Tomba de fossa

Erro al crear miniatura:

Tomba en fossa del Círcul de tombes A d'época micénica (XVI) en Argólida, Grècia.

Tomba en fossa, la tomba de Fu Hao, dinastia Shang (1200 a. C.) en Anyang, província d'Henan, China.

Tomba en fossa de la tradició de les tombes de tir en l'oest de Mèxic (300 a. C. i 400 d. C.) en el Museu Nacional d'Antropologia de Mèxic.

Tomba en fossa del Senyor de Sipán (Sigle III) del intermig primerenc en Huaca Rajada, Saña, Perú

Una tomba de fossa o tomba de pou és un tipo d'enterrament format a partir d'una fossa profunda i estretix perforada en roca natural. Els cossos es coloquen en el fondo. Un grup relacionat de tombes de cambra i tombes de fossa incorpora també una chicoteta habitació o habitacions tallades lateralment en la base de la fossa per a la colocació dels morts. Estes tombas se solien agupar, fòra de les ciutats, en chicotets cementeris llimitats en forma circular per pedres estacades en el sol.

La pràctica d'excavar de tombes de fossa va ser molt àmplia, pero els eixemples més famosos són les de Micenas en Grècia, els cridats círculs de tombes (A i B) que daten d'entre 1650 a. C. i 1500 a. C., associades a l'arribada dels Grecs al Egeo (en alguns casos, en una segona onada d'arribada de grecs, assumint una migració protogriega durant els sigles XXIII i XVIII a. C., al principi del horisó Heládico Antic III). Estes tombes de fos tenien al voltant de 4 m de profunditat, en els morts colocats en cistas al fondo, junt en un ric aixovar funerari. La posició de la fossa s'indicava a voltes en una estela de pedra.