Detonador
.jpg){kind=link}
Un detonador, és un dispositiu iniciador usat per a explosionar bombes, càrregues explosives i atres tipos de material explosiu i dispositius d'explosió. Hi ha tres categories de detonadors segons el seu retardo: Detonadors elèctrics o no elèctrics instantàneus (DEI), detonadors de periodo curt (DPC) i detonadors de periodo llarc (DPL). Els detonadors DPC medixen el temps de retardo en milisegons mentres que els DPL ho medixen en segons. Segons el seu mecanisme d'acció: Químics, mecànics o elèctrics, sent estos dos últims els tipos més freqüents utilisats hui en dia. En els artefactes explosius militars (AEM), tals com granades de mà o mines navals, els detonadors solen ser mecànics. Al contrari, en l'us comercial d'explosius, és més comú l'us de detonadors no elèctrics (Nonel), que han desplaçat als elèctrics per la seua major seguritat.
Tipos
[editar | editar còdic]Es poden diferenciar principalment en dos tipos: elèctrics i no elèctrics, encara que hui en dia algunes companyies ya estan comercialisant detonadors electrònics, que són molt més fiables que els elèctrics i més precisos que els no elèctrics.
La diferència fonamental d'elèctrics i no elèctrics residix que els elèctrics s'activen per mig d'un estímul elèctric i els no elèctrics necessiten d'un atre tipo d'estímul com la calor o una ona de choc activada a través d'un tubo de transmissió per eixemple.
Composició
[editar | editar còdic]En els detonadors comercials, es poden trobar diversos detonadors normals als quals se'ls ha afegit fusibles sensibles (la majoria a la calor, als colps o al tacte) en la part superior. Estos fusibles tenen en la seua majoria un material cridat "ASA", compost per: azida de plom, estifnato de plom i alumini. Una volta comprimit, es coloca damunt de la càrrega explosiva, TNT o tetril en els detonadors militars i PETN en els detonadors comercials. Atres materials com el DDNP (diazodinitrofenol) s'usen principalment per a reduir la cantitat de plom emés a l'atmòsfera en les operacions de mines i pedreras. Els detonadors antics usaven fulminato de mercuri, a voltes mesclat en clorato de potassi per a conseguir més potència, encara que cada volta més van caent en desús per la gran contaminació que generaven. Els detonadors varien molt tant en forma com en tamany, lo que fa impossible establir un número de detonador per a cada tipo que existix en l'actualitat.
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Detonador» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.