Olivina
El olivina és un grup de minerals constituents de roques, encara que el nom se sol aplicar en especial referència a la principal solució sòlida del grup, que és entre forsterita (Mg2SiO4) i fayalita (Fe2SiO4).[1][2] Els olivinas són dels minerals més importants en la classificació de roques ígneas.[3] El olivina ric en magnesi destaca per ser el component principal del mant superior de la Terra.[2]
Sobre la seua química i estructura els olivinas són nesosilicatos que cristalisen en el sistema cristalí ortorrómbico.[2] La fòrmula química dels olivinas és A2SiO4 a on A pot ser ferro, magnesi, manganés o níquel entre uns atres.[4] Quant més ferro conté més dens és el olivina.[4] El color de l'olivina varia des de vert groguenc,[4] a café i verda oliva[4] sent este últim color la raó del seu nom, que ve del llatí.[1] Continguts baixos de ferro (12-15 %) li donen al olivina colors verts i clars,[5] mentres que olivinas rics en fayalita solen ser de color café a negre.[1]
El olivina és una font de magnesi en la mineria, i s'extrau de roques riques en olivina com la dunita.[1] En l'indústria minera també s'ampra olivina per a purificar ferro produint escòria.[4] A banda d'açò el olivina també és utilisat en la fabricació de materials resistents a baixes temperatures.[1]
Minerals del grup de l'olivina
El grup dels olivinas inclou als minerals:
| Mineral | Fòrmula | Ref. |
|---|---|---|
| Calcioolivina | Ca2SiO4 | [6] |
| Fayalita | (Fe2+)2SiO4 | [2] |
| Forsterita | Mg2SiO4 | [2] |
| Glaucocroíta | CaMn2+SiO4 | [2] |
| Kirschsteinita | CaFe2+SiO4 | [2] |
| Laihunita | Fe2+Fe3+2(SiO4)2 | [7] |
| Liebenbergita | (Ni, Mg)2SiO4 | [8] |
| Monticellita | CaMgSiO4 | |
| Knebelita | (Fe, Mn)SiO4 | |
| Tefroíta | (Mn2+)2SiO4 | [2] |
| Ringwoodita | Mg2SiO4 |
Pedres semipreciosas

Peridoto
La forsterita en calitat de gema es denomina peridoto.[2] Localitats a on s'ha trobat peridoto inclouen: Zeberged en Egipte, Canàries, Hawaii, Peridot Taula en Arizona, Mogok en Birmània, Ameklovdalen en Noruega, Zhangjikou-Xuanhua en China, montanyes Usambara en Tanzània i en certes parts de l'Antàrtida.[9]
Crisolita
Es denomina crisolita a una varietat de peridoto en color groguenc. El seu nom deriva del grec en a on significa "pedra dorada". El terme crisolita també s'ampra per a designar gemes d'atres minerals sense relació en el olivina.[10] No s'aconsella l'ús d'este terme.[11]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 olivin Donen Store Danske Encyklopævaig donar (en danés). Consultat el 15 de giner de 2013.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 2,7 2,8 olivine, Encyclopedia Britannica Academic Edition (en anglés). Consultat el 10 de giner de 2013.
- ↑ O'Donoghue, Michael (ed.). 2006. Gems. Sexta edició, Elsevier. p. 7.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 olivingruppen, Nationalencyklopedin (suec). Consultat el 10 de giner de 2013.
- ↑ O'Donoghue, Michael (ed.). 2006. Gems. Sexta edició, Elsevier. p. 289.
- ↑ Calci-Olivine, mindat.org. Revisat el 20 de febrer de 2013.
- ↑ Laihunite, mindat.org. Revisat el 20 de febrer de 2013.
- ↑ Liebenbergite, mindat.org. Revisat el 20 de febrer de 2013.
- ↑ O'Donoghue, Michael (ed.). 2006. Gems. Sexta edició, Elsevier. p. 290.
- ↑ peridot, Encyclopedia Britannica Academic Edition (en anglés). Consultat el 30 de giner de 2013.
- ↑ O'Donoghue, Michael (ed.). 2006. Gems. Sexta edició, Elsevier. p. 825.