Anar al contingut

Chāndogya Upaniṣad

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Plantilla:Hinduismo El Chāndogya-upaniṣad ("Text sagrat de la cançó i el sacrifici") és un dels Upanishads principals (mukhia) del hinduisme.

Nom sánscrito

  • cāndogyopaniṣad, en l'alfabet AITS (alfabet internacional de transliteraació del sánscrito).
  • छान्दोग्योपनिषद्, en escritura devanagari de l'idioma sánscrito.
  • Pronunciació: [ʨäːnˈdoːgjoːpəniˈʂəd],[1] aproximadament "chandóguia-upanishád"
  • Etimologia:[1]
    • chāndogya (‘lo dels chandogas’) és la doctrina dels chandoga, que eren els cantants dels chandas (himnes diferents que els de el Rig-veda) del Sama-veda.
    • upa ṇi-ṣád significa ‘assentar-se més baix que un atre [per a escoltar respectuosament les seues ensenyances]’.

Contingut i context

Junt en el Bṛihadāraṇyaka-upaniṣad, és un dels Upanishad més antics: data del final del periodo védico dels texts Bráhmanas (a lo llarc del I mileni a. C.). Segons alguns,cita requerida entre els sigles IX i VIII a. C.).

S'associa en el Sāmaveda i figura com a número 9 en el cànon Muktika (de 108 Upanishads). Forma part del Chāndogya bráhmana, que consta de 10 capítuls. Els dos primers d'este últim tracten sobre sacrificis i atres formes de cult. Les huit restants constituïxen el Chāndogya-upaniṣad.

Encara que hi ha més de cent Upanishads, els principals són dèu, cridats Donaśa Upaniṣad (dèu Upaniṣad) o Mukhia-Upaniṣad (Upaniṣad principals). Són coneguts per la seua profunditat doctrinal, aplegant a ser molt populars gràcies als comentaris d'Adi Shankara (788-820) i Madhva Acharia (1238-1317). El Chāndogya és un d'ells.

Junt en el Bṛhadāraṇyaka, este Chāndogya-Upaniṣad és una antiga font de fonaments per a la doctrina vedanta. El gran número de referències a este Upaniṣad en els Brahmasūtra demostra la seua importància.

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 Vore l'accepció Chāndogyôpəniṣad en l'entrada Chāndogya que es troba en la mitat de la primera columna de la pág. [1] en el Sanskrit-English Dictionary del sanscritólogo britànic Monier Monier-Williams (1819-1899). La ô en accent circunflejo era la manera en que Monier-Williams explicitava que la vocal provenia de l'unió sandhia de la a i l'o.


Referències