Diti

En el hinduisme, Diti és una deesa de la Terra, mare dels maruts (en Rudra)^{cita requerida} i mare dels daitias (en Kasiapa).

Nom sánscrito

• diti, en el sistema AITS (alfabet internacional per a la transliteraació del sánscrito).
• दिति, en escritura devanagari del sánscrito.
• Pronunciació: /díti/.
• Etimologia: possiblement sorgix de l'antiquíssim nom Áditi (possiblement anterior al sánscrito), pero que en sánscrito podria significar ‘la que no està nugada’, sent dita: ‘nugat, subjectat en lligaces’
  • tallar en dos, dividir
  • llarguea, generositat

Història del nom

En el Rig-veda (el text més antic de l'Índia, de mitan del II mileni a. C.) es menciona la paraula diti en el sentit de ‘llarguea’, ‘generositat’, i també podria ser la personificació de la llarguea; en eixe cas ya seria una deesa.

En el Atharva-veda (7, 7, 1) ―aproximadament de finals del II mileni a. C. o principis de l'I a. C.― és el nom d'una deesa com a mera contrapart de la deesa Áditi, tal com el terme sánscrito sura (deu) va aparéixer com a mera contrapart del més antic terme asura, en el que la a inicial es va prendre com a partícula negativa. També va aparéixer en eixa época en el Vayasanei-samjitá 18, 22.

Ya en el text épico-religiós Majabhárata (del sigle III a. C.), Diti és una de les xixanta filles de Prayápati Daksa (fill del deu Brahmá de quatre caps), un dels yayos de la creació, deu de l'habilitat en els rituals i rei). La seua mare era Virni.

Bibliografia

• Kinsley, David: Hindu goddesses: vision of the divine feminine in the hindu religious traditions (‘deeses hinduistes: la visió del diví femení en les tradicions religioses hinduistes’). ISBN 81-208-0379-5.
• Dallapíccola, Anna: Dictionary of hindu lore and legend (‘diccionari de les tradicions i llegendes hinduistes’). ISBN 0-500-51088-1.