Captador de vent
Un captador de vent (en persa, بادگیر bâdgir; en àrap, ملقف malaqaf), també cridat torre de vents, catavientos, fumeral de vents o torre eòlica, és un dispositiu arquitectònic tradicional d'Iran i Baréin, utilisat durant sigles per a proporcionar ventilació natural i refrigeració a l'interior dels edificis, i inclús usat encara en l'actualitat en Iran. Els captadores de vents posseïxen varis dissenys: unidireccionals, bidireccionals i pluridireccionales.
Introducció
[editar | editar còdic]La regió central d'Iran és desértica, i la carència d'humitat en l'aire genera grans diferències de temperatura entre el dia i la nit. Aixina, l'aire va de fresca a extremadament càlit en estiu i en molt baixa humitat relativa tot el dia. La majoria dels edificis es construïxen de parets molt grosses d'atobó o de rajola, que proporcionen aïllament tèrmic i massa tèrmica. En esta estratègia de disseny passiu es conseguix amortiguar la gran variació entre el dia i la nit, fins a fer-la imperceptible, buscant una temperatura mija propenca al confort higrotérmico. Per una atra part, les parets tan grosses acumulen calor diürna i ho emeten durant la nit, quan la temperatura exterior descendix per baix de la temperatura confortable.
Les ciutats del desert estan propenques o entorn a oasis, a fi d'assegurar-se el recapte d'aigua. Són ademés de trama molt tancada: carrers estrets, de parets altes i blanquejades en calç per a reduir al mínim l'absorció de la calor solar. Els edificis i cases tenen patis profunts, i terrats a on els seus habitants dormen en les nits caloroses d'estiu. Durant el dia les persones s'agrupen en el umbrío interior.
La calor de la llum del sol es reduïx al mínim en l'us de finestres chicotetes protegides en celosías de fusta tupidas que servixen de protecció solar.
Funció
[editar | editar còdic]
Els captadores de vent posseïxen les següents funcions:
Primer, un captador de vent es encapsula i té vàries obertures orientades en la part superior, tradicionalment quatre. Es tanquen totes les boques superiors menys la que es troba en direcció al vent, forçant-ho a descendir per a que després puge per efecte fumeral. Açò genera la ventilació que refresca significativament les parts inferiors dels edificis, pero si no s'incorpora una atra estratègia seria lo mateix que una finestra o orifici comú per a on entra aire molt calent i molt sec.
Per lo tant, la clau per a generar temperatures baixes consistix en minimisar les pèrdues per recalats i orificis i conduir el major cabal d'aire possible sobre un viage d'aigua.
Viages d'aigua
[editar | editar còdic]Un viage d'aigua és un dispositiu que conté aigua i es forma per mig d'un entramat dins del conducte sobre el qual es coloquen panys humits o cànters en aigua en la trayectòria de l'aire captat. L'aigua té dos funcions. Per una part humix el sec aire de l'exterior, i per una atra absorbix part de la calor de l'aire, reduint la seua temperatura, produint el mateix efecte que un botija, per a refrescar l'aigua. Açò pot verificar-se fàcilment per mig d'un diagrama psicrométrico. Com el viage d'aigua també es troba totalment protegit del sol, tota la seua massa està a una temperatura menor per l'aire fresc que va circular durant la nit. Ya que l'aire fresc és més dens que l'aire càlit queda dins del sistema.
Un captador de vent, no obstant, pot crear un gradient de pressió que aspire una cantitat menuda d'aire cap a dalt a través d'una casa. Este aire fresc i sec de la nit agrana l'aigua, evaporant-la i refrescant-la.
Finalment, en un ambient carent de vent o una casa sense aigua, un captador de vent funciona com un aireador passiu natural per a extraure l'aire calent de l'interior de l'edifici. Crea un gradient de pressió que permet que menys aire fresc dens viage cap a dalt i escape cap a fòra del top de la columna d'aire.
Quan es combinen els efectes d'una gran massa tèrmica d'atobó en una alta resistència tèrmica (R: m².K/W), el captador de vents pot refrescar els espais inferiors de mesquites i cases (ej. un Chabestán) en el moment més càlit dels migdia del desert iraní.
Este dispositiu solament deu utilisar-se en climes molt secs, ya que les proves en climes menys rigorosos no han tingut èxit. En particular degut a que poden proliferar certs fongos que lliberen espores que poden causar malalties respiratòries.
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Captador de viento» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.