Anar al contingut

Prasias

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Per a atres usos d'este terme vore Prasias (Ática).
Mapa en algunes de les principals ciutats de l'antiga Argólida a on s'aprecia l'ubicació de Prasias al suroest del golf Argólico.

Prasias (en grec, Πρασιαί) és el nom d'una antiga ciutat grega que a voltes és citada dins de la regió d'Argólide i unes atres en la de Laconia.

Va deure pertànyer a Laconia entre mediats de el VI i començos de el III, i a partir de llavors va passar a pertànyer a Argólide.[1]

És mencionada per Tucídides en el marc de la guerra del Peloponeso. En l'any 431 a. C. va ser arrasada i saquejada pels atenienses baix el mando de Pericles i en l'any 414 a. C. va ser novament arrasada per una atra expedició ateniense que va acodir a ajudar a Argos posat que els lacedemonios havia devastat el seu territori.[2]

Va ser una de les ciutats preses per un eixèrcit espartano dirigit per Licurgo que va invadir Argólida en l'any 219 a. C.[3]

Estrabón ho ubica entre les possessions dels argivos i diu que pertanyia a l'Anfictionía de sèt ciutats que celebraven sacrificis en el santuari de Poseidón de Calauria.[4]

Pausanias la cita en el nom de Brasias com una de les ciutats dels eleuterolacones. L'ubica en la costa, a 200 estadis de Cifanta. Relata una tradició segons la qual la ciutat abans de hi havia cridat Oreatas i va canviar el seu nom per Brasias perque allí havia varat una caixa en la qual Cadmo havia introduït a Sigues-me-li i el seu fill recent naixcut, Dioniso. Es dia que allí havia segut sepultada Sigues-me-li, i que havia segut criat Dioniso per la seua nodriça Ino. Hi havia un santuari d'Asclepio i un atre d'Aquiles. Prop de Brasias hi havia una veta a on hi havia unes estàtues de bronze d'un peu de tamany: una representava a Atenea i les atres es creïa que podien ser els Dioscuros o els Coribantes.[5]

Es localisa en unes ruïnes que es troben prop de la població actual d'Hagios Athanasios, prop de Leonidio.[6]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Estrabón, Geografia llibres VIII-X, p.152, nota 526 de Juan José Torres Esbarranch, Madrit: Gredos (2001), ISBN 84-249-2298-0.
  2. Tucídides II,56; VI,105.
  3. Polibio IV,36,5.
  4. Estrabón VIII,6,2; VIII,6,14.
  5. Pausanias III,21,7; III,24,3-5.
  6. Estrabón, Geografia llibres VIII-X, p.133, nota 435 de Juan José Torres Esbarranch.


Referències

[editar | editar còdic]