Tefroíta
La tefroíta és un mineral de la classe dels nesosilicatos, i dins d'esta pertany al cridat “grup del olivino”. Va ser descoberta en 1823 en una mina de Franklin, en l'estat de Nova Jersey (EE. UU.),[1] sent nomenada aixina del grec tephros -cendra-, en alusió al seu color. Un sinònim poc usats és: peridoto-mangánico.
Característiques químiques
És un silicat de manganeso. El grup de l'olivino al que pertany són tots silicat del sistema cristalí ortorrómbico, tenint la tefroíta estructura molecular de nesosilicato en cationes en coordinació octaèdrica, sense aniones adicionals.
Forma dos séries de solució sòlida, una d'elles en la fayalita ((Fe2+)2SiO4), en la que la substitució gradual del manganeso per ferro va donant els distints minerals de la série. Una segona série és la que forma en la forsterita (Mg2SiO4), en la que es va substituint el manganeso per magnesi. També s'han descrit séries en l'olivino càlcic.
Ademés dels elements de la seua fòrmula, sol dur com a impurees: ferro, cinc, calcio i magnesi.
Formació i jaciments
Apareix en jaciments de minerals del ferro i manganeso, en roques sedimentaris metamorfisades i pissarres. També es forma en roques someses a metamorfisme de contacte riques en manganeso.
Sol trobar-se associat a atres minerals com: cincita, willemita, franklinita, rodonita, jacobsita, diópsido, gageíta, bustamita, glaucocroíta, calcita, banalsita o alleghanyita.
Referències
- ↑ Breithaupt J.F.A., 1823. "Tephroit", en Vollständige Charakteristik dones Mineral-Systems, Arnoldischen Buchhandlung (Dresden) 278-279.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Tefroíta» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.