Arsenopirita
L'arsenopirita és un mineral del grup II (sulfurs), segons la classificació de Strunz. És un sulfur de ferro i arsènic, que es coneix des de fa varis sigles. Alguns autors la mencionen en el nom de mistpuckel, uns atres utilisen pyrites candidus, mispickel, arsenikaliskkies, o arsenical pyrites. El nom actual, contracció de arsenical pyrites es deu al geòlec alemà Ernst Friedrich Glocker (1793-1858).[1] En espanyol s'ha utilisat també el terme mispiquel, que actualment es considera obsolet. És el principal mineral d'arsènic, encara que donada la seua gran difusió i els llimitats usos d'este element, la seua presència sol considerar-se un problema més que un mineral aprovechable. En alguns casos és explotable per la presència en ell d'or en forma d'inclusions microscòpiques o com a or invisible formant una solució sòlida metaestable.[2]
Propietats físiques i químiques
La arsenopirita pot aparéixer com a masses de color gris, aspecte granudo i lluentor metàlica no molt intens, pero són freqüents els cristals ben definits, tabular o prismáticos, generalment com macles per compenetración en forma de punta de llança, i com maclas cícliques en forma d'estrela de sis braços. Ademés dels elements de la fòrmula, pot contindre en la seua estructura cantitats chicotetes de níquel i també cantitats elevades, fins al 9 % de cobalt.[3]
Jaciments
La arsenopirita és un mineral molt comú, conegut en molts mils de jaciments.[3] Apareix en molts tipos de mineralisacions, sent generalment dels primers en formar-se. És habitual en venes de cuarzo en or d'alta temperatura, en pegmatita, en depòsits de metamorfisme de contacte i en atres entorns geològics. Són coneguts mundialment, i molt apreciats per a coleccions i museus, els eixemplars procedents de les mines de Panasqueira (Portugal), en els que este mineral apareix associat a wolframita, cuarzo, siderita i apatito.[4]
Referències
- ↑ Palache, C., Berman, H. i Frondel, C. (1951). the system of Mineralogy, Vol. I., John Wiley & Sons, p. 316-325.
- ↑ «Gold-bearing arsenian pyrite and marcasite and arsenopyrite from Carlin Trend gold deposits and laboratory synthesiss».The American Mineralogist, 82, 182-193.
- ↑ 3,0 3,1 «Arsenopyrite. Mindat».
- ↑ «Panasqueira. Mineralogia.».Bocamina, 12-27..
- Este artícul conté una traducció derivada de «Arsenopirita» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.