Anar al contingut

Estifnato de plom

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

El estifnato de plom (2,4,6-trinitroresorcinato de plom, C6HN3O8Pb), que és un derivat del àcit estífnico, és un explosiu usat com un component en càpsules fulminants i mescles detonants para explosius secundaris menys sensibles.

Hi ha vàries formes de estifnato de plom: una forma bàsica amorfa que és una pols groga, en cristals en forma d'agulla o grànuls; una forma bàsica color rojós en cristals en forma de prismes quadrats o plats hexagonals; i el estifnato de plom normal en cristals groc-taronja.[1][2] És particularment sensible al fòc i a la descàrrega d'electricitat estàtica.[3] Quan està sec, pot ser fàcilment detonat per mig de descàrregues estàtiques del cos humà. Quant més llarcs i angosts siguen els cristals, serà més susceptible el estifnato de plom a l'electricitat estàtica. El compost no reacciona en metals i és menys sensible als chocs que el fulminato de mercuri pero més que l'azida de plom, mentres que és menys sensible a la fricció que abdós composts.[2] És solament llaugerament soluble en aigua i metanol i pot ser neutralisat per una dissolució de carbonat de sodi. El seu almagasenament deu ser en un lloc fresc, sec i ben ventilat, llunt de qualsevol font d'ignició.

Tal com atres composts que contenen plom, el estifnato de plom és inherentemente tòxic per als humans si és ingerit, és dir, pot causar enverinament per metal pesat.

Síntesis

[editar | editar còdic]

El estifnato de plom pot sintetisar-se fent reaccionar nitrat o acetat de plom en estifnato de sodi o magnesi, en presència d'un mig àcit,[2] o usant algun procés anàlec. Per eixemple, es pot fer reaccionar nitrat de plom en estifnato de magnesi, el qual s'obté a la seua volta d'una reacció entre l'àcit estífnico i carbonat de magnesi:[1]

C6H(NO2)3(OH)2 + MgCO3 → C6H(NO2)3(O)22- Mg2+ + CO2 + H2O
C6H(NO2)3(O)22- Mg2+ + Pb(NO3)2 → C6H(NO2)3(O)22- Pb2+ + Mg(NO3)2


Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 Ledgard, Jared (2007). Lulu.com (ed.). A Soldiers Handbook, Volume 1: Explosives Operations (en anglés), pp. 64-67. ISBN 9780615147949.
  2. 2,0 2,1 2,2 (1989) Headquarters, Department of the Army (ed.). Military Explosives (en anglés), pp. 7/12 - 7/15.
  3. Akhavan, Jacqueline (2011). Royal Society of Chemistry (ed.). The Chemistry of Explosives, 3a edició (en anglés), pp. 36-37. ISBN 9781849733304.