Bactrocera oleae

Bactrocera oleae

Bactrocera oleae, coneguda comunament com la mosca de l'olivera, és una espècie de dípter de la família Tephritidae. Els seus larvas s'alimenten de la polpa del frut del olivera, les olivas, d'ahí el seu nom vulgar. La seua distribució coincidix en la de l'olivera, es troba en el nort, sur i est d'Àfrica, Illes Canàries, Índia, Àsia Occidental i Europa mediterrànea. En el hemisferi occidental solament es troba actualment en Califòrnia.

Se li considera com la plaga més problemàtica que té el cultiu de l'olivera

Difusió i importància

Esta espècie està associada a les plantes del gènero Olea i en particular a l'olivera. Està present en tota la zona del Mediterràneu i en Suràfrica. Se li considera com la plaga més important del cultiu de l'olivera en les regions en la que està present, aplegant a condicionar la cantitat i calitat de la majoria de les zones de cultiu.

L'incidència dels seus atacs tendixen a accentuar-se en les zones més humides i fresques, en una gran variabilitat segons la varietat cultivada, és menys pronunciada en les zones en estius calorosos i secs.

Morfologia

Larva en el seu tercer estadi en una oliva.

L'ou té una llongitut d'entre 0,7 i 1,2 mm, és allargat, llaugerament aplanado en la base, en un chicotet tubèrcul de color blanquecino, important per a la respiració del embrió.

La larva és ápoda de forma cònic-cilíndrica. En el seu desenroll passa per tres estadis. La larva madura medix entre 6 i 7 mm, és de color blanc groguenc, allargada.

La fase de bua la desenrolla dins del pupario que és una càpsula elíptica formada per la transformació del exuvio de l'última muda de la larva. El pupario té forma elíptica i una llongitut de 3,5 a 4,5 mm, el seu color és variable del blanc crema al groc rojós.

Pupario.

Els adults medixen entre 4 i 5 mm de llongitut. En Espanya es distinguixen fàcilment d'atres tefrítidos per la característica taca negra en l'àpiç de l'ala i l'extensió de la cèlula anal, estreta i allargada.

L'insecte adult presenta una coloració pardo rojosa o anaranjada sobre la que destaquen una série de plaques de color negre.

Té les ales transparents i irisadas, i la vora posterior del tórax és de color groc.

Bibliografia

• Delrio, Gavino (1992). «Fitofagi dell'oliveto», Consorzio Interprovinciale per la Frutticoltura Cagliari-Oristano-Nuoro (ed.). Collana vaig donar olivicoltura sarda, Vol. IV. Difesa dell'oliveto, pp. 26-40. (Edició no comercial)
• Delrio, Gavino (2003). «Difesa: fitofagi dell'oliveto», Consorzio Interprovinciale per la Frutticoltura Cagliari-Oristano-Nuoro (ed.). Manuale vaig donar olivicoltura, pp. 229-246. ISBN 88-900601-0-7. (Edició no comercial)
• Servadei, Antonio (1972). CEDAM (ed.). Entomologia generale ed applicata.
• Viggiani, Gennaro (1977). Liguori (ed.). Lotta biologica ed integrata, Napoli. ISBN 88-207-0706-3.

Vore també

• Olivera.
• 1,7-dioxaspiro-5,5-undecano.
• Control biològic.
• Maneig integrat de plagues.