Anar al contingut

Diners (moneda)

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià


Els diners (del llatí denarius) va ser la moneda de menor valor del Imperi carolingio, que va perdurar fins a l'época moderna en els sistemes monetaris derivats del carolingio. En la Marca Hispànica, per eixemple, les varen falcar Carlomagno i Ludovico Pío. En l'establiment del poder carolingio s'inicia la moneda aragonesa en l'aparició dels diners dels diferents regnes i comtats, que cada volta tenen menor valor.

Història

Diners d'Alfonso II. Inscripció: Anvers: ALFONS. REX, Revers: ARAGON.

El nom de 'diners' fa referència per antonomàsia al diners jaqués que es documenta per volta primera en Aragó en el rei Sancho Ramírez (1063-1094). El seu tipo més freqüent és el de l'anvers en perfil del rei i la creu procesional sobre refillol en florituras de branques als costats, image que en l'Edat Moderna s'associarà a l'emblema de la carrasca de Sobrarbe i que apareixerà en el primer quarter del escut d'Aragó. Varen emetre diners cecas en Jaca i Monsó en el nom, en algunes d'eixes emissions, d'Aragó.[1]

En Alfonso II d'Aragó els diners jaqués va mantindre la seua llei; posteriorment, Jaime I el Conquistador la va reduir, reduint la seua gruixa a la mitat. En Jaime II va escomençar a falcar diners també Sariñena i en l'Edat Moderna, per al regne d'Aragó, el taller principal és Saragossa.[1]

A partir de 1612, com els diners valia tan poc, es va generalisar l'acunyament de vàries monedes en un valor superior, com el sòu i la lliura, fins que Felipe V suprimix en la Corona d'Aragó la circulació dels diners al final de la Guerra de Successió Espanyola.

Diners de Pedro el Gran.
Erro al crear miniatura:
Revers en el tipo aspado o creuat: el croat.

Tipos de diners emesos pels reis de la Casa d'Aragó

  • Diners d'argent: moneda d'argent de pes aproximat a un gram d'argent fi.
  • Diners de vellón: moneda d'un gram que contenia aproximadament 0,35 grams d'argent i el restant cobre. Esta moneda va ser molt popular durant l'Edat Mija i es va falcar en Jaca, en distintes cecas del Regne d'Aragó en el nom de diners jaqués i en els diferents comtats catalans en el tipo creuat, que donarà nom al croat.
  • Diners de cuaterna: moneda que contenia una tercera part d'argent, creada en temps de Pedro II d'Aragó.
  • Diners de terna: sorgix al final del regnat de Pedro I d'Aragó, estos diners tan sols contenia una quarta part d'argent.

Vore també

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 «Diners jaqués». Glossari numismàtic.

Bibliografia

  • V; V, {{{nom2}}}; V, {{{nom3}}}; V, {{{nom4}}} (2009). Diccionari de numismàtica, Ministeri de cultura, Secretaria general tècnica, Subdirecció general de publicacions, informació i documentació. ISBN 978-84-8181-405-7.
  • V, Aloiss (1865). Descripció general de les monedes Hispà-cristianes des de l'invasió dels àraps (en és), N. R. Milacre. Està disponible baix la Domini públic (CC0)
  • V, Felipe (1946). La moneda espanyola (breu història monetària d'Espanya), Barcelona: Alberto Martín.