Ásine
Ásine o Asini (, en griego: Ασίνη, romanizado: Asíni) és una localitat i una antiga ciutat d'Argólida, en la Perifèria de Peloponeso, Grècia. Com a conseqüència del pla de reforma de Calícrates en vigor des de giner de 2011 forma partix del municipi de Nafplio, del com és una unitat municipal.[1] Segons les senyes del cens de població de 2001 tenia 6.177 habitants.[2] Està al surest de dit municipi, junt al modern centre de Toló.[3][4]
Història
Ásine va ser una antiga ciutat grega de Argólida. Es trobava a escassos quilómetros de Nauplia. Homero la menciona com a part del regne de Diomedes, rei d'Argos.[5]
Originàriament va ser una ciutat dríope,[6] que va estar habitada des del Heládico antic fins al final del periodo geomètric. Després va ser abandonada i va tornar a ser un lloc habitat en el periodo helenístic.[7]
En 740 a. C., els argivos i el seu rei Erato varen mamprendre una expedició contra Ásine, li varen posar sitie i despuix d'una curta resistència dels sitiats, varen destruir la ciutat fins als seus fonaments, perque els seus ciutadans havien ajudat als espartanos al mando del seu rei Nicandro en el seu guerra contra Argos, i devastat el seu territori. Despuix de la destrucció, els argivos es anexionaron el territori de Ásine, els seus ciutadans la varen abandonar i es varen establir en la ciutat de Ásine en Mesenia, en la terra que els va ser donada pels espartanos.[8] Esta guerra, relatada solament per Pausanias, s'ha datat aproximadament, sobre la base de l'arqueologia, en la segona mitat de el VIII[9] Va ser reduïda a l'estatus de llogaret (kome).[10]
Cap a l'any 300 a. C., els macedonios varen construir fortificacions. La posició estratègica del lloc, destacada durant tota la seua història, va provocar que també el lloc fora fortificat per les tropes italianes durant la Segona Guerra Mundial.[11]
Excavacions
La seua localisació va ser descoberta pels arqueòlecs suecs Otto Frödin i Axel W. Persson, entorn a una acrópolis situada junt a la costa, prop de l'actual Toló, i en un atre tossal situat a l'oest anomenada Barbuna.[7] Les excavacions arqueològiques portades a terme des de 1922, en la participació del llavors príncip hereu Gustavo Adolfo de Suècia, han trobat l'acrópolis rodejada de murs que varen ser construïts en el periodo helenístic i reconstruïts en el periodo bizantí. Per una atra part, en el tossal de Barbuna, s'han trobat restants de murs del periodo geomètric tardà ademés d'una necròpolis micénica, i una atra del periodo geomètric. Les excavacions han segut portades a terme en la década de 1920 i després a partir de 1970 casi ininterrompudament pel Institut Suec d'Atenes junt en el Servici Arqueològic de Grècia.[12][13]
Referències
- ↑ Kallikratis law
- Archivat el 12 de juny de 2018 archivat en Wayback Machine. Ministeri Grec d'Interior (en grec)
- ↑ «Cense de 2001». Consultat el 11 de juliol de 2011.
- ↑ Lund University. «Digital Atles of the Roman Empire» (en en). Consultat el 25 d'octubre de 2023.
- ↑ Talbert, Richard (2000). Barrington Atles of the Greek and Roman World (en en), Princeton University Press, p. 58, and directory notes accompanying.
- ↑ Homero, Ilíada II,560.
- ↑ Heródoto, Història VIII.73.2
- ↑ 7,0 7,1 Estrabón, Geografia llibres VIII-X, p. 135, nota 445 de Juan José Torres Esbarranch, Madrit: Gredos (2001), ISBN 84-249-2298-0.
- ↑ Pausanias, Descripció de Grècia II,36,5.
- ↑ George Leonard Huxley, Early Sparta, Irish Academic Pr, Londres, 1970, p. 21. ISBN 978-0716505969
- ↑ Vollgraff, 1916, pp. 221-232.
- ↑ Ásine en Argólida, en la pàgina de l'Institut Suec d'Atenes (en anglés)
- ↑ Pàgina del Ministeri de Cultura de Grècia: Ásine (en grec)
- ↑ Pàgina de l'Institut Suec d'Atenes:Ásine (en anglés)
Bibliografia
- Frödin, Otto; Persson., Axel W.(2004).en Asine I: Results of the Swedish Excavations 1922–1930.Consultat el 26 d'octubre de 2023.(en en)
- Vollgraff, W (1916). Novae inscriptions Argivae (vol. 431), pp. 46-71, 219-238.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Ásine» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.