Panasqueira
La mina de Panasqueira és una de les majors mines de wolframio en el món. El seu nom correspon al del llogaret de Panasqueira, una localitat de 81 habitants (2011), que forma part del concejo de Covilhã, en Castelo Branco, Portugal.
Història
[editar | editar còdic]En esta regió es varen realisar explotacions per a obtindre estany ya en época romana. No obstant, la mineria del wolframio, que seria pronte important, va començar a finals de el XIX, quan Manuel dos Sants, un home de negocis de Barroca, una localitat propenca, comença comprant el mineral que arrepleguen del sol carboneros i pastors. Posteriorment, l'ingenier Silva Pinte es va associar en Manuel dos Sants para, en 1898, solicitar una concessió minera i adquirir terrenys en la zona, a nom de la societat Almeida Silva Pinte & Comandita.[1] Les concessions varen passar posteriorment a Henrique Bournay, que en 1904 va construir un lavadero mecanisat. En 1911 les va vendre a la societat anglesa The Wolfram Mining and Smelting Company Limited, que va ampliar notablement les instalacions aprofitant l'increment de la demanda ocasionat per la Primera Guerra Mundial. En esta época treballaven en les mines unes 800 persones de forma organisada i atres mil en llabors irregulars, a les que l'empresa comprava el mineral.[1] En 1928 varen entrar nous accionistes en l'empresa, que va canviar el nom a Beralt Tin & Wolfram Limited. Les accions d'esta societat varen passar en Minorco S.A. en 1990, i en 1993 es varen suspendre les llabors. En 1994 les mines varen passar a l'empresa Avocet Ventures, que en giner de 1995 va reemprendre l'activitat.[1]
Minerals
[editar | editar còdic]El baix preu del wolframio i la competència d'atres països fan molt difícil la seua explotació, pero pese a tot, esta localitat clàssica des de fa ya més de 100 anys ha produït i seguix produint eixemplars excepcionals de fluorapatito, ferberita, arsenopirita, siderita, cuarzo, aixina com d'atres minerals: calcopirita, esfalerita, dolomita, calcita, mica, turmalina, fluorita, topacio, triplita... i inclús algunes molt rares com la panasqueiraita i la thadeuita. La principal virtut d'estos minerals és, ademés de la seua calitat, el fet que es presenten casi sempre combinats entre sí donant lloc a paragénesis que han fet a esta mina famosa en tot lo món.[2]
Durant molts anys el comerç dels minerals de Panasqueira va estar totalment prohibit en ser considerat el wolframio material d'us estratègic en l'indústria. Des de fa ya varis anys i coincidint en la modernisació del país per la seua entrada en la CEE, les coses estan molt més normalisades, encara que també, desafortunadament, s'ha tornat molt més difícil conseguir eixemplars de calitat pel tipo de sistema d'extracció que s'utilisa hui en dia, aixina com pel progressiu empobriment dels filons principals.
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Panasqueira» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.