Anar al contingut

Divinitats hinduistes

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
(Redirigit des de «Divinitats hinduistas»)
Divinitats hinduistes
Eixemples de divinitats hindús (des de dalt): Brahma, Sarasvati, Laksmí, Vishnu, Shiva, Durga, Harihara i Ardhanari.

Les divinitats hindús són els deus i deeses del hinduisme. Els térmens i epítets de la deïtat dins de les diverses tradicions del hinduisme varien i inclouen als Deva, Deví, Íshwara, Íshwari, Bhagaván i Bhagavati.

Les deïtats del hinduisme han evolucionat des de l'era védica (segon mileni a. C.) fins a l'época medieval (primer mileni d. C.), regionalment en Nepal, Índia i el surest asiàtic, i en les diverses tradicions del hinduisme. El concepte de deïtat hindú varia des d'un deu personal com en l'escola de yoga de la filosofia hindú, fins a 33 deïtats védicas i centenars de purànics del hinduisme. Estes deïtats tenen personalitats distintes i complexes, pero també se'ls sol associar als conceptes deidificados de Púrusha i Prakriti; o inclús en la doctrina Vedanta li les veu com a aspectes (qualitats) de la mateixa Realitat Última o Superior deidificada cridada el Gran i/o Absolut Brahman.

Des de l'antiguetat, l'idea de l'equivalència ha segut apreciada per tots els hindús, en els seus texts i en l'escultura de principis del primer mileni en conceptes deidificados com Harihara (mitat Vishnu, mitat Shiva) i Ardhanari (mitat Shiva, mitat Parvati), en mits i temples que els representen junts, nomenant que són lo mateix. Els cults a les principals deïtats han inspirat les seues pròpies denominacions de tradicions hindús, com el visnuisme, el shivaísmo i el saktisme, pero en mitologia, gramàtica ritual, teosofia, axiología i policentrisme compartits. Algunes tradicions hindús, com el smartisme de mitan del primer mileni d. C., han inclós múltiples deïtats principals com a manifestacions henoteístas de Saguna Brahman i com un mig per a realisar Nirguna Brahman.

Les ilustracions de les deïtats principals inclouen a Vishnu, Laksmí, Shiva, Parvati (Durga), Brahma i Sarasvati. Les deïtats hindús estan representades en varis icons, en pintures i escultures, cridades murtis i pratimas. Algunes tradicions hindús, com les antigues chárvakes, varen rebujar totes les deïtats i el concepte de deu o deesa; mentres que els moviments de l'era colonial britànica de el XIX, com Arya Samaj i Brahmo Samaj, varen rebujar les vàries deïtats i varen adoptar i varen difondre el sincretisme en conceptes monoteistes similars a les religions abrahàmiques. Les deïtats hindús han segut adoptades en atres religions, com el jainisme; i inclús adoptats i adaptats en els cults i religions de les regions fòra de l'Índia, com en les predominantment budistes Tailàndia i Japó, a on continuen sent venerades en temples o arts regionals.

Dins de la cosmologia hinduista, existixen variats mits hindús de deïtats primordials i deïtats creadores, destacant Brahma com a agent creador.

En els texts antics i medievals del hinduisme, el cos humà es descriu com un temple, i les deïtats es descriuen com a parts que residixen en ell, mentres que Brahman (Realitat Absoluta, Deu) es descriu com el mateix o de naturalea similar, que l'Atman (yo, ànima), que els hindús creuen que és etern i està dins de cada ser viu. Les deïtats en el hinduisme són tan diverses com les seues tradicions, i un hindú pot elegir ser politeiste, panteísta, monoteiste, monista, agnòstic, ateu o humaniste.

Deidad suprema hinduista

[editar | editar còdic]

Tots els hinduistes adoren a un ser suprem, encara que siga la personificació de diverses deïtats en noms diferents. Açò és perque les persones de l'Índia en les seues cultures i llengües diferents han entés un deu suprem a la seua manera única. Tradicions regionals i familiars poden jugar una gran part per a influir esta elecció.[1] A través de l'història les quatre denominacions principals que varen sorgir a partir dels deus de la Trimurti i les seues consortes són — Saivismo, Shaktismo, Vaishnavismo i Smartismo. Per a Saivites, el deu és Shiva. Per a Shaktas, la deesa Shakti és el ser suprem. Per a Vaishnavites, senyor Vishnu és Deu. Per a Smartas —els qui veuen totes les deïtats com a reflexions del deu— l'elecció de Deidad queda al devot. En canvi per al cas de Brahma, a pesar de la seua importància com Deu creador, en l'Índia no se li rendix un cult significatiu.

