Calauria
Calauria (en grec, Καλαυρεία) és el nom d'una illa i antiga població grega d'Argólide. Actualment l'illa es denomina Poro.
El Periple de Pseudo-Escílax senyala que l'illa de Calauria tenia un perímetro de trescents estadis i tenia una ciutat i un port.[1]
Demóstenes la cita com el lloc a on es desbandó l'eixèrcit del ateniense Timoteo per carir de paga.[2]
Existia una tradició segons la qual, en un principi Calauria estava consagrada a Apolo i Delfos a Poseidón i posteriorment varen permutar els llocs. El cas és que en l'illa es trobava un important temple de Poseidón, la sacerdot del qual era una donzella que permaneixia allí fins que tenia edat de casar-se. Entorn a este lloc de cult existia una anfictionía que, segons Estrabón, estava formada per les ciutats d'Hermíone, Epidauro, Egina, Atenes, Prasias, Nauplia i Orcómeno Minia, encara que els d'Argos pagaven el tribut de Nauplia i els d'Esparta pagaven el de Prasias.[3][4]
En Calauria es va enverinar Demóstenes i va morir quan, estant refugiat en el temple, estava a punt de ser detingut per soldats d'Antípatro. En l'illa s'ubicava la seua tomba.[5][6][3]
De Calauria era célebre l'escultor Pisón.[7]
Arqueologia
[editar | editar còdic]Calauria va ser excavada per equips d'arqueòlecs suecs en 1894 baix la direcció de Samuel Wide i Lennart Kjellberg junt en l'arquitecte Sven Kristenson. Entre les troballes destacades d'eixa excavació figuren algunes inscripcions i ofrenes votivas com a grans calderos de bronze, aríbalos, figurillas de terracota i de bronze, una fitora de bronze i un cap d'un aixeta en un caldero de bronze (este últim datat en el VI)[8]
Posteriorment, des de 1997 s'han realisat noves excavacions a on es va trobar una estructura en vàries habitacions que pertany al periodo Heládico Recent IIIC, al final de l'Edat del Bronze i que podria haver segut un lloc destinat al cult. D'esta época també s'han trobat tres menuts discs d'or, un recipient de bronze i restants de grans crateras, estos mesclats en grans ánforas en un edifici del final de l'Edat del Ferro o de el VIII, que es trobava baix del cridat edifici D. Este últim va ser construït a finals de el IV, de la mateixa manera que els edificis C i E. L'edifici I es considera que servia de propileu. Per una atra part, el temple de Poseidón va ser construït en el VI, encara que el seu cult va ser anterior. Les pedres del temple varen ser reutilisades en époques posteriors per a la construcció d'atres edificis. La stoa millor conservada d'este temple es coneix com a edifici A i pertany a finals de el V
És destacable també una cisterna al nort de l'edifici D a on, junt a restants de ceràmica, s'han trobat abundants ossos d'animals com a gossos i serps.
També s'ha trobat, en l'anomenada àrea I, una gran estructura rectangular de finals del periodo helenístico i que va estar en us fins al periodo romà. L'estructura, que va tindre dos fases de construcció, consta de varis espais que varen tindre funcions de cuina, d'almagasenament i comercial.
[9][10] Molts de les troballes de les diferents excavacions s'exhibixen en el Museu Arqueològic de Poros.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Periple de Pseudo-Escílax, 52.
- ↑ Demóstenes XLIX,13.
- ↑ 3,0 3,1 Estrabón VIII,6,14.
- ↑ Nauplia va passar de dependre d'Argos cap a l'any 600 a. C., mentres Prasias va ser possessió de Esparta en determinades époques històriques.
- ↑ Plutarco, Demóstenes, 29.
- ↑ Pausanias II,33,2-3.
- ↑ Pausanias X,9,8.
- ↑ Programa d'excavacions de Calauria: les investigationes de Wide, Kjellberg i Welter, en la pàgina de l'Institut Suec d'Atenes (en grec)
- ↑ Programa d'excavacions de Calauria: investigacions entre 1997 i 2006, en la pàgina de l'Institut Suec d'Atenes (en grec)
- ↑ Les excavacions en Calauria en 2010, en la pàgina de l'Institut Suec d'Atenes (en grec)
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Calauria» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.