Guerra de Cremónides
La Guerra de Cremónides (267 a. C. - 261 a. C.) es va disputar per una coalició de ciutats-estat gregues contra la dominació del Regne de Macedònia.
Causes
Els orígens de la guerra cal situar-los en el desig persistent de moltes ciutats-estat gregues, sobretot Atenes i Esparta, de restaurar la seua perduda independència, junt en l'intenció de Ptolomeo II Filadelfo d'aumentar el descontent de l'esfera d'influència del seu rival macedonio. Les ambicions de Ptolomeo II Filadelfo sobre la mar Egeo es veen amenaçades per la flota d'Antígono II Gonatas, aixina que va crear una coalició antimacedonia en Grècia. Es va concentrar especialment en la seua amistat en Atenes, proveint-la de gra.
Desenrolle
La facció antimacedónica en Atenes, liderada pel estoico Cremónides, va pujar el poder i va declarar la guerra a Macedònia, possiblement en l'autumne de 268 a. C. El primer any del conflicte solament es varen vore chicotetes escaramuzas, encara que generalment acabaven favorablement per a la coalició antimacedónica. No obstant, despuix de les poc decisives campanyes de 266 a. C., la guerra va escomençar a tornar-se en contra de les ciutats-estat i en 265 a. C. Antígono II va ser capaç de véncer en una decisiva batalla a les afores de Corinto, en la que el rei espartano Areo I va morir.
En el seu principal aliat derrotat i un eixèrcit massa debilitat per a enfrontar-se en solitari als antigónidas, els atenienses varen poder fer poc més que esperar despuix de les seues muralles i aguardar a que Ptolomeo els manara ajuda abans de l'inevitable sitie. Desafortunadament per a ells, Filadelfo no va estar llest per a manar una gran expedició fins a despuix que Atenes va ser rendida per fam en 262 a. C. o 261 a. C.
Referències
Peter Green, Alexander to Actium: the historical evolution of the Hellenistic age. University of Califòrnia Press, 1993, ISBN 0-520-08349-0
- Este artícul conté una traducció derivada de «Guerra de Cremónides» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.