Uraninita
La uraninita és un mineral radiactiu de la classe dels minerals òxits segons la classificació de Strunz, ric en urani, sent la principal mena d'este element. La seua composició química és majorment diòxit d'urani (UO2),[1][2] pero també conté trióxido d'urani (UO3), òxit de plom, tori, i terres rares. És una principal mena d'urani la uraninita, va donar lloc al seu nom en 1792.
El mineral es coneix des de el XV en les mines d'argent en les montanyes Erzgebirge, Alemània. No obstant, el tipo local és el de Jáchymov en la República Checa, que va ser descrit per F.E.Brückmann en 1727.
Formació i aspectes
[editar | editar còdic]Es forma en filons hidrotermales a temperatures elevades, en cassiterita i asenopirita, i en filons hidrotermales a temperatures miges en forma de pechblenda. També apareixen en forma de menuts grans negres en areniscas i en conglomerats, a on en freqüència es desgasta en minerals secundaris d'urani. L'urani és negre i els cristals són d'hàbit botroidal, lluentor de mate a submetálico o color metalizado. També pegat al mineral es poden desprendre trossos de mineral secundari, en forma de pols, de color groc intens, freqüent en minerals de uraninita.
Varietat pechblenda
[editar | editar còdic]Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Excerpt».
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Ministeri d'Educació i Ciència; Minerals - Uraninita». Archivat des d'el original, el 7 de giner de 2014. Consultat el 10 d'abril de 2010.
- ↑ Mindat.org - Uraninite
- Este artícul conté una traducció derivada de «Uraninita» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.