Anar al contingut

Diamant en bruto

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Una mostra de diamants en bruto, cúbics i octaèdrics

Es denomina diamant en bruto a un diamant en el seu estat natural, és dir, que no ha segut tallat ni processat. Quan està cristalizado, es presenta en diverses formes, com octaedres (bipirámides de huit costats), gavetes i maclas de cares triangulars, encara que la major part de les pedres extretes són masses fibrosas i irregulars.

També pot ser una peça que no ha desenrollat totalment la seua estructura cristalina, i que per lo tant, posseïx una lluentor reduïda, producte de que no s'haja completat el procés que implica temperatures i pressions extremes baix terra, que fa que els àtoms de carbono es fusionen en una estructura específica.[1]

Diamant en bruto en la seua matriu rocosa

La majoria dels diamants en calitat de gemas es recuperen de depòsits secundaris o de torrentada, per lo que solen presentar superfícies externes sense lluentor i desgastades, a sovint cobertes per una película opaca, l'aspecte de la qual recorda a "trossos de carbonat de sodi", encara que casi sembre és possible apreciar en major o menor mida la seua estructura cristalina, com ha segut el cas de la troballa històrica d'algunes peces de gran tamany. En el cas dels diamants en bruto procedents de mines profundes, la localisació dels diamants exigix l'examen tant de les vetes que queden expostes en anar extraent la matriu rocosa, com dels propis fragments de roca generats, en els que es localisen els diamants en bruto utilisant fluorescència de rajos X.[2]

Dins dels diamants en bruto es poden distinguir tres varietats:[3]

  • Cristals aïllats molt purs (diamants pròpiament dits), en la condició de pedres precioses.
  • Esferes de bort o bales, masses denses, irregulars i fibrosorradiadas.
  • Carbonados o diamants negres, vores rodades del tamany d'un pésol i aspecte similar al del coque.


Referències

[editar | editar còdic]
  1. «Raw Diamond». whatdoesthatlooklike. Consultat el 30 de juliol de 2020.
  2. G. E. Harlow (1998). The nature of diamonds, Cambridge University Press, p. 223. ISBN 0521629357.
  3. (1971) Atles de Mineralogia, Jover, S.A., pp. B/3.