Nicholas Roc en la modificació de que el terme lamprófidos meliliticos reemplaça a lamprófidos ultramáficos de manera que la classificació comprenga les polzenitas les quals no són totes ultramáficas.[8] Nicholas Roc diferix d'esta classificació argumentant que hi ha lamprófidos ultramáficos sense melilita.[8] Des de l'any 2002 la alnöita i la polzenita ya no són classificades com lamprófidos per la IUGS, sí no com a roques meliliticas.[9]
| Minerals de color clar | Minerals melanocratos predominants | |||
| Feldespat[nota 1] | Feldespatoide | Biotita > hornblenda, ±augita diopsidica (±olivino) |
Hornblenda, ±augita diopsidica, ±olivino |
Anfíbol café, augita de titani, olivino, biotita |
| or > pl càlcica | - | minetta | vogesita | - |
| pl > or | - | kersantita | spessartita | - |
| or > pl | feldespat > feldespatoide[nota 2] | - | - | sannaita |
| pl sòdica > or | feldespat > feldespatoide[nota 2] | - | - | camptonita |
| - | vidre o feldespatoide | - | - | monchiquita |
Ocurrències
[editar | editar còdic]
Nicholas Roc considera els lamprófidos una de la roques ígneas alcalinas més comunes.[7] Es poden trobar en la majoria de les províncies ígneas.[10] Els lamprófidos solen trobar-se en forma d'intrusions menors incloent dics, làmines, estocs, colls i fumerals volcànics.[8]
En Europa es registren ocurrències de lamprófidos en les Terres Altes i Replanells del Sur d'Escòcia, en el Districte dels Lagos d'Irlanda, en el massiç dels Vosges de França, en la Selva Negra i els cerros de Harz d'Alemània.[2] En Chile es poden trobar lamprófidos en els cerros de la Cordillera de la Costa en les afores de Valdivia.[11]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 Gill, Robin (2010). Igneous Rocks and Processes (en anglés), pp. 324-325. ISBN 978-0-6320-6377-2.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 «lamprophyre» (en anglés). Enciclopèdia Britànica. Consultat el 8 de juny de 2013.
- ↑ Griem W. i Griem S.. «Formació de roques hipabisales». Archivat des d'el original, el 8 de giner de 2012. Consultat el 7 de juny de 2013.
- ↑ Hughes, C.J. (1982). Igneous Petrology (en anglés), Països Baixos: Elsevier, p. 134. ISBN 0-444-42011-8.
- ↑ «A Web Browser Flow Chart for the Classification of Igneous Rocks» (en anglés). Archivat des d'el original, el 10 de maig de 2008. Consultat el 8 de juny de 2013.
- ↑ Murawski, Hans (2004). Geologisches Wörterbuch (en alemà), Ferd. Emke Verlag Stuttgart, p. 262. ISBN 978-3-8274-1445-8.
- ↑ 7,0 7,1 7,2 7,3 (1987).Geological Society, London, Special Publications.30
- 191-226.Consultat el 8 de juny de 2013.
- ↑ 8,0 8,1 8,2 Winter, John D. (2001). An Introduction to Igneous and Metamorphic Petrology (en anglés), Prentice Hall, pp. 390-391. ISBN 0-13-240342-0.
- ↑ 9,0 9,1 (2002) Igneous Rocks: A Classification and Glossary of Terms, Segona edició (en anglés), pp. 19. ISBN 978-0-521-66215-4.
- ↑ «lamprofyr» (en danés). Donen Store Danske Encyklopævaig donar. Consultat el 8 de juny de 2013.
- ↑ Illies, Henning (1970). Geologia de les afores de Valdivia i Volcanismo i Tectónica en màrgens del pacífic en Chile Meridional, Valdivia: Universitat Austral de Chile, pp. 14.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Lamprófido» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.
Erro en la cita: Existixen etiquetes <ref> per a un grup nomenat "nota", pero no es trobà una etiqueta <references group="nota"/>