Georg Philipp Telemann

Archiu:Telemann.jpg

Georg Philipp Telemann

Georg Philipp Telemann (Magdeburgo, Sacre Imperi Romà Germànic, 14 de març^Jul./24 de març de 1681 ^Greg.-Hamburc, Sacre Imperi Romà Germànic, 25 de juny de 1767) va ser un compositor alemà del Barroc, l'obra del qual també va tindre característiques de principis del Classicisme, i al que es considera el compositor més prolífic de l'història de la música.

Pese a haver-se iniciat en la música de forma autodidacta, va decidir estudiar Dret en la Universitat de Leipzig. Va ser contemporàneu de Johann Sebastian Bach i de Georg Friedrich Händel. En una menuda autobiografia escrita per a la colecció “Grundlage einer Ehrenpforte” (Fonaments per a un Arc de Triumfo, 1739) del seu amic Johann Mattheson, Telemann va descriure en clarividencia i bon juí crític les seues primeres lliçons, posant en clar la seua postura renovadora davant la música del seu temps: «[...] per a la meua desgràcia, no obstant, vaig caure en mans d'un organiste que em aterrorizaba en la tablatura alemana (vell método de notació per a clau, orgue i llaüt, que usa números i lletres en lloc de notes), en la qual cosa ell tocava tan estirat com el yayo de qui havia heretat aquell sistema».

Dau lo prolífic de la seua obra, jamai va poder contabilisar el número de composicions que va escriure. Va realisar, ademés, numerosos viages, en els quals va ser absorbint els diferents gusts i tècniques musicals dels llocs que visitava per a despuix incorporar-los a les seues pròpies composicions. Va conseguir una série de càrrecs importants fins a culminar en el de director de música de les cinc iglésies més grans d'Hamburc, ya que va ocupar des de 1720 fins a la seua mort en 1767. A la seua mort, li va succeir el seu fillol Carl Philipp Emanuel Bach, fill de Johann Sebastian Bach.

Biografia

Georg Philipp Telemann va nàixer en Magdeburgo, actual capital de l'estat federat de Sajonia-Anhalt. La seua família no tenia particular interés en la música, ya que únicament un besyayo havia segut cantor en Halberstadt, i cap atre familiar havia tingut relació en ella.

El pare va fallir en 1685, deixant a càrrec de la viuda l'educació del jove Telemann. Contaven en ocupació en l'iglésia local i constituïen una família de classe mija alta. El chiquet va començar a descobrir la música als 10 anys d'edat, mostrant en seguida talent en compondre el seu primer opus als 12 anys. No obstant, esta aptitut no contava en el respal de la seua família; tement que Telemann seguira una carrera musical, la seua mare li va llevar tots els instruments i ho va enviar en 1693 a una nova escola en Zellerfeld, en l'esperança de que este canvi orientara al chicon cap a una professió més lucrativa. Factors clau per a que Telemann es convertira en el més famós músic de la seua época en Alemània varen ser el seu sentit de l'humor, una personalitat amigable, una tremenda confiança en sí mateix i una productivitat increible des de primerenca edat.

L'estratègia materna va fallar finalment perque el director de l'escola va observar el talent musical del nou alumne i va permetre que Telemann seguira component i ampliant els seus coneiximents en forma autodidacta. Per a l'época en que va completar els seus estudis en Hildesheim, Telemann havia deprés a tocar casi sense ajuda la flauta dolça, el orgue, el violí, la viola dona gamba, la flauta traversa, el oboe i el chalumeau, entre atres instruments musicals. Els seus viages li varen permetre aixina mateix conéixer nous estils musicals, i les seues primeres influències les va rebre de Johann Rosenmüller i Arcangelo Corelli.

En 1701, Telemann va ingressar en l'Universitat de Leipzig en la finalitat d'estudiar Dret, possiblement a petició de la seua mare. El nou intent no va durar més que lo que va tardar el seu talent en ser descobert, i en seguida li varen encarregar compondre música per a les principals iglésies de la ciutat. Al poc temps, va fundar un collegium musicum de 40 membres per a donar concerts de la seua música. A l'any següent ho nomenen director de l'Òpera de Leipzig i cantor d'una de les seues iglésies. La seua creixent fama comença a inquietar al compositor major Johann Kuhnau, la posició del qual com a director musical de la ciutat es posava en risc en ser nomenat Telemann cantor. Telemann també ocupava a molts estudiants en les seues produccions operístiques, restant-los temps per a participar en la música sacra promoguda per Kuhnau.

Finalment, Kuhnau va denunciar a Telemann per «músic d'òpera», pero encara després de la partida d'este últim, no va conseguir recuperar als intérprets que havia perdut.

