Vedisme
- Este artícul tracta sobre les pràctiques religioses que es practicaven en el periodo védico; si desija vore les pràctiques religioses posteriors, veja hinduisme i religions en l'Índia.
El vedisme és la religió del periodo védico en l'Índia,[1] històricament anterior al hinduisme.
La religió védica era bàsicament ritualista, i els seus ritos estaven minuciosament fixats i administrats per un numerós clero. L'objectiu bàsic del cult residia en el ___protected_title_25___ del ___protected_title_7___ (orde originari de les coses).[2] Aixina, gràcies als ritos védicos els sacerdots restablien l'orde còsmic (___protected_title_8___) fixat pels deus, orde amenaçat de forma permanent. Junt a les cerimònies colectives, controlades pel clero, es practicaven ritos domèstics. Els fidels devien complir, davant tot, un còdic de bona conducta: honrar als deus, respectar el ___protected_title_9___, complir els deures socials (família, antepassats, hostes) i conformar-se en el ___protected_title_10___ propi (normes del seu grup de naiximent, que més vesprada originarà el sistema de castes).[3]
No s'ha conseguit dilucidar qué cultura arqueològica és la que va produir esta religió. Pot estar relacionada en la cultura de la ceràmica negra polida nortenya, la cultura del riu Swat o la cultura bactria-marguiana
Texts
La religió està basada en els quatre antics texts sánscritos cridats Vedas. Són recopilacions de himnes, coleccions d'oracions, fòrmules de consagració i expiació dirigits als deus: El Rigveda (el ‘Veda dels himnes’), el text més antic de la lliteratura de l'Índia, de mitan del II mileni a. C.. Text épico-religiós en 1028 himnes (denominats rik) dedicats a múltiples deus. El Samaveda (o ‘Veda cantable’), que consistix un 96% en himnes del Rig-veda, ordenats de manera diferent. El Yajurveda (o ‘Veda del sacrifici’), que consistix en un terç de himnes del Rig-veda. El Atharvaveda (o ‘el Veda de [el sabio] Átharvan’), himnes per a contrarrestar maleficis en un sacrifici de fòc.
Els texts d'este periodo védico, composts en un tipo antic de sánscrito cridat sánscrito védico, són principalment els quatre samhitas (texts principals) védicos, pero també es consideren védicos els texts Bráhmanas.
Els Vedas registren la llitúrgia relacionada en rituals i sacrificis que deuen realisar 16 o 17 sacerdots shrauta i els purohita. D'acort en la tradició, els himnes védicos varen ser revelats als rishi (sabio), els qui més que autors es consideren «oyents» (justament śruti significa ‘lo que s'escolta’).
Adoració i rituals
El seu llitúrgia està explicada en la secció mantra de cada u dels quatre Vedas, que estan escrits en idioma sánscrito. S'adorava a una trinitat de deus, la trinitat védica (Agní, Indra i Suria), que en el sigle III a. C. va escomençar a ser reemplaçada per la trinitat puránica de Brahmá, Visnú i Shivá.
Esta forma d'adoració ha canviat una miqueta en el hinduisme actual, i solament una chicoteta fracció de conservadors śrautas continuen la tradició de la recitació oral de mantras depresos únicament per mig de la tradició oral. S'adorava a elements i forces naturals (com el fòc i els rius), a deus heròics com Indra (una idea prou similar a la religió grega), deus ordinaris i genis, es cantaven mantras i es realisaven sacrificis. Els sacerdots brahmanes realisaven rituals molt solemnes per als guerrers chatría i els rics vaishia (comerciants i amos de terres), que tenien lloc en recints sacrificiales molt costosos finançats per reis i nobles.[3] La gent orava per abundància de fills, pluja, ganado (riquea), una vida llarga i una vida eterna en el món celestial dels ancestros.
Este tipo d'adoració ha segut preservat inclús fins a hui pel hinduisme, en a on el purojita (sacerdot) recita texts del Rig-veda, per a la prosperitat, la riquea i el benestar general. No obstant, els deus védicos varen ser reemplaçats pels deus de la lliteratura puránica. Alguns elements de la primigènia religió védica es poden rastrejar fins a temps protoindoiranios.
Transmissió oral
Segons la tradició hindú, les ensenyances védicas es transmetien oralment. Cap al sigle III a. C., va aparéixer l'escritura en l'Índia. En eixa época varen escomençar a circular les maldiccions que recaurien sobre aquell que posara per escrit (o llegira) els Vedas. Se suponia que es devia seguir transmetent solament de manera oral. De tots modos, aproximadament en eixe sigle es varen posar per escrit.cita requerida La versió més antiga que es coneix és del sigle X d. C.cita requerida
Fi de la religió védica
Es creu que el periodo védico pot haver terminat al voltant de el VI a. C., quan va absorbir influències del budisme i del jainisme (la no violència, per eixemple) i va començar a convertir-se en les religions de l'Índia.
En eixe sigle varen aparéixer les primeres Upanishads (el Chāndogya Upaniṣad i el Bṛhadāraṇyaka Upaniṣad), que són diàlecs entre un discípul i el seu mestre sobre el yo i culminen en una tesis sobre el yo universal unit en la totalitat del cosmos.
Vore també
Referències
- ↑ La Enciclopèdia britànica (2005) reserva el terme «vedismo» per a esta primera etapa basada en el Rig-veda i en la seua miríade de deus (i prèvia a la composició dels texts Bráhmana), i definix el brahmanisme com la religió de l'antiga Índia que va evolucionar a partir del vedisme, i que pren el seu nom de la nova posició predominant de la seua classe sacerdotal (els bráhmanas) i de les noves especulacions (basades en la composició de les primeres Upanishad) sobre el Brahman, la divinitat suprema. Segons atres autors, eixe brahmanisme no té diferències substancials en el hinduisme posterior.
- ↑ Tarden-Masquelier, Ysé (2007). Un milliard de hindous. Histoire, croyances, mutations (en francés), Pariu: Albin Michel, p. 34.
- ↑ 3,0 3,1 Lenoir, Frédéric (2018). Breu tractat de història de les religions, Barcelona: Herder, pp. 51-52. ISBN 978-84-254-3976-6.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Vedismo» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.