Galeria filtrante

Galeria filtrante

La galeria filtrante o galeria de captació és una estructura subterrànea construïda per a alcançar un aqüífer l'estructura permeable del qual està dissenyada en la finalitat de captar les aigües subterrànees. A diferència dels pous, que es construïxen en la mateixa finalitat, la galeria filtrante és aproximadament horisontal. La galeria pot terminar en una cambra de captació a on generalment s'instalen les bombes hidràuliques per a extraure l'aigua acumulada. En atres casos la galeria pot tindre una finalitat mixta de captació i conducció prolongant-se directament o per mig d'obres auxiliars (aqüeductes, canalisacions) fins al lloc a on es va a aprofitar l'aigua, per eixemple fonts.

Les galeries filtrantes modernes freqüentment són més semblants a un dren. És dir, estan constituïdes per un tubo perforat, enterrant i rodejat d'un estrat filtrante. S'utilisen també a l'interior del caixer d'un riu, paralel a est. L'aigua captada es conduïx a una cambra des de la qual pot ser bombejada, o conduïda per gravetat fins al lloc del seu aprofitament.

Este sistema de captació va ser amprat en assiduïtat pels romans, que varen deixar abundants mostres del mateix en la zona de Mèrida (Coa de Bou, el Borbollón) i fòra d'ella.

També és un dels sistemes d'obtenció de l'aigua subterrànea utilisats en les illes Canàries. Pel sol volcànic i altament poroso, l'aigua provinent de la pluja o del desgel dels cims de les illes es filtra per la roca i s'acumula en importants aqüífers subterràneus. Les precipitacions desiguals aixina com l'orografia del terreny desaconsellen la creació d'embassaments en les illas de Tenerife i La Palma, per lo que des de fa varis sigles s'utilisen galeries per a l'obtenció d'aigua. les galeries es perforen en les cims en forma de túnels fins a aplegar als dics volcànics naturals que retenen l'aigua compartimentada en l'interior del terreny. Es calcula que en Tenerife existixen una miqueta més de mil galeries que en el seu conjunt sumen una llongitut de 1700 quilómetros. El 90% de l'aigua consumida en estes illes prové de galeries i pous i solament un 10% prové d'atres métodos d'obtenció com els embassaments a cel obert o la desalinización d'aigua de mar.

A voltes, si el tamany de la galeria ho permet, poden realisar-se perforació en l'interior (tal és el cas de la «Galeria dels Suïssos» en Alacant).

La cultura precolombina Naixca també va utilisar les galeries filtrantes per a arreplegar aigua, un ben escàs en eixa zona de Perú.

Un sistema tradicional d'obtenció d'aigua, englobat dins dels cridats per la FAO «Sistemes de Recolecció d'Aigües», ho componen els qanats o foggaras del Nort d'Àfrica, les «mines d'aigües» de Canàries, «galeries en lumbreras» en el surest de la península ibèrica; o les «galeries filtrantes» mexicanes, es tracta d'ingenioses obres destinades a captar l'aigua subálvea dels barrancs o menuts caixers, per mig de trincheres cobertes que travessen diagonalment el caixer.