Telemann va abandonar Leipzig en 1705 per a actuar com mestre de capella en la cort del comte Erdmann II en Sorau. Allí es familiarizó en l'estil francés de Lully i Campra, component vàries oberturas i suites durant els dos anys que va estar en el lloc. L'invasió d'Alemània pels suecs va obligar a la cort de Erdmann a evacuar el palau. Es creu que Telemann va visitar París en 1707 i després va ser nomenat cap de cantores en la cort d'Eisenach, a on va conéixer a Johann Sebastian Bach. El principal càrrec obtingut per Telemann va ser el seu nomenament en 1721 com a director musical de les cinc principals iglésies d'Hamburc, ya que conservarà el restant de la seua vida. Allí va escriure dos cantata per a cada llitúrgia dominical, aixina com una atra música sacra per a ocasions especials, ademés d'ensenyar vora i teoria de la música, i dirigir un atre collegium musicum, que realisava un o dos concerts per semana. Telemann també va dirigir l'òpera local durant uns pocs anys, pero açò li va significar una fallida financera.

Quan el lloc de Kuhnau en Leipzig va quedar vacant, Telemann es va presentar com a candidat, resultant aprovat pel concejo municipal d'entre sis postulantes. No obstant, va rebujar el nomenament, encara que no sense abans usar-ho com a excusa per a obtindre un aument de sòu en el seu càrrec d'Hamburc. Davant la persistència de la vacant, el concejo de Leipzig va seleccionar a Christoph Graupner, qui tampoc va acceptar el nomenament. El que va assumir finalment el lloc va ser Johann Sebastian Bach. Telemann va incrementar igualment els seus ingressos en Hamburc en varis càrrecs menors en atres corts i en la publicació de volums de la seua pròpia música.

La seua producció musical va escomençar a declinar a partir de 1740 i es va enfocar més enèrgicament en escriure tractats teòrics. Durant esta época va treballar ademés en alguns jóvens compositors, com Franz Benda i el seu fillol, Carl Philipp Emanuel Bach.

Després de la mort del seu fill major Andreas en 1755, Telemann va assumir la responsabilitat de criar al seu net Georg Michael Telemann, iniciant l'educació musical del futur compositor. Molts dels seus oratorios provenen d'esta época. En els últims anys, la seua vista va escomençar a deteriorar-se, i este problema li va dur a disminuir la seua activitat a partir de 1762. A pesar d'això, va seguir component fins a la seua mort, el 25 de juny de 1767 als seus 86 anys d'edat.

Obra

El Llibre Guinness dels récorts va mencionar a Telemann com el compositor més prolífic de tots els temps, en més de 800 obres acreditades. El catàlec temàtic de les seues obres publicat en la década de 1980 arreplega més de 3000 composicions de la seua autoria, moltes perdudes.

Vàries d'estes peces perdudes varen ser descobertes recentment per musicólogos de relleu, com Jason Grant. Molts dels manuscrits varen ser destruïts durant la Segona Guerra Mundial.

Telemann va ser molt famós durant la seua vida i per moltes décades despuix de la seua mort. No obstant, per a principis de el XIX les seues obres s'interpretaven en menor freqüència. L'última presentació pública d'importància d'una de les seues obres, Der Tod Jesu, fins a ya alvançat el XX es va efectuar en 1832. Ademés, l'edició de 1911 de la Enciclopèdia Britànica, que inclou llarcs artículs sobre Bach i Händel, no menciona a Telemann.

L'interés per l'obra de Telemann va renàixer a principis de el XX, junt en la recuperació dels instruments musicals barrocs i la renovada atenció sobre la música. Actualment numerosos conjunts en tot lo món interpreten la seua música, que està ademés disponible en incontables gravacions.

Música per entregues

En 1728, Telemann va fundar Der getreue Musikmeister, un periòdic quinzenal de quatre folis a on incloïa lliçons de música, composicions pròpies i d'atres autors, tals com Keiser, Pezold, Görner, Bonporti, Zelenka, Ritter i Stoltzer. Es considera que és una de les primeres publicacions periòdiques de música que han existit, incloent la particularitat de que moltes sonates, suites i atres composicions de certa llongitut continuaven el seu desenroll en la següent edició, obligant aixina als melómans a adquirir el pròxim eixemplar. Esta estratègia comercial alvança lo que varis sigles despuix seria una pràctica comuna.

Solament es conserven 20 edicions d'esta publicació. La majoria no està datada, per lo que es desconeix en exactitut la cantitat total d'eixemplars que es varen publicar, ni el temps que va durar tan ingeniosa experiència periodística.

