Banalsita
La banalsita és un mineral de la classe dels tectosilicatos, i dins d'esta pertany al cridat “grup del feldespat”. Va ser descoberta en 1944 en una mina de Caernarvonshire en Gales (Regne Unit),[1] sent nomenada aixina a partir dels símbols químics de la seua composició: ba (bari) + na (sodi) + al (alumini) + si (silici).
Característiques químiques
[editar | editar còdic]És un alumini-silicat anhidro de sodi i bari. Té estructura molecular de tectosilicato sense aniones adicionals no tetraèdrics.[2]
Forma una série de solució sòlida en l'estronalsita (Na2SrAl4Si4O16), en la que la substitució gradual del bari per estronci va donant els distints minerals de la série.[3]
Ademés dels elements de la seua fòrmula, sol dur com a impurees: manganeso, magnesi, potassi i calcio.
Formació i jaciments
[editar | editar còdic]Trobat en una veta en un jaciment de minerals del manganeso, aixina com en lents en roques de l'argila metamorfizadas.
Sol trobar-se associat a atres minerals com: tefroíta, alleghanyita, jacobsita, barita o calcita.
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Banalsita» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.