Ferrita (ceràmica ferromagnética)

La ferrita és un material tecnològic ceràmic de propietats magnètiques el principal component de les quals és l'òxit de ferro. Depenent de l'aplicació específica conté una série d'aditius com són el zinc, el manganeso o el níquel. S'usa fonamentalment en l'indústria electrònica per a la fabricació de núcleus per a transformadors i bobines.

Els materials ceràmics, a diferència dels metàlics, presenten una baixa conductivitat elèctrica. Açò provoca que les corrents per efecte Foucault (i en això les pèrdues en el ferro) en la ferrita ceràmica siguen mínimes, inclús en alts camps magnètics a altes freqüències.

Propietats físiques

Les ferrites són materials ceràmics ferromagnéticos (solament l'alfa), composts per ferro, bor i bari, estronci o molibdeno.

Les ferrites tenen una alta permeabilidad magnètica, la qual cosa els permet almagasenar camps magnètics en més força que el ferro. Les ferrites es produïxen a sovint en forma de pols, en el qual es poden produir peces de gran resistència i durea, prèviament molejades per pressió i després calfades, sense aplegar a la temperatura de fusió, dins d'un procés conegut com sinterización. Per mig d'este procediment es fabriquen núcleus per a transformadors, inductores/bobines i uns atres elements elèctrics o electrònics.

Usos

Archiu:Two inductors (437342545).jpg

Dos eixemples de ferrites amprades com filtres passa baix en cables elèctrics

Archiu:Ferrita de Zinc.jpg

Ferrita de zinc

Els primers ordenadors estaven dotats de memòries de «bous» que almagasenaven les seues senyes en forma de camp magnètic en núcleus de ferrita, els quals estaven ensamblados en conjunts de núcleus de memòria.

La pols de ferrita s'usa també en la fabricació de cintes per a gravació; en este cas, el material és trióxido de dihierro. Una atra utilisació comuna dels núcleus de ferrita és el seu us en multitut de cables electrònics per a minimisar les interferències electromagnètiques (EMI). Es disponen en estages de plàstic que agarren el cable per mig d'un sistema de tancament. En passar el cable per l'interior del núcleu aumenta l'impedència de la senyal sense atenuar les freqüències més baixes. A major número de regressos dins del núcleu major aument, per això alguns fabricants presenten cables en bucles en els núcleus de ferrita.

Esta pols de ferrita és utilisat també com a tòner magnètic d'impressores làser, pigment d'algunes classes de pintura, pols d'inspecció magnètic (usat en soldadura), tinta magnètica per a imprimir chècs i còdics de barres i, a la seua volta, en dit pols i l'adició d'un decorregut portador (aigua, oli vegetal o mineral o de coche) i un surfactante o tensoactivo (àcit oleico, àcit cítric, lecitina de soja) és possible fabricar ferrofluido caser.^{cita requerida}