Anar al contingut

Saruq Al Hadid

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Saruq Al Hadid

Saruq Al Hadid (àrap ساروق الحديد Sarug al-hadeed) és un jaciment arqueològic de Dubái, Emirats Àraps Units (EAU), i s'erigix com un dels enclavaments històrics més importants i enigmàtics del país.[1] Les troballes del jaciment s'exponen en un museu del mateix nom en la ciutat de Dubái. Va ser descobert originalment pel governant de Dubái, el xeic Mohammed bin Rashid Al Maktoum, mentres volava en el seu helicòpter pel desert.

El jaciment

Es considera que el jaciment de Saruq Al Hadid va ser un centre d'assentaments humans, comerç i metalúrgia constants des del periodo de l'Umm Al Nar (2600-2000 a. C.) fins a l'Edat del Ferro (1000 a. C.), quan era un lloc important per a la fundició de bronze, coure i ferro.[2] Podria dir-se que el seu periodo de floriment més important va ser com a centre metalúrgic en l'Edat de Ferro II (1100-600 a. C.). Un dels mils de troballes documentades en el jaciment va ser un anell d'or ornamentado que va servir d'inspiració per al logotip de l'Exposició Universal de Dubái de 2020.[3]

L'abundància de ceràmica i artefactes metàlics ha donat lloc a especulacions sobre la possibilitat d'identificar el jaciment com un centre d'adoració de serps. En total, s'han desenterrado en el jaciment més de 12 000 objectes únics.[4] Una série de troballes clau s'exponen al públic en el Museu Arqueològic Saruq Al Hadid d'Al Shindagha, en Dubái, ubicat en un edifici tradicional barjeel (torre de vents) construït en 1928 pel xeic Juma bin Maktoum bin Hasher Al Maktoum.[5]

El lloc, un centre milenari de fabricació i comerç, s'ha relacionat en l'actual paper de Dubái com a centre comercial mundial.[6]

Descobriment

El Museu Arqueològic Saruq Al Hadid es troba en l'antiga casa de Juma Al Maktoum, en Al Shindagha (Dubái).


El jaciment, que ara forma part de la Reserva de conservació del desert del Marmoom, va ser descobert casualment en 2002 pel xeic Mohammed bin Rashid Al Maktoum, vicepresident i primer ministre dels EAU i governant de Dubái, mentres travessava el desert en el seu helicòpter. En observar unes formacions dunares inusuals i un gran depòsit negre en les arenes, va informar del lloc al ajuntament de Dubái. El lloc va resultar ser un camp de residus, o escoria, procedents de la fundició de coure i ferro. Es conjeturó que l'extens camp de escoria, d'unes 1,5 hectàrees, havia impedit el desplaçament i el bufat de l'arena i, per tant, havia preservat el jaciment subjacent.[1]

Aquella primera exploració va tirar una multitut de ceràmiques, abalorios i objectes de coure i bronze, com a puntes de flecha, caps d'astral, un ham, braçalets, gavinets i, curiosament, models de serps. Cinc temporades d'excavacions dirigides pel departament d'antiguetats de Jordània varen revelar «una extraordinària colecció d'artefactes de l'Edat del Ferro». Els treballs de prospecció portats a terme en esta época també desenterraron el propenc jaciment d'Al-Ashoosh en Umm Al Nar. A continuació, en 2008-2009, el Dubai Desert Survey, un proyecte conjunt d'un grup d'investigadors nortamericans i el Departament de Turisme i Comerç de Dubái, va portar a terme una série d'excavacions.[1] Estes excavacions varen revelar que el jaciment no era només un assentament de l'Edat del Ferro, sino un jaciment multiperiodo en distintes funcions que s'estenien a lo llarc de més de tres milenis.[1]

Vàries expedicions arqueològiques han treballat en el jaciment en els últims anys. El Proyecte d'Investigació Arqueològica Saruq al-Hadid (SHARP) de l'University of New England (UNE), Austràlia, va completar en 2017 un programa de tres anys de treball arqueològic de camp i anàlisis posterior a l'excavació.[2] L'investigació en diferents sectors del jaciment també va ser portada a terme per equips de l'Institut Arqueològic Sanisera (Espanya, 2015-2019),[7] Thomas Urban and Partner (Alemània, 2016-2017) i el Centre Polac d'Arqueologia Mediterrànea de l'Universitat de Varsòvia (Polònia, 2016-2018).[8] Fins a 2018, l'equip polac, dirigit per Piotr Bieliński i Iwona Zych, va excavar una part del jaciment elegida per a l'exploració per una gran acumulació (vàries tonellades) d'escoria de coure.[8] Els investigadors varen trobar grans cantitats de tires de coure i or, aixina com atres productes semiacabados i numeroses troballes metàliques. La majoria d'ells eren de producció local, pero molts objectes eren importats de diferents parts del món.[8]

Vore també

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 «Brushing off sands of clave at the archaeological site of Saruq Al-Hadid», The National. Consultat el 2023-11-23 (en en).
  2. ↑ 2,0 2,1 «SHARP – the Saruq al-Hadid Archaeological Research Project», Research Plus, 2017-09-03. Consultat el 2023-11-23 (en en).
  3. ↑ «The story behind the new Dubai Expo 2020 logo - What's On Dubai», What's On Dubai, 2016-03-28. Consultat el 2023-11-23 (en en).
  4. ↑ Report, Gulf News Web. «Know the UAE: Archaeological site found south of Dubai shows key aspects of life in Iron Age Aràbia», GulfNews, 2016-11-04. Consultat el 2023-11-23 (en en).
  5. ↑ «Saruq Al-Hadid Archaeological Museum Official Website». Consultat el 2023-11-23 (en en).
  6. ↑ Mogielnicki, Robert«Saruq Al-Hadid to Jebel Ali: Dubai's Evolving Trading Culture».Gulf Affairs.: 10–12.Consultat el 2023-11-23.(en en)
  7. ↑ Institute, Fernando C. O. N. T. R. E. R. A. S. R. O. D. R. I. G. O. Sanisera Archaeology(giner de 2020).«Sanisera Archaeology institute. Portfolio 2020».Consultat el 2023-11-23.(en en)
  8. ↑ 8,0 8,1 8,2 «Saruq al-Hadid» (en en). pcma.uw.edu.pl. Consultat el 2023-11-23.


Referències


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Saruq_Al_Hadid&oldid=1125665»