Aixina, dins de les religions hindús, existents diferents deïtats catalogades com la deïtat principal. Segons els shivaísta, el deu Suprem és Shiva, mentres que per als vishnuistes el deu Suprem és Vishnu (encara que adorat especialment en els seus dos avatars principals, Krishna i Branca). Igualment destaca el cult a Dattatreya com a avatar de la Trimurti. A la seua volta la deïtat principal sol estar representada com la personificació de Púrusha, i la seua consorte com la representació de Prakriti.

Respecte al cult a deus suprems antics del Vedismo com Indra, Agni o Suria, els seus cults varen deixar de ser significatiu en el hinduisme.

Respecte al Shivaísmo, una atra manifestació de Shiva és Mahadeva, el qual lliteralment significa “Senyor de tots els senyors(o el deu de deus).”. Shiva és també conegut com Maheshvara, el senyor gran, Mahadeva, el deu gran, Shambhu, Hara, Pinakadhrik, portador de l'astral i Mrityunjaya, conquistador de la mort. És el cònjuge de Shakti, la deesa. També està representat per Mahakala i Bhairava, el terrible, aixina com moltes atres formes que inclouen Rudra.[2]

Un, el ser Suprem és adorat en el hinduisme, ajudat per atres deus o Devas.

En occident el concepte més popular com a cult Hinduista cap a una deïtat todopoderosa, és la creència en l'absolut Brahman com a representació més propenca i equivalent a Deu en el hinduisme, sent lloes demés deïtats solament un reflex d'ell; no obstant a pesar de la seua descripció, no és la deïtat més popular en l'Índia degut principalment per ser un concepte considerat molt abtracto en comparació als cults més populars.

Cult a les deeses

[editar | editar còdic]

Dins dels cults a les deïtats femenines (Devis) com deïtat principal, el concepte de deesa Durga com la deesa suprema emergix de la lliteratura religiosa històrica com un terme per a definir la naturalea potent i influent de deïtats femenines en l'Índia. A lo llarc de l'història, les deeses han segut retratades com la mare de l'univers, a través dels poders del qual és creat i destruït. Els canvis graduals en el seu credo a través del temps en la forma i el concepte de Bhuvaneswari, expressant cóm les distintes deïtats duen el poder de l'univers en els seus muscles. En el credo Shakti ella és todopoderosa, la representació de Śakti, i a la seua volta de l'orige de Prakriti. Hi ha una possibilitat de que prenga avatars com Parvati per a unir-se en el seu marit Shiva; o present formes de sincretisme en atres deïtats femenines tals com Ammavaru o Áditi.

Vedas i Upanishads

[editar | editar còdic]

Més tart varen ser escrits els vedas en a on les tres manifestacions de deu apareixien en el guion, sent "Brahma, Maha Vishnu i Mahesh (Shiva). Els Vedas (sánscrito वेद véda, "coneiximent") és un ampli corpus dels texts originats en l'Antiga Índia. Els texts estan composts en sánscrito védico i formen la capa més vella de la lliteratura sánscrita, aixina com dels texts sagrats més antics del hinduisme.

Molts hindús, en les seues pràctiques devocionales diàries adoren algun avatar o aspecte personal del deu encara que creen en el concepte més abstracte del deu suprem. Elegixen generalment un concepte de Deu i cultiven la devoció cap a l'avatar elegit, mentres que al mateix temps respecten els ideals triats per una atra persona.[3] El que li siguen daus distints noms al deu Suprem en el hinduisme promou la multiplicitat de camins, en contraposició a la conformitat en una. L'única comprensió en el hinduisme és que Deu no està llunt, vivint en el cel remot, no obstant és omnipresent, omplint d'energia l'univers. Ell està en cada ànima, esperant ser descobert. El coneiximent d'un deu suprem en esta experiència íntima i suprema, és l'objectiu de l'espiritualitat hinduista.[4]

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. William Harman (2004). Robin Rinehard. (ed.). Hiduismo contemporàneu. ISBN 1-57607-905-8.
  2. «Shri Shri Shiva Mahadeva». www.shivashakti.com. Consultat el 17 de novembre de 2016.
  3. Renou, Louis (1962). La naturalea del hinduismo (en anglés), Nova York, p. 55.
  4. Sivaya Subramuniyaswami. Dèu preguntes que fa la gent sobre el hinduismo... i dèu terrorífiques respostes., p. 3.


Referències

[editar | editar còdic]