Garnierita
La garnierita (Si4O13[Ni, Mg]2•2 H2O) és un nom general per a un mineral vert de níquel que es troba en depòsits i vetes dins al ras i en roques ultramáficas serpentinizadas. Es forma per l'erosió de les roques laterítico ultramáficas i ocorre en molts dels depòsits lateríticos de níquel en el món. És un mineral de níquel important, que té un gran percentage en pes de NiO.[1][2] Ya que la garnierita no és un nom de mineral reconegut d'acort en la Comissió de nous minerals, nomenclatura i classificació (CNMNC), part de l'Associació Mineralógica Internacional, no hi ha composició definida o fòrmula universalment adoptada. Algunes de les composicions propostes són silicats hidratados de magnesi i níquel,[1][3] un nom general per als hidrosilicatos de Ni-Mg que normalment es produïxen com una mescla íntima i que comunament inclou dos o més dels següents minerals: serpentina, talc, sepiolita, esmectita o clorita,[4] i silicat de Ni-Mg, en o sense alumini, que tenen patrons de difracció de rajos X típics de la serpentina, talc, sepiolita, clorita, vermiculita o una mescla de totes ells.[5]
Història
[editar | editar còdic]Jules Garnier, un geólogo francés, va publicar el seu treball sobre la geologia de Nueva Caledonia en 1867, anunciant el descobriment de níquel allí.[3] A. Liversidge[6] va escriure en 1874 un artícul en el que identificava un nou mineral en Nueva Caledonia (que va nomenar noumeaita) i va enviar una còpia del seu artícul a Garnier; Garnier li va respondre que eixe nou mineral aparentava ser molt semblat a un mineral que ell ya havia descrit en un artícul de 1869. Liversidge va canviar el nom del nou mineral a garnierita i va nomenar com noumeaita a un segon mineral que es troba en la mateixa zona general en Nueva Caledonia.[1]
Les garnierias varen ser el primer mineral de níquel explotat en Nueva Caledonia. La seua alta concentració d'eixe metal va permetre una mineria artesanal, que ha deixat moltes chafades en el massiç caledoniano. Pràcticament agotat hui, ara són la saprolita i la laterita les que tenen interés miner. Es pot utilisar com gema.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 (1949).Economic Geology.(44)
- 13-23.
- ↑ (2011).Macla.(15)
- 183-184.
- ↑ 3,0 3,1 (1966).The American Mineralogist.(51)
- 279-298.
- ↑ (1973).Clays and Clay Minerals.(21)
- 27-40.
- ↑ (1974).Canadian Mineralogist.(12)
- 381-388.
- ↑ Liversidge, A. (1880) Notes upon some minerals from New Caledònia. Journal and Proceedings of the Royal Society of New South Wales, 14, 227-246.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Garnierita» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.