Anar al contingut

Wolframita

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Wolframiteportugal2.jpg
Wolframita

La wolframita o volframita és un grup de minerals de la classe dels minerals òxits. El seu nom podria vindre de l'antic alemà wolf i ram (‘bromera de llop’),[1] en alusió a la substància cremosa que es forma durant la metalúrgia de l'estany quan este mineral està també present, i que reduïx el rendiment del procés.[2]

Característiques químiques

[editar | editar còdic]

En realitat no està acceptat per l'Associació Mineralógica Internacional com un mineral de composició definida, sino que és el nom general per als minerals intermijos d'una série de solució sòlida entre dos extrems: la ferberita (FeWO4) i la hübnerita (MnWO4), la primera un òxit de ferro i volframio i la segona de manganeso i volframio[3]

Jaciments

[editar | editar còdic]

La volframita es troba a sovint junt en cuarzo, en pegmatitas granítiques i com a depòsit hidrotermal. Cantitats apreciables es troben en Sajonia (Alemània), Portugal (mines de Panasqueira) Espanya (mines de Mont Neme i de sant Finx, La Corunya), Líbia, Namíbia, Brasil, Colòmbia, Estats Units, China (75 % de les reserves mundials), Argentina i Corea del Sur.

Està associada freqüentment en cassiterita, arsenopirita i pirita.


Referències

[editar | editar còdic]
  1. Agricola (1546) De Natura Fossilium: 255 (com "Lupi Spuma")
  2. Calp, Miguel (2019). Construint la Taula periòdica, Prames, p. 139.
  3. «Wolframite. Mindat».