Anar al contingut

Triplita

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Triplita

La triplita és un mineral de la classe dels minerals fosfat, i dins d'esta pertany al cridat “grup de la triplita”. Va ser descoberta en 1813 en Razès, en la regió de Llemosí (França),[1] sent nomenada aixina del grec triplos -tres fulls-, aludint al seu macla.

Característiques químiques

És un fosfat de ferro i manganeso en aniones de flúor i/o grup hidroxilo. Ademés dels elements de la seua fòrmula, sol dur com a impurea escandio

Triplita tallada.

Forma una série de solució sòlida en la zwieselita (Fe2+Mn2+PO4F).

Formació i jaciments

Apareix com a mineral fosfat primari o com a secundari reemplaçant a uns atres més primerencs, com comunament la litiofilita, en un complex zonado de roques pegmatitas de tipo granit. També es forma en vetes d'estany en fosfat hidrotermals, d'alta temperatura

Sol trobar-se associat a atres minerals com: triploidita, wolfeíta, trifilita, litiofilita, fosfosiderita, vivianita, apatito, turmalina, esfalerita, pirita o cuarzo.


Referències

  1. ↑ Hausmann J.F.L., 1813. "Triplit", en Handbuch der Mineralogie, Volume 2, (Göttingen) 1079-1080.