Xeic

Xeic —de l'àrab شيخ, literalment ‘ancià’— és un títul honorífic d'origen àrab el sentit del qual és ‘venerable’ o ‘mestre’. En termes generals, un xeic és una persona respectada a causa de la seua edat, els seus coneixements o la seua autoritat. A l'origen el mot volia dir simplement ‘home vell', fins que es va començar a utilisar per a designar el cap d'una tribu beduïna a la península Aràbiga.

Variants del terme

És un terme equivalent al títul tuareg i amazic amghar, que significa ‘home gran' (per edat o poder); es dona a un cap que serveix d'enllaç entre la tribu i l'amenokal. En alguns grups amazics, principalment a la Cabília, l'amghar és el cap de l'assemblea de notables; entre alguns grups amazics del Marroc el cap de l'assemblea o jamaa s'anomena muqàddam i l'amghar és el que té el poder per la força i no per elecció. A la regió del golf Pèrsic este tractament es fa servir per a referir-se a persones prominents, generalment alts càrrecs polítics o homes de negocis (de fet, en l'opinió pública occidental, este títul es relaciona quasi exclusivament en els potentats del petroli). Va ser utilisat com a títul oficial pels monarques del Kuwait fins que este estat va ingressar a la Lliga Àrab el 1961 i va adoptar la denominació d'emirat (els seus dirigents llavors passaren a ser designats com a emirs o prínceps). En l'islam en freqüència designa de manera genèrica els homes versats en religió (com un equivalent d'ulema o alfaquí). En una confraria sufí, el xeic és el mestre espiritual o el títul respectuós donat a un sant. Els àrabs cristians també solen usar-lo de la mateixa manera. Els grans caps religiosos o líders de confraries utilisen sovint xeic (xaykh) com afegit al seu nom per indicar esta distinció. El mot també s'empra com a simple tractament de cortesia dirigit a les persones grans; seria l'equivalent del terme català avi, sense cap connotació de parentiu en el qui parla. No obstant això, este ús és delicat, ja que en determinats contextos pot utilisar-se per a fer vore a algú que és vell o que ho sembla. En molts llocs (tant del món àrab com de països musulmans no àrabs) ha devingut nom propi, Xaykh. A l'Àfrica occidental són molt utilisades en este sentit les formes Cheïkh, Sékou o Cheikou, escrites «a la francesa». Encara que no sigui massa corrent, el mot també es fa servir al femení (شيخة) per a referir-se a la muller o a la filla d'un xeic o, en els països àrabs, a les dones riques. En el sufisme designa el mateix xeic (mestre o guia), ja que este càrrec pot ser ocupat per dones.

Referències

• Enciclopèdia de l'Islam, IX, 410