Música sacra

El catàlec de les obres de Telemann registra 406 composicions sacras, que inclouen 13 cantata, 23 cantata fúnebres, 60 oratorios i passions, 32 salms, 16 motets, vàries de les quals s'han perdut.

Entre este gènero de composicions, es detallen alguns eixemples:

Òpera

Entre les obres conegudes de Telemann es troben quaranta òperes, de les quals la més coneguda és la comèdia Pimpinone, estrenada en l'any 1725. Atres òperes seues són Demócrito (1703), Germanicus escrita en 1704, revisada en 1710, i es va estrenar en 2007; Cajus Caligula (1704), Der Gedultige Socrates (1721) i Don Quixot (1761).

Comentaris sobre Telemann

Una obertura, interpretada per al començ d'una òpera, requerix un inici magnífic i gravitante, un tema principal preparat en lluentor i una bona mescla de diferents instruments, com a oboes, flautes i cornos. S'origina en França. Lully va compondre bons eixemples, pero alguns compositors alemans ho han superat, entre uns atres principalment Händel i Telemann

Johann Joachim Quantz, 1752

Particularment he sentit alabanzas sobre el significatiu Sr. Telemann en el sentit de que sàpies cóm respectar el gust de tots els melómans. A voltes seguix als estrangers, a voltes als francesos, generalment inclou una mescla d'estils en les seues peces musicals. Evita tots els excessos tècnics que podrien agradar només als mestres, i preferix l'amable alternança de tons a la busca d'efectes artificiosos. ¿I qué és més raonable que açò?

Johann Christoph Gottsched, 1728

Discografia (Selecció)

• Cantata de Cambra i trio sonates:Christine Brandes (#soprano), Jennifer Lane (mezzo), Música Pacifica - Dorian Recordings DOR-93239

• Overtures:Collegium Instrumentale Brugense - dir. Patrick Peire - Brilliant Classic 94411 - 8 CDs- (2012)
• Trauer-Actus (Cantata): Johanna Koslowsky (s), Elisabeth Popien (a), Wilfried Jochens, Hans Jörg Mammel (t), Stephan Schreckenberger (b),Cantus Kölln dir. Honreu Junghänel - Harmonia Mundi - HMC 901768
• Telemann alla polacca Concerti & Suites: Rebel dir.Jorg-Michael Schwarz - Dorian Recordings - DOR-93302
• Suites i Conciero per a flauta dolça i orquesta : Maurice Steger (flauta dolça), Akademie für Alte Musik Berlin - Harmonia Mundi - HMC 901917
• Tafelmusik: Florilegium en Walter van Hauwe (flauta dolça) - Channel Classics - CCS 19198
• Quartet parisenc Nº1 - Freiburger Barock Consort - Harmonia Mundi - HMC 90178
• Suites per a orquesta :Akademie für Alte Musik Berlin - Harmonia Mundi - HMC 901654
• "La Bizarre" Suites: Akademie für Alte Musik Berlin - Harmonia Mundi - HMC 901744
• Oboe Concertos: Heinz Holliger (oboe), Camerata Bern -Archiv Produktion - 477 5002
• Trio Sonates: Bart Schneeman (oboe); Siebe Henstra (org); Pieter Wispelwey (cello); Frans Robert Berkhout (fagot) -Channel Classics -CCS 14098
• Flötenquartette - Quartets de flauta: Música Antiqua Köln -Archiv Produktion -477 537-9
• Viola dona Gamba: Lorenz Duftschmid (v dona g) Harmònic Tribut Àustria dir.Lorenz Duftschmid - Arcana - A42
• Tafelmusik: Florilegium en Walter van Hauwe (flauta dolça) -Channel Classics -CCS 19198
• Quartets parisencs Vol. 3: Florilegium - Channel Classics - CCS SA 21005
• Dò Quixote: Drottingham Baroque Ensemble - CD - Universe 1226 - (2002)
• Cornett Cantata : Telemann Chamber Orchestra, Michaelstein - dir.Ludger Remy - CD- Universe 999542 (1998)
• Tafelmusik en Hummel i Richter: Eugen Duvier, B0001XNXXPO

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Georg Philipp Telemann.
• Plantilla:IMSLP
• Partitures d'cantata de Telemann en kantoreiarchiv.de.
• Música de Telemann en Werner Icking Music Archive.
• Georg Philip Telemann en El Poder de la Paraula.
• Suite burlesque de Quixote Gravació .ogg - Arthur Fiedler - The Arthur Fiedler Sinfonietta - 1940]