Anar al contingut

Cornado

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Cornado
Per a atres usos d'este terme vore Cornado (desambiguació).
Cornado falcat en Toledo durant el regnat de Sancho IV de Castella (1284-1295).
Cornado navarrés falcat en 1757, regnant Fernando VI d'Espanya.

El cornado (forma sincopada de coronat) és el nom vulgar de vàries monedes de vellón (aleació d'argent i coure) dels regnes de Castella i Navarra, falcades en el cas castellà des de l'época de Sancho IV de Castella (XIII) fins als Reis Catòlics (XVI), mentres en el cas navarrés el seu acunyament es va prolongar a lo manco fins al XVIII.[1][2]

L'apelatiu de cornado derivava que la moneda representava en el seu anvers el cap coronat del rei.

En l'any 1286, dèu cornados equivalien a un maravedí, i huit cornados a un sòu. Els seus successors els varen falcar posteriorment en una menor calitat d'aleació. En l'época una miqueta anterior de Gonzalo de Berceo, dos cornados equivalien a un diners.

Referències

  1. ↑ El cornado en maravedis. org Consultat el 3-1-11
  2. ↑ El cornado en Mundimoneda. com Consultat el 3-1-11